La Fundació Apel·les Fenosa prepara l'exposició dedicada a la Col·lecció Fenosa

La Fundació Apel·les Fenosa inaugurarà el proper dia 29 d’ abril, a les 19 h, l’exposició dedicada a la Col·lecció Fenosa, que presenta una selecció de les obres arribades de París després de ser llegades a la Fundació per Nicole Fenosa.

Nicole Fenosa va sobreviure vint-i-quatre anys el seu marit, l’escultor Apel·les Fenosa. En aquests anys no només va conservar el seu llegat, sinó que el va documentar fins a l’extrem de promoure la confecció del catàleg raonat de l’obra escultòrica i dels seus dibuixos. Va ser un lliurament intens a la promoció i divulgació de la trajectòria vital i artística de Fenosa. Fins i tot va projectar el seu futur, amb la creació d’una Fundació dedicada a la seva memòria, ubicada al Vendrell, a la casa del Portal, on el matrimoni va passar els estius d’ençà de la seva adquisició l’any 1957. Nicole Fenosa va anar donant a la Fundació la pròpia casa, el fons del taller d’originals en terra cuita i un conjunt molt rellevant de bronzes de diferents formats, així com la totalitat dels dibuixos de l’artista.

Finalment, i com a prova final de la seva confiança amb la Fundació Apel·les Fenosa, la va fer hereva universal, inclòs el seu llegat artístic de les obres d’altres artistes que conservava al seu taller-habitatge del Boulevard Saint-Jacques, a París. Aquestes obres que es cataloguen formen part del conjunt de la col·lecció que Nicole Fenosa va conservar prop seu fins a la seva mort. Són les obres i els objectes que acompanyaren Nicole i Apel·les Fenosa al llarg de la seva vida i donen testimoni de la sensibilitat i amplitud de la seva mirada artística.


LA CREU MEDIEVAL DE FENOSA

Una de les sorpreses més rellevants del llegat és una creu medieval catalana del segle XV-XVI. Es tracta d’una creu d’estil gòtic tardà que s’inscriu plenament dins la forma de les creus catalanes de l’època. Sobre una ànima de fusta, es troben planxes d’argent daurat fixades amb puntes de clau. Consta de la creu i la magolla.

En el moment de fer l’inventari de les obres a París, Bertrand Tillier historiador de l’art francès, va advertir el director de la Fundació Apel·les Fenosa de l’existència d’aquesta creu. Aquest la va trobar amagada al taller de Fenosa, completament ennegrida. La creu havia estat separada de la magolla. L’atzar va fer que el director trobés una làmpada que semblava haver estat feta amb el peu de la creu. Sortosament, aquest peu de làmpada va arribar al Vendrell.

Immediatament es va encarregar a una joieria del Vendrell la restauració i es va determinar que s’havia modificat la magolla per convertir-la en peu de làmpada, però era possible la seva restitució a la forma original de la creu processional.

La primera sorpresa de la restauració va ser trobar els punxons amb la signatura MON, que vol dir que l’argenter era de Montblanc. En aquella època es necessitava un permís reial per poder garantir els treballs dels argenters i només determinats artesans tenien aquest privilegi. També es va trobar que els medallons estaven esmaltats, cosa que donava més rellevància a l’hipotètic origen de la creu.

La creu té els braços acabats en forma de flor de lis, amb pàmpols als vèrtexs. A l’anvers hi ha, al centre, la figura de Crist crucificat. Al revers hi ha quatre medallons amb restes d’esmalt, que representen la iconografia dels profetes.