Recuperació de la memòria històrica

Documenten 372 bombardejos durant la Guerra Civil al Penedès i el Garraf

La majoria es van produir als municipis de la costa per destruir les vies ferroviàries i la indústria

L'exèrcit franquista volia imposar el pànic entre la població i va ordenar fins i tot un bombardeig a la sortida dels treballadors de la Pirelli de Viilanova

Ramon Arnabat, David Íñiguez, Adrián Cabezas i David Gesalí han escrit el llibre 'El Penedès sota les bombes'

Imatge de l'estació de l'Arboç després de patir el bombardeig franquista el 12 de març de 1938. Ramir Guasch Figueras

Imatge de l'estació de l'Arboç després de patir el bombardeig franquista el 12 de març de 1938. Ramir Guasch Figueras

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Ramon Arnabat, David Íñiguez, Adrián Cabezas i David Gesalí presenten aquests dies el llibre 'El Penedès sota les bombes', la culminació d'un projecte de recuperació de la memòria històrica del Penedès i del Garraf que se centra especialment en els bombardejos aeris que es van produir a la regió a partir de la primavera de 1937. Van ser 372 i van causar la mort d'unes dues-centes persones, a més del pànic generalitzat i tot un moviment social per a la construcció de defenses i refugis al llarg del territori.

Durant la primavera de 1937 els penedesencs van començar a veure ploure bombes amb impotència damunt les seves cases, fàbriques, camps de conreu, platges, ports, estacions de ferrocarril i carreteres, sense poder distingir en alguns casos quins objectius perseguia l’aviació agressora.
Tot i que el front era lluny, a l’Aragó, el perill i les amenaces venien del mar i del cel, dels bombardeigs marítims i, sobretot, aeris. De fet, fins l’ocupació franquista de finals de gener de 1939 aquesta situació no tindrà cap mena d’aturador, amb intervals de major i de menor intensitat. Bombardeigs emparats en la foscor o be a plena llum del dia; amb formacions d’esquadrilles de bombardeig, patrulles o aparells solitaris; en vol rasant o a gran altitud llençant bombes de divers tipus i potencial destructiu.

Pel que fa a les coordenades temporals, els atacs es van produir tant si el front de guerra encara estava lluny de Catalunya en els primers mesos de 1937, o si aquest s’apropava al territori, durant el gener de 1939.

Tots ells van ser constants i s’identificà els agressors amb els noms més diversos, Sabatetes o Isidrus, Paves, Junkers, trimotors, ..., molt sovint incorrent en la imprecisió i l’error en la identificació dels bombarders. De fet, i com veurem, al Penedès s’hi van viure atacs de pràcticament totes les modalitats existents al llarg de la guerra i amb bombarders que be podien ésser potents avions trimotors o bimotors i, també hidroavions.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local