Una rondalla per parlar de la mort

Club Editor ha començat una lenta i mesurada incursió en la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) que esperem que es vagi consolidant. Ho ha fet amb dues traduccions d’àlbums especials en més d’un sentit: En Blai, la Iseia i el Mataplanetes, de l’autor i il·lustrador francès Claude Ponti, publicat l’any 2021, i Els pans daurats de la velleta, amb text de l’escriptora italiana Annamaria Gozzi, il·lustracions de l’eivissenca Violeta Lópiz i publicat en català aquest 2022. El primer l‘he qualificat d’especial per la mida (27 x 37,5 cm.), per la influència del còmic, per la invenció de paraules, que deuen haver fet anar de corcoll el traductor, l’Adrià Pujol Cruells, per la diversitat i singularitat de les imatges...

El segon, que és el que voldria destacar avui, m’ha semblat especial per raons totalment diferents, ja que és d’una mida molt habitual en l’àlbum il·lustrat (20,5 x 29 cm.); es tracta d’un text inspirat en una rondalla, que té un llenguatge ric, però d’allò més planer; les il·lustracions, fetes amb llapis de colors, són d’una gran sobrietat i austeritat (hi predominen dos colors, el negre i el vermell, amb tocs de blau), molt d’acord amb l’atmosfera i la moralitat de la història; etc. Què té d’especial, doncs? Per a mi, sobretot, el tema de l’obra, que hi és tractat amb una delicadesa i normalitat exquisides, tant per part de l’autora com de la il·lustradora, malgrat la dificultat que comporta, ja que no és altre que el tema de la mort.

Per tractar-lo, Annamaria Gozzi ha triat un gènere tan popular com és la rondalla i n’ha triat un dels models més senzills dintre del gènere, ja que es tracta d’una rondalla mixta (amb la presència de persones i d’éssers sobrenaturals en el relat) i simple, ja que es limita a dos únics personatges (els infants hi apareixen com d’escallimpada i, amb molt d’encert, la il·lustradora ni tan sols els hi incorpora) i només hi ha una història, a diferència del que solem trobar en les rondalles compostes i en les encadenades. Afegim-hi que el to i l’atmosfera, tant del text com de les imatges, traspuen i transmeten pau, tranquil·litat, acceptació (tot el que no se sol esperar en una circumstància com aquesta: la mort que va a buscar una velleta) i entendreu per què l’he qualificat d’especial. Ah, i encara hi ha la moralitat o ensenyança que se’n desprèn, imprescindible en les rondalles i en tants i tants textos de cultura popular: si has viscut en pau amb tu mateix i amb els qui has tingut a la vora no has de tenir por de res, ni tan sols de la mort.

Un àlbum per compartir i per desdramatitzar situacions que de vegades se’ns fan molt difícils de parlar, amb els infants i amb els qui no ho son tant i tot.

Títol: Els pans daurats de la velleta
Autora: Annamaria Gozzi
Il·lustradora: Violeta Lópiz
Traductora: Anna Casassas
Editorial: Club Editor
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2022
Nombre de pàg.: 28 (sense numerar)