Una reivindicació poètica de la diferència

David Cirici (Barcelona, 1954) és un intel·lectual polifacètic (professor, guionista, publicista...) que, com deixa ben clar la nota biogràfica que tanca el llibre que avui us vull recomanar, sobretot “és i vol ser escriptor” (p. 121). No cal dir que ho ha demostrat amb escreix amb les més de vint novel·les que ha publicat, tant per a adults com per a infants i joves, algunes de tan llegides i premiades  com L’esquelet de la balena (Empúries, 1986), Molsa (Edebé, 2013) o El setè àngel (Proa, 2017). Amb la darrera, Tu voles, Max?, torna a demostrar el seu bon ofici i la seva capacitat d’emocionar, de reivindicar, de crear personatges entranyables i d’allò més humans... L’obra, que l’editorial recomana per a lectors a partir de 10 anys, és una metàfora magnífica de la diferència i, sobretot, de la por que genera i dels intents per erradicar-la, negar-la, fer-la invisible, per part dels qui es consideren “normals”. 

Cirici ens torna a demostrar la seva capacitat de recrear, o actualitzar si ho preferiu, els mites i la tradició i ens presenta un nen, en Max, que un bon dia descobreix que pot volar. Aquest fet, que d’entrada podria semblar divertit i fins i tot útil, ben aviat l’angoixa, li sembla una desgràcia, es culpabilitza: “Jo no volia volar. Jo volia ser com tothom” (p. 28). Les pors, les inseguretats, els dubtes aviat se li accentuen quan sap, per una conversa entre el pare, en Biel, i la tieta Sara, escoltada per casualitat, que el fet de poder volar s’hereta (p. 56), que a la seva família n’hi ha hagut casos, que és molt perillós i, doncs, que cal fer tractament, que cal rehabilitació. El pare dubta, però es deixa convèncer, i en Max, convençut que els grans volen el millor per a ell, també. I, resignat, accepta d’entrar en un centre de rehabilitació on viurà un veritable malson: “els moments més tristos i més durs de la meva infantesa” (p. 71). Paro, perquè no voldria desvelar més coses del compte, només us diré, però, que, com a bona novel·la per a infants i joves, acaba bé, perquè en la literatura infantil i juvenil sempre hi ha d’haver una porta, de vegades només una escletxa, a l’esperança.

Cirici ens commou, ens fa pensar, denuncia... I ho fa fent-nos adonar que la diferència ha estat perseguida, amagada al llarg de la història, i que en comptes de “volar” hi podem posar moltes altres diferències que han estat, i per desgràcia encara són, rebutjades, perseguides, negades... I ens ho explica en primera persona, a través de la veu d’un nen que ha viscut aquesta realitat tan dura i tan absurda i que ho recorda, ja gran, i superat el trauma com he apuntat. No cal dir que en aquesta “aventura” l’acompanyen altres personatges, tant positius com negatius, alguns de tan aconseguits com la Rita, la companya d’escola que també té el do de volar; el Jacob, un dels terapeutes del centre de rehabilitació, centre que té com a lema “Volar et fa caure” (p. 73, 95...); o la doctora Res, de nom ben simbòlic i significatiu.

Una novel·la per llegir en família, a l’escola, a l’esplai, perquè pot ser una font de diàleg interessant i necessària en una societat que, massa sovint encara, permet que hi hagi gent que s’hagi de fer la pregunta que es fa la Rita: “Per què no ens deixeu ser com som?” (p. 76).

Títol: Tu voles, Max?
Autor: David Cirici
Il·lustradora: Montse Tobella
Editorial: Edebé
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Nombre de pàg.: 122

Pere Martí i Bertran  (Professor i escriptor)