Un tast de memòries

Poeta, narradora i assagista de prestigi, amb Elogi de l’exlibris ens apropa a una part important de la seva obra força menys coneguda, gosaria dir, del públic no especialitzat: l’exlibrisme. Va entrar en contacte amb els exlibris, una mica per casualitat, perquè malgrat haver estudiat Disseny Gràfic a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, coneguda popularment com l’Escola de la Llotja, mai cap professor no els en va parlar, no els va fer “conèixer l’existència d’aquestes petites obres gràfiques, algunes veritables obres d’art.” (p. 70) La troballa ens l’explica així: “el primer exlibris que vaig veure, descobert com si fos una petita illa en un mar ple de llibres, personalitzava els llibres de la biblioteca de la família Oromí-Masoliver. La il·lustració, realitzada amb un toc d’humor com acostumava, era signada per Valentí Castanys.” (p. 68) I a partir d’aquí, una immersió en el món de l’exlibrisme que l’ha portada a esdevenir-ne una de les especialistes més reconegudes del país, tant pel coneixement de la història, evolució i característiques dels exlibris, com dels principals autors i col·leccionistes, alhora que també s’ha convertit en una de les principals creadores d’aquestes petites obres d’art: “481 fins el moment de donar per enllestida l’escriptura d’aquest llibre.” (p. 53) Una quarantena dels quals n’il·lustren les pàgines i ens permeten de copsar-ne l’estil així com l’evolució al llarg de més de 40 anys de dedicació (p. 49). I aquesta immersió, apassionada, com també ho és la seva obra literària, és el que ens explica aquest llibre que, com ens deixa ben clar des de les primeres pàgines fins a les darreres, són unes memòries autobiogràfiques de la seva etapa d’exlibrista militant. En una de les nombroses ocasions en què s’hi refereix ens diu: “Elogi de l’exlibris són unes memòries del meu mester com a creadora d’exlibris situades en els diversos paisatges que integren el continent exlibrístic, tot un món amb les seves diverses coloracions, com, amics exlibristes (aquestes paraules us van adreçades), sabeu bé aquells de vosaltres que el viviu, alguns amb tanta passió. I tot un món captivador que descobrireu aquells que a penes heu sentit a parlar d’aquestes petites obres d’art” (p. 42). I aquesta passejada, que us convido a fer, tant si coneixeu el món dels exlibris com si no, la fareu amb molt de gust, perquè la Teresa Costa-Gramunt ha escrit la trentena de capítols que formen el volum (a més de dos apèndix d’allò més interessants i uns breus pròleg i epíleg) amb les característiques principals de la seva prosa: riquesa i precisió de la llengua; abundor de citacions, d’allò més diverses, de filòsofs, artistes, escriptors...; ús sovintejat dels excursos i de les digressions, que ella mateix reconeix i que en algun moment anomena “prolegòmens” (p. 55); riquesa de recursos literaris, entre els quals destaquen les comparacions i les metàfores; etc. Ella mateixa el resumeix, el seu estil, tot i que incideix més en l’aspecte artístic aquí, amb aquestes paraules: “Podo els elements que em semblen sobrers tant en els dibuixos com en els poemes fins aconseguir que suri l’essencial buscant una harmonia que no sempre s’empara en la simetria sinó més aviat en un joc d’asimetries (...). Tendeixo a l’essencialitat en la forma i l’harmonia del conjunt. És el meu estil, el que caracteritza la meva expressió creativa.”

Una bona aproximació al món de l’exlibrisme, certament, però també a uns anys fonamentals en la vida i l’obra de l’autora, que per això insisteix tant que Elogi de l’exlibris són unes memòries.

Títol: Elogi de l’exlibris
Autora: Teresa Costa-Gramunt
Editorial: Voliana Edicions
Col·lecció: “Memòria”, 17
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Nombre de pàg. : 293

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)