Troben a l’Alt Penedès l’esquelet parcial d’un felí de fa quasi 16 milions d’anys, un exemplar únic al món

Les últimes campanyes fetes al jaciment paleontològic dels Casots, a Subirats, han deixat al descobert l’esquelet parcial d’un ‘Styriofelis lorteti’, un felí de fa quasi 16 milions d’anys. Es tracta d’un exemplar únic al món, el qual va ser acabat de desenterrar l’any passat i ha passat els últims mesos pel laboratori de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. “A algun altre jaciment han aparegut petites restes, però aquí hem tingut la sort de recuperar moltes parts de l’animal”, apunta el director de les excavacions a Subirats, Isaac Casanovas. També a les últimes campanyes han sortit excrements fossilitzats de grans mamífers, que estan sent analitzats amb un sistema pioner per determinar de què s’alimentaven.

Casanovas destaca que el ‘Styriofelis lorteti’ és un felí molt singular perquè fa 16 milions d’anys els felins no eren depredadors predominants. Fins ara, el món de l’arqueologia havia trobat algun tros de maxiliar o ossos aleatoris, i també havia aparegut algun esquelet parcial de fa 13 milions d’anys. La troballa de Subirats, però, és la més antiga i complerta que mai ha aparegut.

Els investigadors relaten que es tracta d’una espècie d’una mida similar a un linx, i ressalten que les extremitats són molt diferents a les dels felins actuals. En aquest sentit, l’exemplar trobat té les potes molt més robustes “per poder trepar pels arbres, més que no pas córrer ràpid” i també té cinc dits, en comptes dels quatre que tenen actualment els felins.

El ‘Styriofelis lorteti’ és actualment el centre de la investigació del jaciment dels Casots, en paral·lel a l’anàlisi amb TAC de nombrosos excrements fossilitzats. Casanovas recorda que des del 2020 cada estiu han trobat diversos excrements amb restes òssies, i celebra que recentment els han pogut analitzar amb un sistema pioner que els permetrà concretar quins animals es menjaven els uns als altres. “Serà com resoldre un crim de fa 16 milions d’anys”, bromeja.

El jaciment dels Casots s’ubica en una antiga llacuna d’aigua dolça de fa 16 milions d’anys, la qual estava ubicada prop del mar. Si ara la costa està a uns 35 quilòmetres dels Casots en línia recta, s’estima que fa milions d’anys estava situada molt més a la vora del jaciment. El fet que l’espai fos una llacuna explicaria per què s’han trobat restes de fins a 75 espècies diferents des que el 1990 es va fer la primera excavació. Això el situa com un dels jaciments més rics d’Europa.

En paral·lel al material en estudi, aquesta setmana l’equip ha tornat al jacient per començar una nova fase d’excavació, amb una trentena de professionals internacionals. La campanya s’allargarà fins el 21 de juliol. Durant aquest període, l’Ajuntament de Subirats ha programat diverses accions de difusió de les troballes, com una jornada de portes obertes el proper dissabte -en torn de matí o tarda- i un ‘paleovermut’ diumenge 14, on els excavadors proposen fer un aperitiu amb els visitants mentre comparteixen inquietuds sobre el jaciment.

D’altra banda, l’Ajuntament ha anunciat la intenció d’instal·lar al jaciment una reproducció a mida real d’un cèrvol de vinya, un ‘Ampelomeryx ginsburgi’. Es tracta d’un dels animals ínsignia trobats en altres campanyes en aquest jaciment, el qual es reprodurià de forma científica i fidedigna per a què els visitants puguin conèixer de primera mà com era aquest mamífer. L’escultura mesurarà aproximadament 1,70 metres d’alçada i s’espera que estigui instal·lada abans que acabi l’any.