Vilafranca del Penedès s’endinsa en la Belle Époque amb Ramon Casas

La Fundació Pinnae inaugura aquest divendres 31 de gener a les 19:00 hores a l’Espai Cultural Fòrum Berger una exposició dedicada al mestre del cartellisme català, Ramon Casas. Sota el títol "Ramon Casas. Cartells de la Belle Époque", la mostra transportarà el públic a una època de canvis i transformacions, on l’art i la publicitat es fusionaren de manera magistral.

Més de 20 obres originals, projectes i cartells de Casas seran exposades fins al 2 de març de 2025, revelant la versatilitat i el talent d’un artista que va saber capturar l’essència de la modernitat. Des dels icònics cartells d’Anís del Mono fins a les elegants il·lustracions per a la revista Pèl & Ploma, l’exposició ofereix un recorregut per la trajectòria d’un dels grans mestres del cartellisme.

Un viatge al cor de la Belle Époque

La Belle Époque va ser una era de grans transformacions, marcada per la industrialització i un optimisme generalitzat. El cartellisme es va convertir en una eina fonamental per comunicar i promocionar, i Ramon Casas va saber aprofitar aquesta nova forma d’expressió artística. Les seves obres, caracteritzades per línies netes, colors vibrants i composicions dinàmiques, es van convertir en un referent de l’estètica modernista.

No et perdis aquesta oportunitat d’admirar l’obra d’un geni del cartellisme català i submergir-te en l’atmosfera de la Belle Époque. L’entrada és gratuïta.

Ramon Casas

Ramon Casas va ser l'artista clau del Modernisme català, va saber fusionar a la perfecció la seva capacitat de síntesi en la creació artística a través de les innovacions de les arts plàstiques que es van produir al tombant de segle entre el XIX i XX, convertint-se en un dels màxims exponents del cartellisme. La seva obra, marcada per una estètica innovadora i un profund coneixement de les tècniques gràfiques, va deixar una empremta inesborrable al panorama artístic de la seva època amb uns cartells fàcilment reconeixibles i memorables.

La Belle Époque es va iniciar amb la Segona Revolució Industrial a partir del 1870. Va ser una era marcada per un ràpid procés d'industrialització, creixement econòmic i un optimisme generalitzat i esdevingué el brou de cultiu perfecte per a la popularització del cartellisme. Les ciutats es van omplir d’anuncis publicitaris que van divulgar des d’espectacles teatrals fins als productes de consum més inusuals.

Ramon Casas va viatjar per primera vegada a París als 15 anys, on va entrar en contacte amb les avantguardes artístiques europees i es va impregnar de l'esperit modernista. A la Ciutat de la Llum, va descobrir les possibilitats expressives del cartell, un gènere que estava experimentant una gran transformació gràcies als avenços en la cromolitografia. De fet, va ser el francès Jules Chéret el precursor de la popularització del cartell cromolitogràfic a finals del segle XIX. Després ho van ser el seu deixeble Georges de Feure i el controvertit Toulouse-Lautrec amb els seus famosos cartells del Moulin Rouge.

Alexandre de Riquer va ser el responsable del considerat el primer cartell modern català, que va realitzar per a la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de 1896 (Museu del Modernisme de Barcelona), una obra influenciada pel prerafaelisme britànic, específicament pel relleu escultòric The vision de George Frampton (Standen House and Garden, West Sussex).

En aquest context, Ramon Casas es va convertir en un dels artistes més sol·licitats, especialment després de guanyar el concurs convocat per Anís del mono i l'èxit aclaparador per a Codorniu el 1898. A partir d'aquell any exitós Casas va acabar sent – ​​no només – un especialista i referent del cartell, sent el responsable de més de 250 obres entre projectes i obres finals, entre els quals es troben també la sèrie dedicada als seus anomenats affiches imaginaires.

