Vilanova presenta el Banc de la memòria oral de la dictadura franquista

En el marc de les activitats de Memòria Històrica a Vilanova i la Geltrú, s'ha presentat el projecte del Banc de la Memòria Oral, sorgit de la Comissió de Memòria Històrica de l'Ajuntament. Centrada en el període històric de la Guerra Civil, la postguerra, la transició i els primers anys de la democràcia, es vol recuperar la font oral per entendre la història del segle XX, aportant una visió més personal als relats històrics i fent-los més humans.

El Banc vol recollir, en un format audiovisual, una mostra significativa de la memòria oral de la localitat de Vilanova i la Geltrú entre el període de la dictadura franquista i els primers anys de la democràcia. També recuperarà tots els anteriors documents sonors de la ciutat, incorporant per exemple les entrevistes que s'han fet a les membres del Taller Història a les nostres mans - Dones amb memòria, així com els programes i entrevistes de ràdio realitzats per Canal Blau o per altres mitjans locals.

Tot plegat es vol preservar en una base de dades a l'Arxiu Comarcal del Garraf perquè qualsevol investigador o usuari ho pugui consultar en qualsevol recerca sobre aquestes etapes cronològiques de la ciutat.

El regidor de Memòria Històrica, Adrià Guevara, destaca que "amb aquest projecte volem fer un pas més en la recuperació i la preservació de la memòria col·lectiva de la ciutat a partir de les vivències més personals i quotidianes".

Des de la fi de la dictadura franquista, Vilanova i la Geltrú ha vetllat per la recuperació a l'espai públic de la memòria de la II República i la Guerra Civil. Diverses han estat les iniciatives de memòria que s'han fet a la ciutat des de l'any 1977 fins ara. Cal destacar, a l'espai públic, la retirada del monument a les víctimes franquistes (1977), l'escultura a Francesc Macià per subscripció popular a la Rambla de la Pau (1983), o el monument a les víctimes de la deportació que hi ha situat a la plaça de la Peixateria (2001).

En l'apartat de memòria i testimoniatge, cal destacar la tasca que ha fet el Taller Història a les Nostres Mans – Dones amb Memòria (1998), una iniciativa que ha pretès recuperar la memòria oral de la ciutat des de la Guerra Civil i en veu femenina, sota l'impuls del mateix Ajuntament i la Diputació de Barcelona.

El 2009 es va crear la Comissió de Memòria Històrica a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, un òrgan multidisciplinar i representatiu necessari per recordar, mantenir, recuperar i transmetre la memòria històrica de la ciutat des de principis del segle XX fins a 1975, com a salvaguarda fonamental per evitar la repetició de qualsevol tipus de violació als Drets Humans. Des de la seva creació, la Comissió ha realitzat diverses accions, com l'Espai de repòs en record a les víctimes de la Guerra, al cementiri municipal, o l'adhesió al Projecte Stolpersteine (2019) que visibilitza a l'espai públic un total de 17 llambordes de deportats vilanovins.

Centrat en la postguerra i la Transició

L'historiador Xavier López, promotor i responsable del banc de la memòria oral, explica que després de diverses accions centrades en la deportació i la Guerra, una de les línies de treball que vol seguir la Comissió, a continuació, són les etapes de la postguerra i la Transició. La voluntat és treballar aquests períodes històrics a través de la font oral, i donant protagonisme a la veu femenina.

Una de les intencions és rescabalar aquells períodes històrics que han quedat poc historiats a la ciutat, primordialment perquè els períodes de la postguerra i la transició són aquells on encara hi podem trobar testimoniatges de primera mà.

Algunes de les entrevistes que s'han fet per al banc de la memòria són, per exemple, Julio Minella Mangiarotti (1937), directiu de la fàbrica Pirelli; Fina Serra Pascual (1947), mestra i exregidora de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (PSC); David Rubio Manchón (1951), cooperativista i exregidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (PSUC); o Rosa M. Farriol Pascual (1944), fotògrafa.