Joaquim Molas: un homenatge més que merescut

Joaquim Molas Batllori (Barcelona, 1930-2015) no hi ha dubte que és un dels intel·lectuals catalans més importants del segle XX i alhora també un dels més desconeguts per al públic en general, tot i ser un dels màxim responsables d’iniciatives culturals tan importants i populars com les MOLC (Millors Obres de la Literatura Catalana) o les MOLU (Millors Obres de la Literatura Universal), col·leccions que encara avui dia són a les prestatgeries de moltes llars catalanes. Però Joaquim Molas és molt més que un gestor cultural o un creador d’infraestructures culturals fonamentals per al país. Joaquim Molas també és, sobretot, el professor rigorós, perfeccionista i metòdic que va impulsar els estudis de literatura contemporània, tant des de la Universitat com des dels Estudis Universitaris Catalans (els qui en vam ser deixebles en podem donar fe); el crític i estudiós que va fixar els cànons fonamentals de la literatura catalana, sempre relacionant-la amb la universal, que va impulsar iniciatives com la revista Els Marges, que va continuar la Història de la Literatura Catalana de Martí de Riquer, juntament amb Antoni Comas, que va escriure nombrosos assaigs sobre escriptors tant diversos com Jacint Verdaguer, Mercè Rodoreda, J. V. Foix... ; l’activista que va ser al naixement del I Congrés de Cultura Catalana, el clandestí de l’any 1964; l’especialista que va ser al capdavant de les programacions de Llengua i Literatura Catalanes al Batxillerat  i a les primeres oposicions d’agregats i catedràtics de la dita assignatura; etc. etc. etc.

Per reivindicar-ne la figura, l’Ajuntament de Barcelona li ha dedicat un volum d’homenatge, Àlbum Joaquim Molas (2022), a càrrec de Manuel Llanas i Llorenç Soldevila, que n’han estat els editors-curadors i que hi demostren un coneixement profund de la vida i l’obra del que va ser professor seu. L’extens volum  (439 pàgines) està estructurat en dotze capítols que ens permeten de fer un documentat recorregut per la vida i l’obra de Joaquim Molas i alhora veure la valoració que del personatge i de la seva obra en feien, i en fan, un bon nombre d’escriptors, crítics, periodistes..., i sobretot de deixebles (més d’una cinquantena, al darrer capítol, titulat “Testimonis de deixebles”).

La varietat de documents (textos molt diversos, fotografies, cartes...) utilitzats al volum i, sobretot, l’elevadíssim nombre de contactes que Molas va mantenir al llarg de la seva vida fan que hi trobem força referències al Garraf en general i més concretament a Vilanova i la Geltrú. Sense ànim d’exhaustivitat en voldria destacar algunes (1).

Un bon nombre de personalitats lligades a la comarca hi són presents per diverses raons: uns quants clàssics, com Santiago Rusiñol, tan vinculat a Sitges, o Víctor Balaguer i Eugeni d’Ors, a Vilanova i la Geltrú; persones que ens han deixat, com el professor Josep Roca i Pons, que va morir a Sant Pere de Ribes, o el malaguanyat periodista Antoni Sella, que l’any 1998 el va entrevistar per al setmanari El Temps (p. 433); o gent més jove que en van ser deixebles o hi van col·laborar en alguna ocasió, com Oriol Pi de Cabanyes, a qui a més va dirigir la tesi de llicenciatura, Sebastià Alzamora, Vinyet Panyella, Antoni Munné o Montserrat Comas. Aquesta darrera, a més, hi és molt present, amb fotografies i tot, ja que va tenir un gran protagonisme en la cessió del llegat Molas a la Biblioteca Víctor Balaguer (2012) i a més és autora d’un dels trenta-quatre escrits inèdits de deixebles que trobem al darrer capítol de l’obra (p. 383-384). Com a anècdota final, ens crida l’atenció una fotografia d’un jove Molas, al vell port de Vilanova i la Geltrú, on va ser d’excursió de final de Batxillerat l’any 1948 (p. 42).