Ennèagon Ensemble, música de cambra de km 0, actua a l’Auditori Eduard Toldrà aquest diumenge

Ennèagon Ensemble, una formació de música de cambra, formada íntegrament per músics professionals formats al Camp de Tarragona, actuarà aquest diumenge 12 de maig, a les 18 h, a l’Auditori Eduard Toldrà, dins de la programació d’Escena. A ells mateixos els agrada la qualificació de músics km 0, per definir aquesta formació de nou músics, però que poden oferir formats flexibles en nombre i amb gran adaptació a les sales, pressupostos i logístiques. En els seus repertoris combinen la música clàssica amb la contemporània catalana, sobretot de compositors del Camp de Tarragona, com Joan Magraner, Pau Sandaran i Francesc Guzman. Aquí es poden trobar infinitats de combinacions d’instruments i de repertoris.

La formació en la màxima extensió, la que vindrà a Vilanova i la Geltrú és: violí, Joel Bardolet; viola, Elena Sánchez; violoncel, Amat Santacana; contrabaix, Roger Azcon; flauta, Cèlia Salas; oboè, Maria Gil; clarinet, Oriol Estivill; Fagot - Ignasi Candelas i trompa, Guillem Serra. Pràcticament tots els i les components són professors de música. Fa dos anys i mig aquest grup d’estudiants del Camp de Tarragona van decidir tirar endavant el projecte d’una formació de música de cambra.

El primer any van tenir bastantes oportunitats de tocar a Tarragona, o almenys estan molt satisfets vuit concerts que han realitzat des de la seva creació. Ara miren de sortir de les comarques del sud per anar obrint camí. En el triangle Reus, Tarragona i Tortosa, un circuit estable de concerts al Camp de Tarragona no existeix. “Però tot i aquesta dificultat hem aconseguit ampliar les possibilitats de tocar, fent-ho en llocs inversemblants com el cementiri de Reus, amb unes 500 persones de públic, segurament nou”, comenta Oriol Estivill, membre fundador de la formació.

“Fins que no estàs fent els darrers cursos de carrera no comences a fer concerts remunerats, l’aspiració de ser concertista i viure de les actuacions de seguida es veu és bastant inassolible. Un 0,5% dels estudiants de música a l’Estat arriba a ser solista i cobrar un sou mitjà”, explica Estivill. “La millor manera de viure la música no és la idealitzada, no és la de concertista, perquè anhelar això genera molta frustració. Hi ha moltes maneres de viure la música, cal tenir en compte la producció, la investigació, la docència entre molts altres camps”, afegeix el vilanoví Guillem Serra.

La música de cambra es va popularitzar fa més de 300 anys. Pel seu format petit, sempre ha tingut facilitat de programació en concerts per la seva accessibilitat econòmica i facilitat logística. Però molts cops en un concert és difícil de veure l’evolució que ha tingut la música de cambra. En aquesta ocasió, diumenge aposten per un nonet amb obres de Nino Rota, amb peces contemporànies per formació de cambra de caràcter neoclàssic amb el seu estil burlesc i Louise Farrenc, una compositora del s. XIX. Per tant, és un viatge en la música de cambra de prop de 200 anys, en els 65 minuts de concert.

En aquesta trajectòria estan molt satisfets del públic, tot i que lamenten que més aviat és gran d’edat. “Cal superar el desafecte que hi va haver a la música clàssica de fa 100 anys quan la música clàssica es va tornar elitista. La música clàssica no cal entendre-la, s’ha de gaudir. Ara s’ha popularitzat perquè sovint els concerts van acompanyats d’altres activitats, com un tast de vins, on res desmereix a res”, apunta Guillem Serra.

Des dels seus orígens han reivindicat la música de proximitat. Per a ells, els concerts a Catalunya estan massa al voltant de Barcelona, “quan la capital s’ha donat a conèixer per creadors com Gaudí, Miró, Guinjoan o Robert Gerard que estaven relacionats o eren del Camp de Tarragona, ens hem de creure el que tenim a casa”, reivindica Oriol Estivill.

En els seus concerts es nota que són amics de fa temps i que hi ha sintonia en la formació, i el públic ho nota. Habitualment, presenten les peces de cada concert i el seu context, amb el refresc d’anècdotes per estimular l’escolta activa que els agradaria rebre del públic. “El que fas en un escenari és alguna cosa molt màgica, expressar els sentiments d’un compositor per crear una emoció. L’intèrpret és un transmissor, aquesta és una acció molt íntima”, conclou Guillem Serra.