Eduardo Casanova retrata la forta dependència entre una mare i un fill a ‘La piedad’

El cineasta Eduardo Casanova retrata la relació de dependència entre una mare i un fill a ‘La piedad’, pel·lícula que ha presentat aquest dimecres al Festival de cinema de Sitges. Els protagonistes de la pel·lícula són la Lili i el Mateo, mare i fill, que tenen una relació de profunda dependència. La cinta està protagonitzada per Ángela Molina i Manuel Llunell. En declaracions a l’ACN, Casanova ha reflexionat sobre les llibertats individuals, un tema que també recorre el film, i ha manifestat que “la llibertat està coartada a tots els llocs del món”. Per altra banda i en roda de premsa, Casanova ha assenyalat que “és preferible que Vox no vegi la pel·lícula”.

Casanova ha remarcat que sempre ha parlat de les relacions entre les mares i els fills, basant-se en la relació amb la seva mare i amb la seva experiència a l’hora de socialitzar. “L’humà és depenent perquè és gregari i no podem fugir de la dependència i quan es traspassa un límit, és molt difícil sortir-ne”.

El director i també actor no pensa que la funció de totes les dones sigui ser mare. Però ell, a ‘La piedad’ parla d’una dona que és mare i que ha creat un fill, i això fa plantejar-li diverses preguntes sobre la maternitat: “Quin tipus d’acte és tenir un fill? És un acte egoista? Per què una dona vol tenir un fill? Per una necessitat de donar amor?”

Davant aquestes preguntes neix el paral·lelisme de la pel·lícula amb Corea del Nord i el seu exlíder Kim Jong-il. Aquestes preguntes sobre la maternitat tenen a veure, ha afegit, amb la por a la mort, amb “la necessitat de tenir un fill per ser etern per a sempre i amb la necessitat de crear un país, un poble i una ideologia perquè ser també etern”. Casanova ha afirmat que “una mare es difícil d’oblidar i és difícil separar-se d’ella, però també és molt difícil separar-se d’una ideologia amb la qual t’han criat”.

“Ser lliure és impossible i no existeix”

Ha destacat que el film no fa cap paral·lelisme amb Espanya. De fet, ha indicat, no apareix la idea d’Espanya enlloc a ‘La piedad’. Creu que la llibertat de les persones es coarta a tots els llocs del món, fins i tot a Estats Units que es descriu com el país de les llibertats i del somni americà. Ha posat com exemple que a l’estat de Texas una dona no pot avortar fins i tot si és una violació o incest. “Hi ha llocs on és més evident que et coarten la llibertat, però ser lliure és impossible i no existeix”.

El director de 'La piedad' creu que "deixar sense paraules a la gent està molt bé perquè tothom parla massa. “Cada vegada intento estar més callat perquè quan parles fiques la pota”, reconeix. Per això ha assenyalat que si la seva pel·lícula deixa sense paraules a algú, millor. Si el públic, ha afegit, se sorprèn amb la seva pel·lícula i els fa plantejar coses noves, és positiu. “L’art disruptiu i provocador fa que et qüestionis coses que no t’havies qüestionat i evolucionis. Si el meu treball fa això, és una cosa positiva perquè aquesta és la finalitat que ha de tenir l’art”.

Vox

En roda de premsa al certamen, Casanova ha assenyalat, entre els aplaudiments dels assistents, que “és preferible que Vox no vegi la pel·lícula” i creu que tenen preferència veure la pel·lícula persones més democràtiques. “Si algú de Vox vol veure la pel·lícula, jo l’aplaudeixo”, ha afegit.

'La piedad' és una coproducció hispano-argentina, amb Pokeepsie Films (Banijay Iberia), Gente Seria AIE, Spal Films, la catalana Link-up i Crudo Films, i forma part de la secció oficial a competició del Festival de Sitges.