Finalitzen les obres de la tercera fase de restauració del castell de Gelida

L’Ajuntament de Gelida estrena la tercera fase de restauració de les obres del castell de Gelida. Aquestes obres han servit per reconstruir les parts del mur que estaven desplomades, així com la canalització de les aigües de pluja.

Les obres han estat promogudes per l’Ajuntament de Gelida, el Departament de Cultura i l’INCASÒL, dins el programa de l’1,5% Cultural. La inversió total ha sigut de 238.362,03 €, finançades per l’INCASÒL, mitjançant els fons provinents del conveni de transferències signat amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i l’Ajuntament de Gelida. L’arquitecte Joan Fabregat Pla i l’arquitecte tècnic Ramon Garriga i Rufach han dirigit les obres, que han executat l’empresa Vallviva Projectes i Obres, i han durat sis mesos.

Durant l’abril de 2009, 15 metres del mur que envolta el cementiri es van esfondrar, de manera que el mur estava malmès, i, a més, la zona estava afectada per diversos moviments, ja detectats des de feia temps. L’estat del mur en dificultava l’accessibilitat i amenaçava despreniments, així que abans de les obres ja es van dur a terme actuacions per garantir-ne la seguretat.

Amb les obres s’han reconstruït les parts del mur desplomades i esfondrades, així com s’han canalitzat les aigües de pluja de la zona de l’esplanada, que afecten directament el tram de mur reconstruït. Durant les obres, un equip d’arqueòlegs ha fet el seguiment de les obres, així com la retirada dels elements i peces despresos del mur. També s’encarregaran d’excavar una rasa en la zona afectada per a netejar i documentar l’àrea del mur de contenció enfonsat

En les actuacions anteriors, es van consolidar les restes arqueològiques i es van adequar els recorreguts interiors del castell, destinant-ne una part al centre d’acollida i l’explicació del monument. També es van arreglar els accessos.

Un castell format per tres recintes diferenciats

El castell està format per tres recintes que s’adapten al relleu del terreny, un esperó rocós delimitat pels torrents de Cantillepa i de Sant Miquel. El recinte més alt, el baluard defensiu per la part de la muntanya, té un clos d’altes muralles i està reforçat per una torre semi el·líptica i a darrere hi ha la plaça del Padró.

En el recinte central hi ha, a la part baixa, una gran torre de planta rectangular que dona pas al recinte interior, que conté l’església. Aquesta església, d’origen preromànic, s’ha anat reformant i ampliant de forma successiva, amb una important ampliació d’època barroca. L’església consta d’una nau de volta de canó sobre arcs de ferradura; l’absis, de 1664, és poligonal amb volta de creueria. També té diverses capelles laterals afegides entre els segles XVI i XVII, quan també es va obrir la porta de la façana oest, i un campanar bastit a finals del segle XVIII.

De fortificació al s. X, a castell abandonat al s. XVIII

La primera documentació del castell de què es té constància és de l’any 945. En aquell moment, el castell formava part de la línia de fortificació entre els comtats catalans i al-Àndalus. Al llarg del segle XVI, el castell va anar perdent progressivament la seva funció militar i administrativa fins que es va abandonar definitivament al segle XVIII.

A finals del segle XX es va fer una restauració, que va acabar l’any 1979, on es van descobrir tres finestres preromàniques. També es va excavar la necròpolis, on es va trobar una tomba excavada a la roca i encarada a l’oest com les del Castell d’Olèrdola, així com ceràmica i indicis d’altres tombes.