La Sardana, del penedesenc Josep Cañas, candidata a Escultura universal a Barcelona

Un total de 50 escultures ubicades a l’espai públic de la ciutat opten a convertir-se en una de les “10 escultures universals a Barcelona”, en el marc de la campanya que l’organització Capital de la Cultura Catalana està desenvolupant amb l’objectiu de col.laborar en la promoció del patrimoni escultòric de Barcelona  i, posteriorment, projectar les 10 escultures elegides per votació ciutadana en l’àmbit nacional i internacional.

“Les 50 escultures candidates són molt representatives del conjunt del patrimoni escultòric a l’espai públic de Barcelona. N’hi ha d’èpoques, material, temàtica, grandària i ubicació diferent”, ha declarat Xavier Tudela, president de l’organització Capital de la Cultura Catalana. Entre les candidates hi ha l'obra del penedesenc Josep Cañas, un monument a la Sardana ubicat a la muntanya de Montjuïc.

Les 50 candidates a “Escultura Universal a Barcelona” són les següents:

A Francesc Macià (1991) de Josep Maria Subirats
A Frederic Soler (1906) d’Agustí Querol
A Jacint Verdaguer (1924) de Joan Borrell i Nicolau
A Josep Anselm Clavé (1888) de Manuel Fuxà
A Mossèn Pere Relats (1979) de Josep Ricard
A Narcís Monturiol (1963) de Josep Maria Subirats
A Pau Casals (1976) d’Apel.les Fenosa
A Rafael Casanova (1888) de Rossend Nobas
Al Doctor Trueta (1978) de Josep Ricard
Arbres bessons (2001) d’Arata Isozaki
Barcino (1994) de Joan Brossa
Canvi (1990) de Aiko Miyawaki
Columnes de terme (1988) de Xavier Corberó i Olivella
El llarg viatge (1992) de Francesc Torres Montsó
Conjunt escultòric Dr. Robert (1910) de Josep Llimona
Conjunt escultòric Font de Ceres (1825) de Celdoni Guixà
Conjunt escultòric Font de la Diana (1913) de Venanci Vallmitjana
Cristòfol Colom (1888) de Rafael Atché
Dama del paraigua (1884) de Joan Roig
David i Goliat (1992) d’Antoni Llena
Dell'Arte (1990) de Jaume Plensa
Dona i ocell (1983) de Joan Miró
El Desconsol (1907) de Josep Llimona
El Drac (1903) d’Antoni Gaudí
El Forjador (1914) de Josep Llimona
El Gat (1987) de Fernando Botero
El Mur (1984) de Richard Serra
El nen de la rutlla (1961) de Joaquim Ros i Bofarull
Elogi de l’aigua (1987) d’Eduardo Chillida
Els genets i els aurigues (1928) de Pau Gargallo
Flama (1999) de Ricard Vaccaro
Forma 212 (1957) de Josep Maria Subirats
Homenatge a Picasso (1983) d’Antoni Tàpies
Homenatge als castellers (2012) d’Antoni Llena
L’Empordà. Oda nova a Barcelona (1961) d’Ernest Maragall Noble
L’Estel ferit (1992) de Rebecca Horn
La Deessa (1910) de Josep Clarà
La Jirafa coqueta (1972) de Josep Granyer i Giralt
La Porta de Sarrià (1992) d’Emili Armengol
La República (1934) de Josep Viladomat
La Sardana (1966) de Josep Cañas
Miraestels (2006) de Robert Llimós
Mistos (1987) de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen
Mitjó (2010) d’Antoni Tàpies
Núvol i Cadira (1990) d’Antoni Tàpies
Peix (1992) de Frank Gehry
Poema visual transitable en tres parts (1984) de Joan Brossa
Sagrat Cor del Tibidabo (1935/1961) de Frederic Marés / Josep Miret
Sant Jordi a cavall (1925) de Josep Llimona
Una habitació on sempre plou (1992) de Juan Muñoz

Fins el dia 9 de novembre, qualsevol ciutadà que ho desitgi pot participar en l’elecció de “10 escultures universals a l’espai públic de Barcelona”. Per a fer-ho, ha d’accedir a www.ccc.cat on trobarà el formulari de votació i informació sobre les candidatures. La relació de les escultures candidates no està tancada i si l’elector desitja votar alguna altra escultura que no estigui entre les 50 també ho pot fer.

La campanya “10 escultures universals a Barcelona” és la segona que l’organització Capital de la Cultura Catalana realitza enguany a Barcelona, amb motiu de la capitalitat cultural 2014. L’anterior va ser “10 pintures universals a Barcelona”, que va tenir una àmplia participació ciutadana.

Fins ara, han estat elegides capitals de la cultura catalana les següents ciutats de l’àmbit lingüístic català:

2004: Banyoles
2005: Esparreguera
2006: Amposta
2007: Lleida
2008: Perpinyà
2009: Figueres
2010: Badalona
2011: Escaldes-Engordany/Principat d’Andorra
2012: Tarragona
2013: Ripoll
2014: Barcelona
2015: Vilafranca del Penedès
2016: Vic
2017: Reus

La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.