El cartell com a mitjà d’expressió artística

Per a Casas, el cartell no només va ser un mitjà publicitari, sinó una forma d'expressió artística. Les seves il·lustracions, caracteritzades per línies netes, colors vibrants i composicions dinàmiques, es van allunyar dels cànons tradicionals i es van adaptar a les noves sensibilitats estètiques, tal com s'havia anticipat a París per la influència de Sigfried Bing al seu establiment Art Nouveau, gràcies al qual va importar la influència del japonisme a través dels gravats ukiyo-e amb les mateixes característiques que s'acaben d'esmentar. Casas va saber captar l'essència de la vida moderna i la va traslladar als cartells, convertint-los en autèntiques obres d'art.

L'exemple més conegut i segurament més reeixit en la seva carrera artística el trobem als cartells d'Anís del mono que va convocar el seu propietari Vicenç Bosch el 31 de desembre de 1897. Casas va guanyar el primer premi i els dos accèssits amb els cartells blau, verd i groc de manoles amb micos.

Aquests cartells van gaudir ràpidament de merescuda fama a l'estranger. El 1899 la prestigiosa revista The Poster Collector's Circular els va publicar a les seves pàgines i tal com apunta l'especialista Santi Barjau “la relació de preus de cartells apareguda a Album d'affiches et d'estampes nouvelles de La Plume del mateix any va valorar cadascun dels dos models en 15 francs francesos, quantitat només superada per dos cartells de Jules Chéret, i molt per sobre del que es demanava per obres de Toulouse-Lautrec, Steinlen, Bonnard o Mucha”.

El visitant a l'exposició podrà admirar el llibre de gammes per al cartell d'Anís del mono procedent de la col·lecció Marc Martí. Gràcies a aquest compendi es pot entendre el procés d'estampació cromolitogràfica, en què s'utilitzà una pedra per cada color que apareix al cartell definitiu. Habitualment es feien servir els tres colors primaris i el negre, en el cas d'aquest mostrari es van utilitzar fins a cinc pedres per aconseguir el cartell d'Anís del mono.

Tanmateix, es presenta un dels dos originals de gran format per al concurs de Codorniu. Celebrat el setembre de 1898 i convocat per Manuel Raventós, propietari de l'empresa vitivinícola, en el qual Casas va tenir un paper destacat i polèmic per al qual va presentar dos projectes, Ámbar y espuma i Lola Plumet, però el vencedor del concurs va ser el valencià-madrileny Julio Tubilla, en una decisió que va ser polèmica, ja que el públic i la crítica van preferir àmpliament els projectes de Casas, que no es van imprimir com a cartell.

Raimon Casellas a La Veu de Catalunya va apuntar que els cartells de Casas per a Codorniu “presentin franques combinacions complementàries de taronja i de violeta, de rosa i vert, que atenuades per la presència de grisos i mitges tintes, causen l'efecte d'una coloració més fina, més senyora, com correspon al reclam del vi exquisit, pregonat en el cartell”. Pel que fa a la polèmica Casellas va afegir al seu article “Jo m’esplico fácilmente que los dos projectes d’en Casas provoquessin l’admiració d’en Sorolla y d’altres pintors residents a Madrid, que formavan part del jurat. Lo que’m costa més d’entrendrer es que tant los jurats de Madrid com los de Barcelona no concedissin per aclamació entusiasta los dos primers premis a n’aquestas duas obras, magistrals com a pinturas, magistrals com a cártells. (…) El cartell recompensat ab lo primer premi del concurs no pasa de ser una etiqueta de gran format, ben dibuixadeta, ben modeladeta y ben arregladeta, que faria honor al dubuixant primer d’un establiment lotográfich. Lo d’en Casas es ben diferent. Lo d’en Casas es l’OBRA D’ART, tota ella original, tota ella mascle; es una representación sugestiva de la vida humana y una creació d’art decoratiu que podría figurar entre los millors cartells del millor certamen estranger y endursen el primer premi que li han negat a Madrid”.

Els 4 cartells de Pèl & Ploma: L'èxit de la jove decadent

En inaugurar-se la taverna Els Quatre Gats també es va emprendre una iniciativa editorial amb la revista artística homònima, de la qual només se'n van publicar 15 números. Quatre Gats va donar el relleu a Pèl & Ploma, dirigida per Miquel Utrillo, responsable dels articles i Ramon Casas, autor de la majoria d'obres que van il·lustrar la publicació. Pèl & Ploma es va editar durant quatre anys i en cadascun es va editar un cartell promocional de la revista.

