Niedziela Raluy: “ens sentim emocionats de fer la feina que ens agrada i a cada espectacle sortim amb ganes de donar-ho tot”

Des d'avui i fins el 30 de juliol, Circ Raluy Legacy estarà a Cunit dins de la gira que realitza cada estiu pel litoral del Garraf i el Penedès. Després de l'èxit sense precedents d’In Art we trust, el Circ Raluy Legacy torna per presentar In Art we Trust “SUMMER EDITION”, la segona part de la que és la seva producció més sorprenent i arriscada fins avui. Un fascinant show amb reconeguts artistes internacionals, una exclusiva i singular producció que desplega tot el seu art i el “savoir faire” de la família Raluy amb un objectiu clar: viure, sentir i compartir aquest art tan singular que és el circ. Niedziela Raluy forma part de la 5a generació de la família Raluy i avui ens explica aquest nou projecte.

Què els va portar a crear la segona part de l'espectacle?

La veritat és que nosaltres normalment fem una gira de dos anys amb el mateix espectacle, i aquest segon any no teníem planejat vindre per la costa catalana perquè ja ho havíem fet l'any anterior, però la veritat és que la demanda de gent que ha repetit dues o tres vegades l'espectacle ens ha deixat bocabadats. Per aquest motiu vam decidir fer una última gira de In Art we trust, però òbviament hem implementat canvis a partir de la reacció del públic per millorar l'espectacle, així com repetim actuacions que agradaven el públic. Això sí, serà l'última oportunitat per veure'l.

Per tant, podríem dir que el motiu principal ha estat la resposta del públic.

Totalment, perquè a vegades hi ha espectacles que estan bé, però no transcendeixen, en canvi, aquest era molt rodó: hi havia actors amb els quals el públic connectava, la posada en escena era espectacular i hi havia números que semblaven impossibles. Aleshores, la gent quan ho veia un cop es quedava amb ganes de més i com que un espectacle en directe no és mai el mateix, sinó que alguna cosa varia, la gent ve sense pensar-s'ho. Per tant, sí, totalment ha sigut l'acollida de la gent que té ganes de repetir.

Respecte de la primera edició, quines són les principals novetats i diferències que presenten?

Quan tu vens a veure la funció, encara que sigui el mateix espectacle, no n'hi ha dos d'iguals, no és com veure una pel·lícula, és un "show" en directe on la gent porta el cos al límit, posen en joc la seva vida en directe amb molta tècnica i amb molta dificultat. Aleshores, partint d'aquesta base, hem afegit novetats, hem canviat alguns números per uns altres, la comicitat de l'espectacle tampoc és la mateixa, però sí que hem mantingut alguns personatges com el pallasso Gran Dimitri, el mag Rodrigo o els còmics i pallassos Pietro i Bigotis amb unes actuacions diferents perquè la gent no vegi exactament el mateix. Una altra cosa que també hem mantingut, per exemple, són les coreografies conjuntes.

Quins espectacles creu que agraden més a la gent o quins destacaria?

No m'agrada comparar les diferents actuacions perquè cadascuna té la seva màgia. Sí que és cert, però, que 'La Roda de la Mort', un número d'acrobàcies que ja vam portar l'any passat, sempre em sorprèn a mi i al públic perquè quan el veus penses: 'no és possible que dues persones pugin a deu metres d'alçada per jugar-se la vida fent piruetes i tombarelles'. Tanmateix, després també hi ha números que van des de les coreografies tan treballades per una coreògrafa anglesa i que té cura d'elles fins a l'últim moment, passant per números dels més joves de la família que tenen entre 14 i 15 anys i surten a la pista com si ho haguessin fet tota la vida, després hi ha molts números d'acrobàcies, també hi ha números aeris que sempre tenen molta dificultat, malabars amb foc... En resum, hi ha tanta diversitat que no podria destacar una cosa, ja que totes tenen la seva dificultat i la seva màgia. El que sé segur és que totes tenen un esforç molt gran al darrere i estan fetes amb molt d'afecte.

En aquest cas compten amb artistes vinguts d'arreu del món. Ho havien fet d'altres vegades?

