El cinema del Festival de Sitges conquereix les sales i el gran públic

En temps de crisi de les sales de cinema, el fantàstic resisteix, fent-se l’amo de les taquilles. L’espectador vol viure emocions fortes i només una pantalla de cinema pot garantir que aquesta experiència sigui completament satisfactòria. L’èxit de Jurassic World resulta paradigmàtic en aquest sentit.

És per això que bona part dels films programats a Sitges aconsegueixen arribar a les sales i tenir el seu recorregut comercial. Un fet que demostra, d’una banda, l’interès que l’oferta del Festival suscita entre les distribuïdores i, de l’altra, la bona acollida del gènere entre el gran públic. Així va passar amb una llarga llista de films programats a Sitges 2014.

[REC 4], de Jaume Balagueró, film que va inaugurar Sitges 2014, va gaudir de gran èxit internacional –especialment a França– després de la seva estrena al nostre país. Un altre film de l’Estat que ha tingut una bona trajectòria internacional és Magical Girl, de Carlos Vermut, que va arribar a Sitges havent guanyat la Concha d’Or de Donostia i que va ser programat a la secció Sitges Reloaded del Festival d’Udine (Itàlia). En aquest grup, cal destacar també Relatos salvajes, el film de l’argentí Damián Szifron, que va ser candidat a millor pel·lícula de parla no anglesa als Oscar 2015.

Un bon grapat de títols premiats a Sitges 2014 han trobat, en aquests mesos, el seu lloc a la cartellera. És el cas d’Orígenes, de Mike Cahill, flamant guanyador de l’edició passada del Festival. També s’han estrenat The Babadook (premi especial del jurat i ex aequo a la millor actriu per Essie Davis), Maps to the Stars (premi ex aequo a la millor actriu per Julianne Moore), Frío en julio (premi Secció Oficial Fantàstic Òrbita a la millor direcció per Jim Mickle), La señal (millors efectes especials), Pos eso (menció especial), ’71 (menció especial Secció Oficial Fantàstic Òrbita), Cuando despierta la bestia (menció especial premi Citizen Kane) i, aquest mes de juliol, li arribarà el torn a Lo que hacemos en las sombras (Gran Premi del Públic).

Altres films destacables de la darrera 47a edició del Festival també han arribat a les sales des de l’octubre fins ara. És el cas de l’ultima pel·lícula de Jean-Luc Godard, l’arriscada (i en 3D) Adieu au langage que, a més, va gaudir d’un èxit sorprenent als Estats Units. La coreana Princesa, de Lee Su-jin, a més d’estrenada, ha estat multi-guardonada arreu del món, i dos dels films que han estat rebuts últimament amb més expectació pels fans del terror independent són It Follows, de David Robert Mitchell, i The Guest, d’Adam Wingard.

Aquesta llarga llista de pel·lícules estrenades és, sens dubte, un dels motors més importants per al Festival, que s’ha consolidat com al primer del món en el seu gènere. I cal afegir-ne disset més: La distancia, Annabelle, Mi vida ahora, Los Boxtrolls, Filth, el sucio, Musarañas, Autómata, Tusk, Oculus: El espejo del mal, El objetivo, Sin ley, Zombeavers, Los Caballeros del Zodiaco: La leyenda del Santuario, Qué difícil es ser un dios, Convicto, Minúsculos: El valle de las hormigas perdidas i El pequeño Quinquin.

Per últim, cal mencionar dos títols que, tot i que encara no han trobat distribució a les sales del nostre país, són rellevants. Es tracta d’Alleluia, la cinta de Fabrice du Welz guanyadora del Méliès d’Or 2014 i projectada a la secció Sitges Reloaded d’Udine, i I Survived a Zombie Holocaust, de Guy Pigden, projectada a Brigadoon, que serà programada al Sitges American Tour el proper mes d’octubre, juntament amb El incidente, d’Isaac Ezban, i altres títols per confirmar.