El Ressons Penedès trenca el silenci de cellers, caves i llocs emblemàtics amb una trentena d’actuacions

El Ressons Penedès ha aterrat aquest divendres a una vintena de caves, cellers i racons històrics d’arreu de la comarca, desplegant una programació que s'ha allargat fins avui diumenge. La primera edició del festival ha reunit una trentena de concerts i monòlegs, amb propostes de gran format per a uns 2.000 espectadors i d’altres pensades per a pocs centenars d’entrades. Impulsat per la direcció del Cruïlla, el Ressons es proposa “oferir un festival amb valor afegit, que permeti crear una experiència entre vinyes, amb el vi i el cava com a fil conductor”, destaca el director, Gerard Birbe. El cartell de la primera jornada el va encapçalar un doble concert de Joan Dausà i els Catarres a les Caves Elyssia by Freixenet, amb entrades exhaurides.

Joan Dausà ha tocat per primer cop dalt d’un escenari ‘Judit’, tema estrenat fa menys de 24 hores i amb el qual marca l’inici de la commemoració dels 10 anys del ‘Jo Mai Mai’. A Sant Cugat Sesgarrigues, el desenllaç de la icònica història d’amor ha estat el colofó de prop d’una hora i mitja de concert en què Dausà ha fet un ampli repàs dels temes més característics de tota la seva trajectòria.

En un vespre en què l’entrega del públic ha anat ‘in crescendo’, hi ha hagut un clar punt d’inflexió amb ‘La gran eufòria’, que ha precedit els mediàtics ‘Tot anirà bé’, ‘Queda’t així’ i ‘Ho tenim tot’. El d’aquest divendres ha estat l’últim concert de Dausà abans de l’inici de la gira ‘Jo Mai Mai’, que arrencarà a Girona tot just divendres vinent en el marc del festival Strenes.

Ja entrada la nit, Els Catarres han irromput amb la seva energia característica, atraient a primera fila diverses famílies amb canalla per corejar totes i cadascuna de les cançons. Els d’Aiguafreda han arrencat amb grans ‘hits’ com ‘En peu de guerra’ i ‘Estels al vent’, compartint després temes dels diferents discs, en un repàs on no hi ha faltat ‘Invencibles’ , ‘Diamants’ o ‘La porta del cel’.

El grup ha reservat pel tram final el mític ‘Jenifer’ que els va catapultar a la fama el 2011, per acabar la nit amb un eloqüent ‘Vull estar amb tu’.

“Èxit absolut”

En una època de constant proliferació de nous festivals de música, la direcció del Ressons Penedès destaca que la seva proposta “aporta un valor afegit”, tant per la diversitat d’indrets on s’ubiquen els escenaris, com per la “gran qualitat” del cartell artístic, i també per la ubicació “excepcional entre vinyes, amb el vi i el cava com a fil conductor”. El director, Gerard Birbe, garanteix “vibracions diferents” en comparació a altres esdeveniments musicals del calendari dels propers mesos.

Un dels elements singulars del Ressons, ressalta Birbe, també és la diversitat de formats que engloba la programació. Així, hi ha previstos espectacles d’entre 100 i 300 espectadors, d’altres que voregen les 500 persones, i finalment les grans propostes que aspiren a reunir-ne 2.000. Birbe celebra que, en el moment d’arrencar el festival hi ha 10.000 entrades venudes, amb previsió d’assolir les 12.000 durant els propers tres dies: “És un èxit absolut”.

La direcció admet que inicialment van situar unes aspiracions de màxims, amb concerts de fins a 3.000 persones i un aforament total de 30.000 espectadors durant els tres dies. A mesura que es va afinar el disseny dels concerts, però, assegura que es va optar per abaixar el topall dels aforaments “per garantir millors experiències”.

40 artistes, 5 espais patrimonials i 15 cellers i caves

Pel que fa a la confecció del cartell, Birbe destaca la proposta “eclèctica” amb què es despleguen una trentena d’actuacions a vint espais singulars de l’Alt Penedès. “La programació porta l’ADN del Cruïlla, de manera que hem garantit molts estils musicals per a un públic totalment intergeneracional”, afegeix, mentre apunta que “a cada escenari s’ha situat l’actuació que es considerava més adient per aconseguir el millor maridatge cultural”.

La direcció del festival destaca la col·laboració entre administracions i empreses privades a l’hora de tirar endavant aquesta primera edició, i avança que la previsió és, com a mínim, celebrar les edicions del 2024 i 2025.