Abans de la pandèmia sí que estàvem acostumats a tindre espectacles amb grans artistes vinguts de tot arreu, però clar quan va arribar la covid vam haver d'adaptar el 'show' a les restriccions reduint fins a un 50% l'aforament. Clar, no podíem tenir una companyia de 50 persones com actualment. Després de la pandèmia és quan va sorgir 'In Art we Trust' que és un espectacle que no s'està de res, amb els millors artistes de cada país. O sigui que realment és molt bonic conviure amb aquesta gent perquè cadascú ve amb els seus costums, la seva manera d'actuar, de treballar, de viure i això és molt interessant no només dins de la pista, però també fora d'ella.

Com ha estat el procés de creació i assaig dels nous números?

És un procés dur perquè són molts dies — concretament un mes sencer abans de començar la gira — entrenant amb la coreògrafa i amb els tècnics. A més cadascú ha de portar pensats els números, encara que en el cas d'artistes convidats acostumen a portar el seu número preparat. Tanmateix, el procés de creació és intens perquè consisteix en un mes amb horaris que van des de les 9 del matí fins a la una i mitja i des de les tres fins a les deu de la nit a més, com a molt, en aquest període tenim un o dos dies lliures. Tot i això, l'espectacle es va polint, també gràcies en part a la coreògrafa amb la qual treballem, la qual ha vingut dos o tres cops aquest any per veure, netejar i perfeccionar la representació. Ella mai veu res perfecte, que a mi ja m'està bé perquè així sempre ens porta al límit per intentar treure el millor de nosaltres.

Continuen amb un entrenament tan intens quan comença la gira?

Una vegada comença la gira després d'haver-se preparat els números amb tanta antelació i durant aquest mes tan intens ja et pots calmar una mica. Aleshores et trobes a gent que assaja molt perquè ho necessita i practiquen tres o quatre hores al matí, i després a la tarda abans de la funció també assagen. Tanmateix, hi ha gent que se sent segura i els hi surt bé el seu número i fan una hora o dos al dia per mantenir la pràctica, o bé, a vegades, es prenen el dia lliure. Cal esmentar, però, que hi ha gent que porta molt bé els seus números i no assagen, però després si hi ha algun error, es poden arribar a passar tota una nit practicant per rectificar l'errada.
Tothom dintre el que cap es gestiona a un mateix i hi ha molta flexibilitat.

Què els fa sentir més nerviosos o emocionats a l'hora d'actuar?

"Sobretot ens sentim emocionats de fer la feina que ens agrada i aleshores en cada espectacle sortim amb ganes de donar-ho tot. La vida de circ és dura perquè és inestable, nòmada, a vegades una mica solitària encara que estiguis envoltat d'altres persones i també enyores la teva família. Però, per una altra banda, és una vida que es basa en la passió i aquí és quan comencen els nervis de voler fer-ho bé perquè només tens una oportunitat per fer que tornin o bé perquè vegin el que fas i, per tant, has de mostrar el millor de tu. En resum, podríem dir que són aquests nervis de poder-ho fer una vegada i surti bé perquè el públic també vegi aquesta vocació i il·lusió que hi posem. Encara que la gent ja ho nota perquè surten dient que hi ha molta germanor entre els artistes i que es respira un ambient de confiança. Ho traslladem al públic perquè també en vulguin formar part."

Quins són els seus plans de gira per aquest any i el vinent?

Per aquest any farem aquestes tres ciutats que són Cunit, Calafell i Vilanova i la Geltrú i després anirem a la Comunitat Valenciana on estarem per la zona de Vinaròs o Valencià que sempre la fem durant les festes de Nadal. Per l'any vinent no hi ha res clar, però no ens tanquem les portes perquè hem estat arreu del món. Sí que és cert que els últims sis anys ens hem establert per la zona de Catalunya perquè la gent ho aprecia d'una forma diferent, perquè s'ha fet una espècie de segell de qualitat, a més que el nostre circ també és un museu i clar portar les coses fora d'Espanya amb tots els costos que implica i que surti rendible és complicat. Però personalment a mi m'encantaria.