Cristian Beteta aconsegueix en un mes tres premis amb un curtmetratge

Per algú que s'ha criat veient pel·lícules al Sitges Film Festival, sembla molt coherent voler-se dedicar al cinema de terror. I molt més quan des de petit ha tingut a l'abast tots els films que sa mare portava a casa després d'una jornada de treball a un videoclub. Cristian Beteta, nascut a Barcelona, però des de molt petit vivint a Sitges i ara a Vilanova i la Geltrú, vol obrir-se camí en el món de la direcció cinematogràfica. I de moment les coses no li van gens malament, amb el seu darrer curtmetratge Mi zona ha guanyat tres premis.

Actualment té 31 anys. Va estudiar Mitjans Audiovisuals al TecnoCampus, on va formar part d’un grup d’estudiants que va realitzar un llargmetratge. Posteriorment, va formar-se en direcció a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, des d'on es va produir Hasta siempre, i Imaginario, els dos primers curtmetratges que va dirigir el 2021. Un debut prou reeixit, amb seleccions a festivals tan importants com els de Sitges, Cortogenia, New Directors New Film Festival, Lille, Saragossa o Elx.

El seu treball de final de màster Ayúdame (2022) va seguir el mateix trajecte exitós, culminant amb la candidatura als Premis Gaudí. Els tres curtmetratges es poden veure a Filmin. Hasta siempre, és un gran retrat de l’angoixa patida per les restriccions de la pandèmia. Imaginario és un excel·lent exercici de terror psicològic. I Ayúdame, és un thriller, de com la realitat pot ser terrorífica, rodat a Sitges, amb actors reconeguts com Pedro Casablanc, César Mateo o el vilanoví Dafnis Balduz.   

Aquest 2023 va tenir finançament de les productores Holidays i Full Metal Media per rodar Mi zona, un curtmetratge que es va estrenar a Los Ángeles i a Sitges, amb set nominacions al festival Cortopilar, de Pilar de Horadada, i amb tres premis seguits als festivals Terroríficamente Cortos, a Palència, amb el Premi del Jurat i Premi al Millor Curtmetratge, i el Millor Curtmetratge al Fanter Film Festival, a Càceres.

Li agrada molt el gènere de terror. Com a director, és on més còmode està, tot i que li agrada tot el cinema. Com a bon cinèfil pot veure qualsevol pel·lícula. Com a referents té a Jordan Peele, Michael Haneke, Gaspar Noé, David Cronenberg o James Wan, el director per ell més complet quant a terror. També li agrada el western amb Sergio Corbucci.

Cristian Beteta diu que "fer un curtmetratge és una pèrdua de diners, és molt car. Com més rodes, es necessita més i més. Simplement, el cost de la producció poden ser 10.000 euros, aquí no entren els sous. Aquesta despesa és de curts molt assequibles, de dos o cinc dies de rodatge, per un metratge de 10, 15 o 18 minuts. Tres setmanes, depenent del producte, de muntatge i postproducció, treball de banda sonora, correcció de color, la mescla, etc. Un cop rodat cal contactar amb una distribuïdora que s'encarregui de passar el film pels festivals, aquest procés dura un any".

Sense cap mena de dubte la porta d'entrada al món del cinema professional són els curtmetratges. "És la manera més senzilla d'entrar en el circuit de rodatge. Al final, si vols que algú confiï en tu, li has d'ensenyar què fas. Un curtmetratge és una cosa real, és una carta de presentació. Hi ha gent que fa curts per això, però també hi ha gent ho fa perquè senzillament li agrada i no pensa necessàriament en els llargs. Però per fer un llarg primer has de fer un curt. El món de curtmetratge és una pedrera. Normalment, és deficitari, s'ha de veure com una inversió", apunta convençut el director novell.

El director parla de les complicacions a l'hora de plantejar un curtmetratge, "el més complicat és el guió, cal que sigui diferent. Si hi ha una bona idea, després ve el repte de buscar el finançament. Rodar és molt difícil, sobretot que surti tal com vols. T'has de trobar a gust amb els actors, que t'agradin. A través dels representants, accedeixo als actors. Hi ha actors més famosos que estan disposats a no cobrar, si els agrada el guió. A Mi zona surt actor d'As bestas, i no cobra".

És important saber l'opinió del futur del setè art per un cineasta jove, que pràcticament només ha conegut el món digital i que ha vist la proliferació de plataformes de distribució, "crec que el cinema s'està transformant, no perquè desaparegui. És com la ràdio, que semblava que desapareixia quan va sorgir la televisió. Es va reduint a un públic molt més precís, potser exigent o que veu la necessitat de veure pel·lícules en sales. Penso que un espectacle de masses com el que ha sigut fins fa vint anys, ja no tornarà. Però trobarà el seu lloc. Amb les plataformes ha canviat el paradigma, la gent es queda a casa. Penso que l'experiència d'anar al cinema és molt interessant, la prefereixo".

El món dels curtmetratges ha guanyat amb la distribució en plataformes. Abans, Youtube ja servia per penjar films de curta durada. "Filmin aposta molt pel curtmetratge. No fa gaire que existeix la cultura de posar curts als festivals, després que s'hagin abaratit les despeses amb la revolució digital. Hi ha festivals que reben 1.000 curts. Ha canviat molt, tot i que sempre ha estat així, Juan Antonio García Bayona té un curt molt famós, que li va ensenyar a Guillermo del Toro, i després li va produir la seva primera peli".

Cristian Beteta creu que la indústria cinematogràfica no està consolidada a l'Estat espanyol. "És deficitària, s'aguanta per les subvencions, que tampoc està malament perquè és cultura. A França la gent va més al cinema, hi ha una cultura francesa del cinema, hi ha un sentiment identitari, creuen en cinema nacional".

Director novell està molt satisfet d'aquests primers passos que ha donat, "crec que m'està anant, bé. Els treballs estan reconeguts, tres premis en menys d'un mes amb Mi zona. Crec que vaig en el bon camí. El somni és estrenar un llargmetratge al festival de Sitges, perquè és el meu festival". El darrer curtmetratge, Mi zona, encara té molt de recorregut, "Hi ha gent important, que ha vist el curt i li ha agradat. Li vaig passar a Bayona amb un llapis de memòria, a Sitges, però no sé si l'he vist".

Beteta té grans projectes a curt termini, "Tinc un guió que es diu Máscaras, és un llargmetratge, haig de buscar una productora, que li agradi el projecte. D’altra banda hi ha un guionista que ha escrit un curt, que m'ha proposat de dirigir-lo. Ho rodarem a Madrid, i aquí si hi ha finançament". Amb indústria o no, amb el canvi de paradigma de l'exhibició de les pel·lícules, i les dificultats per fer rendible el sector, hi ha molta gent jove que aposta per la cinematografia. Tanta energia, tant de talent no es poden malbaratar.