Francesc Cuéllar roda a Sant Sadurní ‘Duro’, un film amb deu històries d’abusos amb la dona com a agressora

El director Francesc Cuéllar està rodant el film ‘Duro’, un compendi de deu històries d’abusos on la dona sempre és l’agressora. “És molt potent fer un joc d’artifici per canviar els rols de gènere que tenim tant interioritzats com a societat”, relata Cuéllar a l’ACN en una entrevista des de Sant Sadurní d’Anoia, on aquest dimarts graven diverses escenes d’una de les trames. Abusos laborals, de parella, agressions sexuals i la submissió química, entre altres, s’expliquen a través de breus històries punyents que conviden a “reflexionar” per contrarestar la normalització que hi ha dels abusos cap a les dones". El guió el signa l’actriu Bàrbara Mestanza, que assegura que la producció l’ha sacsejat: “És revolucionari”.

Mestanza planteja ‘Duro’ com una segona part de la producció teatral ‘Sucia’, que properament farà estada a l’Akadèmia de Barcelona. Si a ‘Sucia’ el relat gira entorn una víctima d’abusos sexuals, a ‘Duro’ el focus recau en l’agressor. Concretament, en l’agressora, ja que la guionista s’ha proposat exposar deu històries d’abusos on és la dona qui domina sobre l’home en diferents escenaris i circumstàncies. El director Francesc Cuéllar assegura que aviat van apostar per convertir el guió en un llargmetratge.

Les deu històries de ‘Duro’ passen a municipis indeterminats i són independents, però a totes elles hi apareix Mestanza interpretant el rol d’agressora o de còmplice de les agressions. La guionista i actriu relata la “duresa” de posar-se a la pell d’aquests personatges: “No he aconseguit acabar cap rodatge sense tenir ganes de vomitar”. Sosté que “no hi ha cap explicació per defensar la falta d’empatia que exerceixen els agressors”. “No és lògic ni ho serà mai”, ressalta.

Entre els rols amb què es proposa contraposar la normalització dels abusos cap a les dones, Mestanza interpreta el paper d’una violadora o d’una agressora psicològica. Assegura que en tots els casos “ha estat molt complicat exercir la violència”, fet que atribueix a uns patrons socials “en què les dones han estat educades per tenir la violència soterrada i actuar sempre des de les cures, l’afecte i la complaença”.

Segons l’actriu i guionista, l’intercanvi de rols provoca un “descans absolut” a les dones, que aquest cop no són víctimes. Explica que el “privilegi” que exerceixen els homes abusadors “és molt difícil de ficcionar” i ressalta que s’han esmerçat en situar les dones en un paper “poderós”. Amb tot, la condició física i determinats comportaments masculins interioritzats a la societat “han fet que fos molt complicat escenificar el canvi de rols”.

Ho subscriuen els actors Carlos Cuevas i Diana Gómez, co protagonistes d’una de les deu trames. Admeten que el rodatge de ‘Duro’ els ha obligat a enfrontar-se a moltes dificultats interpretatives que inicialment no van preveure, i afirmen que ha estat ”molt estrany” situar-se a l’altre cantó. Tot i aquest repte, celebren que el film plantegi “jocs que no queden en la metàfora senzilla sobre els nous feminismes”.

Per accentuar la contraposició de rols, els personatges masculins de les històries tenen noms de dones, i els personatges femenins, d’homes. “Volem pervertir els rols que sovint tenim associats a relats molt concrets”, explica Francesc Cuéllar, que considera que les històries “no són pas èpiques, però permeten portar la mirada de l’abús cap a un lloc complexe”. Destaca que les històries permeten evidenciar “l’absurditat” que suposa el fet que la societat tingui integrats determinats relats si l’agressor és un home.

“És molt trist veure que sempre que hi ha un agressor o violador, sempre són homes”, afegeix el director, tot assegurant que és “molt necessari” obrir el punt de mira per dur l’espectador a rumiar si allò que veu a la pantalla “només li passa als demés o si ho té més a prop del que es creu”.

‘Duro’ és una producció de La Piscina i FAC, i per ara s’està rodant íntegrament amb finançament privat, a l’espera de negociar aportacions públiques. Des de l’administració, Cuéllar destaca la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia en la cessió de diverses localitzacions. Pel que fa a l’estrena, la previsió és que el film entri al circuit de festivals de cinema a partir del gener del 2024 i seguidament saltar a les sales comercials.