Restauració dels gegants centenaris de Sant Quintí de Mediona. Miquel Florido
Miquel Florido Díaz |
Sant Quintí de Mediona
22-10-2024 09:11
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
En Quintí i la Neus, gegants quintinencs construïts a la darrera dècada del segle XIX al Taller Ingenio de Barcelona, han passat per moltes fases al llarg de la seva llarga trajectòria. Es coneixen fins a tres altres parelles sorgides del mateix motlle: Els desapareguts gegants de Sant Joan de les Abadesses, els del castell de Santa Florentina, actualment al museu Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar i els centenaris de Sitges.
Inicialment pertanyents al barri de Sant Agustí d’Igualada, varen ser substituïts per uns gegants nous la dècada del 1940. Duien perruques i barba, ella un vestit blanc amb cinturó fosc i una rosa al pit, ell duia una llarga armilla negra i un punyal al cinturó.
Arriben a Sant Quintí
D’alguna manera, a Sant Quintí de Mediona, poble amb tradició gegantera, però que en aquell moment no tenia figures, algú va assabentar-se que aquells gegants podrien omplir aquell buit. L’arribada del Quintí i la Neus va ser propiciada pel reconegut folklorista Joan Amades, juntament amb el nou drac, l’any 1954 durant la Festa Major.
Tot i que tenien un aspecte més local, l’any 1955, es creu que per moda, es va vestir al gegant de cabdill moro, mentre que ella va mantenir el vestit roig amb què va arribar i li van posar una rebeca negra sobre les espatlles. Aleshores, en comptes de perruques, ja tenien els cabells de cartró-pedra fets als caps originals, les mans ja no eren les mateixes que en fotografies anteriors. Els gegants sortien per Festa Major i per corpus fins que l’any 1969, imaginem degut a antiguitat i el pes, varen ser substituïts pels gegants vells de Sant Quintí, el Roger i l’Elisenda.
Substituïts, però no oblidats
Sempre s’ha explicat que hi havia intenció de fer una pira a la plaça de l’ajuntament amb en Quintí i la Neus i que, aleshores, fos per impedir-ho o simplement per obtenir història viva a casa, Jaume Poch Escofet els va adquirir per a la seva col·lecció personal, no se sap si pagant-los, o bé de forma gratuïta. Per aquest motí també es coneixen com els gegants de Can Gili o de Cal General. Gràcies a aquest fet, la parella ha perdurat fins als nostres dies, vestits com a nobles catalans.
Alguna vegada, si es demanaven, la família Poch els deixava a la colla, tot i que no sempre era així. Els anys 2010-11-12 varen sortir a la Festa Major del poble. El 2010 perquè se’n varen estrenar unes rèpliques petites de dos metres i mig, pensats per l'FM dels petits, anomenats Justí i Neus. El van sortir 2011 perquè no hi havia cap altre gegant disponible, ja que el Roger i Elisenda (1969), eren utilitzats per crear el motlle d’uns nous gegants rèplica d’aquests. Així naixeren i es feren ballar el 2012, les còpies, i gegants actuals, del Roger i Elisenda.
Recuperació de les figures
Des d’aleshores, fins al 2022, els gegants Quintí i Neus no varen tornar a sortir. A principis d’aquell any, la colla va començar a treballar amb l’ajuntament per a recuperar-los i fer que tornessin a pertànyer al municipi.
Amb motiu de la remodelació del Roger i Elisenda (2012), a mans de l’artista Aitor Calleja, es va celebrar la primera trobada gegantera a Sant Quintí el 8 de maig de 2022, i es van demanar a Can Gili, qui els van prestar per donar la rebuda als nous gegants.
La colla, veient el mal estat de les peces, ja es va començar a moure per informar-se sobre preus per la restauració i mentrestant va insistir a l’ajuntament per tal de recuperar-los i dignificar-los.
Per les festes majors de 2022 i 2023, la parella centenària va sortir a ballar el diumenge al migdia a plaça, però no per les cercaviles, ja que era massa arriscat, degut el seu deteriorament.
A la primavera de 2023, el consistori municipal va arribar a un acord econòmic definitiu amb la família Poch i va recuperar en Quintí i la Neus per tal que la colla gegantera els gestionés.
Per tal de fer la restauració correctament, es va estudiar la història dels gegants a través de documents i fotografies amb assessorament d’un expert especialitzat.
Exposats al Born i duts a restaurar
Del 10 al 19 d’octubre d’aquest 2024, els centenaris quintinencs han estat exposats al CCM del Born de Barcelona, a l’exposició de gegants històrics i centenaris, emmarcada dins la celebració dels actes de sis-cents anys de gegants. Allà van coincidir i romandre juntament amb els seus bessons sitgetans.
Tres membres de la colla els van recollir el passat diumenge 20 a la tarda per dur-los directament al reconegut taller de restauració de Reus, Taller Avall. Llur taller, va ser guardonat el gener d’aquest any amb el Premi Restaura de la generalitat, atorgat a Aleix Álvarez per la seva labor en restaurar peces folklòriques, eclesiàstiques i festives, per recobrar l’originalitat amb respecte i detallisme.
Les peces ja són al taller. Es buscarà recuperar la policromia original, revisar els caps per si tenen ulls de vidre ocults, arranjar els cossos i recuperar la verticalitat adequada, es faran cavallets nous i se’ls posaran perruques i barba. Pel que fa a la vestimenta, caldrà esperar per saber quin serà l’estil que la colla els proporcionarà, però avancem que serà elegant i que es farà respectar, recordant a l’original i alhora homenatjant al poble de Sant Quintí.
Quan estiguin enllestits, s’espera fer-ne una presentació adequada amb fotografies històriques i explicacions dels motius de cada decisió, amb la presència del restaurador, l’historiador i les autoritats pertinents, al poble de Sant Quintí, oberta a tots els convilatans.
Miquel Florido Díaz, escriptor i cap de la Colla gegantera de Sant Quintí de Mediona
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!