Unes vacances amb sorpreses

M’ha passat aquest començament d’any amb un llibre de l’escriptor irlandès resident a Escòcia Bernard MacLaverty (Belfast 1942) i concretament amb la seva novel·la Vacances d’hivern, un títol molt ben trobat, per molt que pugui semblar poc cridaner, perquè literalment l’acció transcorre en uns dies de vacances durant un mes de gener a Amsterdam; però també metafòricament perquè els protagonistes viuen una etapa de la seva vida que podem qualificar clarament d’hivernal: per l’edat que tenen, per la necessitat de replantejar-se una vida que no els ha estat fàcil i que darrerament s’ha fet més costeruda encara, per veure què en queda del seu amor...

La Stella i en Gerry són un matrimoni ja gran que aparentment viuen una jubilació sense problemes (ell va ser un arquitecte de prestigi i ella una bona mestra), tot i doldre’s de no poder gaudir de l’únic fill i l’únic net que tenen, ja que se n’han anat a viure al Canadà. Malgrat tot, les aparences enganyen i aviat ens adonen que en la seva relació han canviat moltes coses, potser ja d’anys, ja que en Gerry s’ha refugiat en la beguda d’una manera extremament perillosa i la Stella se sent insatisfeta, en bona part perquè no ha pogut acomplir algunes de les seves il·lusions i promeses de joventut, sobretot una de feta arran del naixement del fill.

Aquests dies de vacances ho precipiten tot, fan aflorar records i vivències de tota mena, alguns ben traumàtics, i sembla que seran el marc del trencament definitiu d’una vida i d’un amor viscuts amb  senzillesa, tendresa, quotidianitat... I ens adonarem que l’amor, amb els canvis que pateix al llarg dels anys, amb la complexitat que el caracteritza, amb la individualitat amb què cadascú el viu, esdevé l’eix central de la novel·la, com ho és, amb totes les variants que vulgueu de la vida, en aquest cas de la vida d’en Gerry i la Stella. Un amor que veiem trontollar, gairebé esmicolar-se, però que quan ha sigut sincer i mantingut sembla difícil d’apagar definitivament, com ens demostren les paraules finals de la novel·la: “Per a ell [en Gerry] la presència d’ella era tan important com el món. Com les estrelles que l’envoltaven. Si ella era un exemple de la bondat en aquest món, llavors passar-hi anant al seu costat ja era prou miracle” (p. 255).

Títol: Vacances d’hivern
Autor: Bernard MacLaverty
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: L’Altra
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2019
Nombre de pàg.: 255

Pere Martí i Bertran  (Professor i escriptor)