«El circ és cultura!»

Potser arriba un dia en què acaben desapareixent les castanyes i els panellets de Tots Sants, engolits cada vegada més com estem per l'americanisme gregari i absurd que fa que tants joves optin per celebrar Halloween, sigui aquí o a Port Aventura. Però aquest 1 de novembre va passar alguna cosa diferent a Vilanova, una festa d'aquelles que omplen de sentit el treball d'un artista, perquè l'espai on actua s'omple a vessar d'un públic entregat i entusiasta. El Circ Cric de Tortell Poltrona ha triomfat a Vilanova, on ha assolit l'èxit més rotund d'aquesta nova etapa. Ahir van acabar de desmuntar l'engranatge instal·lat al parc de la Torre d'Enveja, i van marxar agraïts amb el públic vilanoví. I no n'hi ha per menys. El vespre de l'estrena, la llarga cua va obligar a endarrerir mitja hora l'inici de l'espectacle i molts es van quedar sense entrada, tenint en compte que la vela té una capacitat per a 983 persones.
Tortell Poltrona és, sens dubte, l'ànima d'aquest Circ Cric, que va agradar per la frescor, la proximitat i el dinamisme de l'espectacle. El reputat pallasso es va ficar el públic a la butxaca -hi havia moltes famílies amb canalla- amb números coneguts com el del micròfon i el de les cadires. Amb un grapat d'anys d'experiència a l'esquena, Poltrona continua engrescant amb el seu gest de trapella, i no perd l'oportunitat per fer de la seva actuació una reivindicació constant. Ho fa quan interpreta un actor shakespearià i insisteix a preguntar-se si allò és «teatre subvencionat».
L'espectacle del Circ Cric és una amanida de números lligada amb agilitat per la Pallassa Blanca, la Senyoreta Titat, ajudada també per la divertida presència dels Mortimers, un quartet de còmics que sorprenen amb un recital acústic en què les seves panxes són els tambors. El Circ Cric es presenta al públic com un viatge, un mot amb connotacions màgiques que convida a submergir-se en una atmosfera trepidant d'equilibristes, malabaristes i acròbates que
formen la família del Circ Cric. Per als que ja han conegut algunes figures individuals que han passat pel festival Trapezi, algun número del Circ Cric pot resultar millorable, però és en el seu conjunt que la proposta cobra força, i és el contacte amb la gent el que el fa més nostre. Ho deia Bienve Moya que el circ té la virtut de ser intergeneracional, i aquest és un element més que el fa proper i universal. El Circ Cric serveix també de plataforma de promoció de l'ONG Pallassos Sense Fronteres, i les paradetes de l'exterior es van arribar a col·lapsar per comprar una samarreta o un nas de pallasso, un objecte que va agradar molt als més menuts.
Jaume Mateu (Tortell Poltrona) deia l'altre dia en una entrevista a aquest diari que, malgrat penes i treballs, se sentia content de ser «marginal», tot i que encara no s'ha cansat de reclamar a les institucions que se situï el circ al lloc que es mereix. El Circ Cric és, ara, el seu altaveu, i la bona resposta de la gent li dóna la raó. Tot i així, no s'estalvia una àcida moralitat en acabar la funció, en boca de la Senyoreta Titat: «El circ és cultura! Si us ha agradat, expliqueu-ho a la gent.»