Filosofia

La Càtedra UB Llorens i Barba situa Vilafranca del Penedès com a capital de la Filosofia a Catalunya

L’objectiu principal de la Càtedra és promoure tot un conjunt d’activitats de docència, recerca, formació, informació i documentació en l’àmbit de la filosofia i el pensament

La Càtedra UB Llorens i Barba situa Vilafranca del Penedès com a capital de la Filosofia a Catalunya. Ajuntament de Vilafranca

La Càtedra UB Llorens i Barba situa Vilafranca del Penedès com a capital de la Filosofia a Catalunya. Ajuntament de Vilafranca

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Aquest dimecres 14 de setembre el rector de la UB, Joan Guàrdia, i l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, han signat la renovació del conveni de col·laboració per al desenvolupament de la Càtedra UB Llorens i Barba Ciutat de Vilafranca. També ha assistit a l’acte el degà de la Facultat de Filosofia i director de la Càtedra, Josep Monserrat i la regidora d’Educació de Vilafranca, Xell Montserrat.

L’objectiu principal de la Càtedra, que ja ha fet tres anys, és promoure tot un conjunt d’activitats de docència, recerca, formació, informació i documentació en l’àmbit de la filosofia i el pensament. Un exemple d’aquest propòsit és el VilaPensa, un festival del pensament creat a partir del model del Barcelona Pensa, que des de Vilafranca acosta la filosofia a la ciutadania en general. El proper acte del festival tindrà lloc el 17 de setembre. Titulat “Reviure Joan Fuster”, serà a càrrec de Xavier Serra, Antoni Martí Monterde i Lola Badia, i comptarà amb la participació especial de Raimon.

Amb la renovació del conveni, la ciutat de Vilafranca amplia la seva aportació a la Càtedra per tal d’organitzar més activitats. L’alcalde ha manifestat la seva satisfacció amb el gran èxit del VilaPensa: «Ens ha sorprès a nosaltres mateixos, i ens referma en el nostre ple suport als futurs projectes vinculats a la Càtedra que es puguin desenvolupar a Vilafranca». El degà Josep Monserrat ha explicat que «aquest conveni vol reforçar la vinculació entre la UB i Vilafranca en la dimensió universitària, amb les activitats actuals i amb l’estudi de nous projectes formatius i culturals, com ara la Casa de la Traducció i la creació d’estudis de filosofia a la ciutat». «Cal recordar —ha afegit— que a Vilafranca hi va haver estudis superiors de filosofia fins al segle XVIII, i que l’any 1834 va ser una de les ciutats que es van implicar en la recuperació de la Universitat de Barcelona després que hagués estat clausurada per Felip V l’any 1714». Per la seva banda, el rector ha destacat «la gran qualitat acadèmica que està assolint la Facultat de Filosofia» i el seu arrelament al territori, la qual cosa demostra «que projectes com aquest festival tenen projecte i recorregut».

Per acabar, cal destacar que en el marc de la Càtedra s’organitzen cursos d’Els Juliols de la UB i cursos Gaudir UB a Vilafranca, i que, d’altra banda, s’ha publicat el llibre “Història de la filosofia. Universitat de Barcelona 1855-1856”, un conjunt d’apunts de Francesc Xavier Llorens i Barba. A més, està a punt de sortir el llibre Segon any de la guerra, a cura del filòsof i musicòleg Joan Cuscó, sobre els escrits inèdits de la pianista, compositora i pedagoga Maria Carratalà, que va ser deixeble de Jaume Serra i Húnter, primer rector de la Universitat de Barcelona autònoma durant la Segona República i continuador del pensament de Llorens i Barba.

F. Xavier Llorens i Barba (1820-1872) va ser un dels primers catedràtics de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Va representar l’establiment del pensament català contemporani i va marcar clarament l’inici de la renovació filosòfica i la pràctica educativa en el món universitari.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local