Memòria històrica

Sàpiens publica, per primera vegada, la llista més completa dels principals esclavistes catalans

Alguns d'aquests noms provenen de Sitges i Vilanova i la Geltrú, ciutats de les quals es recullen anècdotes i històries al reportatge

Sàpiens publica, per primera vegada, la llista més completa dels principals esclavistes catalans. EIX

Sàpiens publica, per primera vegada, la llista més completa dels principals esclavistes catalans. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La revista Sàpiens publica, per primera vegada, la llista més completa dels principals esclavistes catalans. Alguns d'aquests noms provenen de Sitges i Vilanova i la Geltrú, ciutats de les quals es recullen anècdotes i històries al reportatge. Es tracta d'un número especial que posa llum a un dels capítols més deliberadament oblidats de la història: la implicació catalana en el comerç d'esclaus i l'origen d'algunes de les grans fortunes catalanes. Una investigació que ha estat assessorada pels historiadors Martín Rodrigo Alharilla, Gustau Nerín i Roser Salicrú, destacats experts en història de l'esclavitud.

El número de novembre de la revista Sàpiens descobreix un dels capítols més foscos de la història de Catalunya: la participació, gens menor, de catalans en el comerç atlàntic d'esclaus. Els beneficis d'aquelles expedicions —que s'invertirien en ciutats com Barcelona i en altres poblacions del litoral— serien l'origen d'algunes de les grans fortunes catalanes del segle XIX.

A Catalunya, l'esclavitud va tenir vigència durant més de tres-cents anys i el moment de més efervescència va ser a partir del 1821, quan el tràfic d'esclaus es va declarar il·legal. Malgrat la il·legalitat, el negoci es va triplicar. Es calcula que més de dos milions d'africans van desembarcar als dominis espanyols d'Amèrica. Als anys vint del segle XIX, la flota negrera espanyola estava formada per un 74% de catalans. Tal com demostra la revista, els catalans van ser actius en tot el procés del comerç d'esclaus: en la compra, en la venda, en la distribució i en la seva explotació.

Cap govern català ni espanyol ha desenvolupat cap iniciativa de condemna i desgreuge de les víctimes; tan sols s'han dut a terme algunes accions menors en l'àmbit local. Amb aquest extens reportatge, que coincideix amb el vintè aniversari de la revista, Sàpiens vol contribuir a posar l'esclavitud al centre del debat.

Continguts del número especial
El dossier que ha preparat la revista Sàpiens inclou 7 reportatges.

1. Esclavitud. Una història global inacabada. De Martín Rodrigo Alharilla, assessor del dossier i principal expert de l'esclavisme a Catalunya.
Un repàs a la cronologia dels fets: des de l'any 1502, quan s'introdueixen els primers esclaus a les illes del Carib, fins al 1886, quan s'allibera l'últim esclau de Cuba.

2. Barcelona, port d'esclaus. De l'escriptor Arnau Cònsul i amb l'assessorament de Roser Salicrú, doctora en Història Medieval.
A mitjan segle XV, la capital catalana va viure un autèntic "segle d'or" de l'esclavitud. Aquell costum venia d’antic, però es va disparar d’ençà de l’epidèmia de la pesta negra, el 1348, quan els propietaris d’esclaus es van adonar que tenir un captiu podia ser un negoci molt beneficiós.

3. Capitans negrers. De l'escriptor i historiador Alfred Bosch.
Com s'organitzava una expedició negrera a partir del 1821, quan el comerç d'esclaus es va convertir en una pràctica il·legal. 

4. Dins una factoria africana. De Gustau Nerín, professor d'Història d'Àfrica.
Com funcionaven les factories negreres gestionades per catalans a Àfrica: centres on concentraven els esclaus abans de ser embarcats cap al Brasil i a Cuba.

5. Malson a la plantació. De l'escriptora Agnès Rotger.
Com era l'experiència dels esclaus: des del trajecte en vaixell fins a la seva arribada a Cuba, la seva venda, la vida als ingenis i la feina a les plantacions.

6. El retorn a la metròpolis. De la periodista i historiadora Maria Coll. 
Hauria estat possible el creixement econòmic de Barcelona i de Catalunya sense les inversions que van fer els "prohoms" que es van enriquir a les Antilles?

7. L'esclavitud avui. De la periodista Caterina Úbeda. 
Gairebé cinquanta milions de persones viuen en situació d'esclavitud avui dia. Un repàs de la geografia de l'esclavitud actual i dels productes que s'han obtingut en condicions inhumanes.

Destacats. Al llarg de les més de seixanta pàgines d'aquest dossier, s'hi inclouen apartats amb informacions destacades i curioses, com ara: espais de memòria de l'esclavisme, una ruta per la Barcelona esclavista, un diccionari de l'esclavitud amb els mots emprats pels negrers catalans, històries d'èxit d'esclaus fugitius... i més!
 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local