El primer va ser l'extraordinària adaptació de la Jove decadent, Casas va afegir a la mà de la jove un pinzell i una ploma que feien referència expressa al nom de la capçalera. La model Madeine de Boisguillaume va ser la més sol·licitada entre els artistes de Montmartre, fins al punt que només va posar per als artistes amb més reputació a la Butte. De tota la generació situada a París va ser la model de 4 artistes: Henri Toulouse-Lautrec, Alphonse Mucha, Santiago Rusiñol i Ramon Casas. El cartell es va regalar als subscriptors de la revista, però al cap de pocs dies, el mes de febrer de 1900 es va exhaurir, aconseguint una de les fites més sorprenents de la història de l'art.

El segon cartell, que devia sortir el juny del 1900, va representar una dona asseguda mirant la revista, en aquest cas la model, coneguda sota el sobrenom de Clo-cló, va mantenir una relació sentimental amb Santiago Rusiñol anys enrere, i va ser la protagonista de no poques obres durant l'estada de Casas a París, a l'Exposició Universal de 1900. El cartell va ser un dels primers realitzats per Casas mitjançant la tècnica de la fototípia, la qual permetia una reproducció fidelíssima del dibuix original sense els intermediaris que gairebé sempre eren imprescindibles en altres procediments tècnics, com ara la cromolitografia.

Durant el mes de maig de 1901, a punt d'iniciar-se el tercer any de la revista, els subscriptors van rebre una recompensa més suculenta: A més del cartell de 1901-1902, amb una dona asseguda a una biblioteca, també rebrien sis facsímils i un dibuix original de Casas. Es va tractar dels famosos dibuixos sobre un paper amb la marca Pèl & Ploma amb relleu estampat en sec que tant furor va portar entre la burgesia catalana.

Després d'una pausa de sis mesos, el quart i darrer any de la revista no es va anunciar amb un cartell específic, sinó amb una il·lustració una mica diferent. El dibuix no incloïa un rètol retolat de grans dimensions que l'identifiqués amb la publicació i la figura femenina retratada oferia la imatge d'una dona elegant situada en un paisatge urbà vagament parisenc, que s'allunya de les figures de dones intel·lectuals que trobàvem als anys anteriors. Però una petita inscripció al peu de la imatge no dóna gaire lloc al dubte sobre la pertinència d'aquesta atribució: «Publicat pel diari Pèl & Ploma» i «Copyright 1903». És més proper al concepte que Casas va desenvolupar aquell any, els Affiches immaginaires: cartells sense text ni finalitat comercial en què Casas, orgullosament semblava haver arribat a la conclusió que l'estima dels seus cartells per part del públic es basava exclusivament en el dibuix. Per cert, la il·lustració original encara roman a mans de la família.

Júlia, la musa del Modernisme

La figura de Júlia Peraire i Ricarte (Sant Martí de Provençals, 1888-Barcelona, ​​1941), és potser una de les cares més reconegudes no només a l'obra de Casas, sinó del Modernisme Català. Júlia va ser model des del 1905 i esposa de Ramon Casas el 1922. Va ser tal la seva bellesa – i la cotització de la seva representació al mercat de l'art – que ha portat gent diversa a “batejar” amb el seu nom el prototip de bellesa femenina a les primeres dècades del segle XX. Tal com va apuntar l'historiador Emiliano Cano, Júlia es troba al prestigiós i reduït grup de grans muses de l'art universal tal com Saskia per a Rembrandt, Aline per a Raimundo de Madrazo o Gala per a Dalí.

Júlia és la protagonista de tres obres de l'exposició: Com una artista al terrat d'un edifici amb vista a les torres de Santa Maria del Mar que va servir de calendari per a l'Esquella de la Torratxa el 1915 “amb un dibuix de Ramon Casas ” que l'editor Antonio López va anunciar als seus lectors el 23 de desembre de 1914, posat a la venda per 1 pesseta.

