Coberta de 'Ara Pla'. Eix
Pere Martí i Bertran |
Vilafranca del Penedès
26-01-2023 13:41
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Helena Bonals Barberà (Manresa, 1971) és una poeta llicenciada en filologia anglesa molt activa a les xarxes socials, on des de l’any 2007 ha anat mantenint diversos blogs literaris. Aquest 2022 ha publicat un llibre que podem considerar singular en molts aspectes: pel contingut, en primer lloc naturalment, però també pel gènere, l’estil o el registre. Ara Pla, com apunta RamonTorrents al pròleg, és un volum “fruit d’una lectura estrictament personal” (p. 5), que recull les aportacions que l’Helena va fer al blog del Quadern gris, que es va activar a la xarxa arran dels 90 anys (edició del 2008-2009) i del centenari (edició del 2018-2019) de la publicació del reconegut dietari de Josep Pla. Unes aportacions que fan que el prologuista en digui: “La constància de l’Helena Bonals en la interpretació de Pla va ser reconeguda i animà en bona mesura altres lectors i la lectura col·lectiva.” (p. 5) Com apunta la mateixa Helena, en una breu “Presentació”, “Estaria bé de publicar els comentaris dels altres participants, sobretot en la primera versió del blog, però això ja em sobrepassa.” (p. 7) Així, doncs, a Ara Pla, hi trobarem les interpretacions de l’Helena de cada una de les entrades del dietari, amb “doble comentari, el dels noranta i el dels cent anys després, una mica com el que va fer el mateix Pla, que va refer el seu dietari al cap dels anys.” (p. 7) ¿I què hi trobem en aquests comentaris, que la mateixa Helena recomana de llegir “acompanyat de la lectura de El quadern gris, en concret de la versió de Narcís Garolera, perquè he de reconèixer que si no en algun tros pot ser difícil de seguir.” (p. 8)? Doncs moltes coses i molt variades. En primer lloc una passió de l’autora per Josep Pla i la seva obra, com podem veure en frases com aquestes: “Per què no m’avorreix mai, Pla? És completament inexhaurible! I guanya en cada relectura (...)” (p. 91); “És veritat, cada dia és diferent, i Pla poques vegades es repeteix, i sempre sorprèn.” (p. 93); “He deixat de fer moltes coses importants perquè Pla em té captivada. Noblesse oblige.” (p. 176); etc. I, naturalment, en el coneixement que té de la vida i l’obra de l’escriptor: ha fet la ruta Josep Pla (p. 24-25); en segueix la bibliografia (p. 90 per exemple); en destaca entrevistes com la que li va fer Joaquín Soler Serrano (p. 98 i 179); etc.
En segon lloc la sinceritat amb què l’Helena s’expressa i amb què tracta tots els temes. El redactat en primera persona n’és la millor mostra, però també la importància que per a ella té l’escriptura en el blog, fins al punt que en una de les entrades confessa: “Amb la passió d’escriure dia sí, dia també en aquest blog, jo lluito amb la meva pròpia autoconfiança, per cert.” (p. 183) I en una altra: “Parlar d’un autor com Josep Pla, com faig jo de manera regular, també és estimar, encara que em serveixi per parlar de mi mateixa al capdavall.” (p. 30) Un parlar d’ella mateixa que ens permet d’endevinar-li els gustos literaris, la passió per la poesia, la visió un xic pessimista de la vida i, també, les seves preferències polítiques.
En tercer lloc li hem de reconèixer una formació literària, i cultural en general, molt sòlida, que es veu en les nombroses referències als seus estudis i a professors que l’han marcada i, sobretot, en les citacions d’escriptors, filòsofs...: Shakespeare, Espriu, Kipling, Hegel, Thomas Mann, Baltasar Porcel, Kafka, Joyce, Kundera, Forster, Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i un etcètera ben llarg. Tant, que en una d’aquelles mostres de sinceritat que he esmentat, arriba a dir d’ella mateixa: “jo sí que peco d’erudita i per tant de pedant, moltes vegades.” (p. 27)
Encara m’agradaria destacar-ne, dels textos de l’Helena, la capacitat de relació i de comparació, així com la contundència d’algunes de les seves afirmacions, que de vegades s’acosten a l’aforisme: “Totes les frases literàries ho deuen ser de perilloses, perquè enamoren!” (p. 89); “El punt de llibre que posem en un llibre que estem llegint demostra que creiem que tindrem temps més tard per continuar-lo.” (p. 31); “La felicitat en abundància es carrega el talent.” (p. 28); etc.
Res, un llibre singular, com he apuntat, que estic segur que agradarà als lectors de Josep Pla, però que també pot interessar molta gent a qui agradin els dietaris, ja que en el fons Ara Pla, també és un dietari de l’Helena Bonals Barberà.
Títol: Ara Pla
Autora: Helena Bonals Barberà
Editorial: Autoedició
Lloc i any d’edició: Santa Eulàlia de Ronçana, 2022
Nombre de pàg.: 221
Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!