Casas va realitzar un retrat de cos sencer de Júlia, vestida amb brusa, faldilla negra i un gorret amb tons blavosos a joc amb la bossa que subjecta per darrere. Posteriorment Casas el va utilitzar com a referència per al cartell de la Copa Tibidabo, organitzada pel RACC el 1914. A la versió cromolitogràfica l'artista va canviar el vermell pel negre de la falda, li va afegir una capa d'automobilista, així com plomes a la gorra amb la mateixa tonalitat vermella de la falda. La figura destacava sobre un paisatge del qual només es veien dos cotxes circulant per una carretera serpentejant.

També apareix Júlia al penúltim cartell de Ramon Casas per a la campanya contra la tuberculosi. Cap al 1922 Casas va realitzar el cartell per a la Mancomunitat de Catalunya, organitzada pel Doctor Lluís Sayé, amb la imatge d'una dona jove acompanyada de dues nenes que protegeix amorosament, i un paisatge industrial al fons. Als peus del cartell apareixia la direcció del dispensari del Servei d'Assistència Social dels Tuberculosos, al Poble Sec, que ja existia el 1921. Tanmateix, aquesta imatge va ser reutilitzada, després de la mort de Casas, en un cartell de la Guerra Civil amb una llegenda nova: «Ajuda infantil de rereguarda»

Una darrera obra a destacar és el dibuix original inèdit per a l'Enciclopèdia Universal Espasa. El 1906, Ramon Casas va fer un cartell per anunciar l'inici de la publicació, per fascicles, de l'enciclopèdia de l'editorial Espasa, de la qual el seu amic Miquel Utrillo n'era el director artístic. El cartell representa una dama amb túnica que té com a fons la bola del món i les estrelles del firmament. A la revista Joventut del mes de desembre de 1906 es va publicar una notícia sobre l'aparició d'aquest cartell que alguna vegada, per error, havia estat datat el 1902.

El modernisme i la renovació de les arts gràfiques

Gabriel Pinós, curador de l’exposició destaca que “Casas no només va ser un simple creador d'obres magnífiques, sinó també cronista visual del seu temps. Les seves obres van reflectir la vida quotidiana de la burgesia catalana els costums, les modes i els llocs d'oci. A través de les seves obres, ens podem submergir en l'ambient cosmopolita de Barcelona i París, ciutats que van ser una font d'inspiració constant per a l'artista. Un dels aspectes més innovadors de l'obra cartellística de Casas va ser capacitat per sintetitzar la informació visual i transmetre un missatge clar i concís. Els cartells van ser i continuen sent fàcilment reconeixibles i memorables, gràcies a la utilització d'elements icònics i a una tipografia acurada. A més, l'artista va saber adaptar els dissenys als diferents suports i formats, demostrant una gran versatilitat.”

L'estil de Casas es va caracteritzar per la seva elegància, sofisticació i gust pel detall. Les seves figures femenines, sempre elegants i sofisticades, es van convertir en una icona de la Belle Époque. A més, l'artista va saber captar la llum i el color de la ciutat, creant composicions lluminoses i vibrants.

El Llegat de Ramon Casas

Ramon Casas va ser un artista visionari que va saber aprofitar les possibilitats expressives del cartell per crear obres d'art úniques i innovadores, va transcendir les fronteres de Catalunya i es va convertir en un referent per als artistes de tota Europa. La seva influència es va deixar sentir en diferents disciplines artístiques, des de la pintura fins a la il·lustració. La seva obra fusiona perfectament les arts plàstiques amb la comunicació visual. És per això que Casas va contribuir al desenvolupament del cartellisme i la seva influència se segueix sentint actualment.

Espai Cultural Forum Berger
Rambla Nostra Senyora, 6
Vilafranca del Penedès

Tel. 93 891 65 52
info@pinnae.cat
@pinnae.cat

Horari
De dijous a dissabte 18h - 20h
Diumenge i festius 11h-13h i 18h-20h

Entrada lliure