Mor l'historiador i escriptor vilanoví Francesc Xavier Puig Rovira

Vilanova i la Geltrú ha perdut una de les seves figures més rellevants en el món de la cultura local. Francesc Xavier Puig Rovira, doctor enginyer industrial i reconegut historiador de la ciutat ha mort als 90 anys. Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1934, va dedicar gran part de la seva vida a investigar i difondre l'obra d'artistes catalans del segle XX. La seva passió per l'art el va portar a publicar nombrosos estudis i llibres sobre figures clau de l'avantguarda catalana, com Rafael Sala i Jaume Pla.

A més de la seva tasca com a investigador, Puig Rovira va ser un actiu promotor cultural. Va ocupar càrrecs de responsabilitat en diverses institucions, com la presidència de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, i va organitzar nombroses exposicions. La seva mort és una gran pèrdua per a la cultura catalana, i el seu llegat continuarà inspirant a les futures generacions d'historiadors i amants de l'art. Durant l'entrega de la Medalla de la Ciutat, Puig Rovira va explicar del que se sentia més orgullós: "de la feina feta com a regidor d'Ensenyament de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú entre 1960 i 1966 per tal de crear un institut de secundària a la ciutat i que el 1969 acabaria esdevenint l'Institut Manuel de Cabanyes".

Una vida dedicada a l'estudi i la investigació

Francesc Xavier Puig Rovira era doctor enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (1960). Va treballar en els camps de l’ensenyament tècnic i de la gestió universitària, com a professor i com a gerent de la UPC i, en paral·lel, va desenvolupar una tasca extensa com a estudiós de la història de l’art i monogràficament de diversos artistes catalans del segle XX. Ha dedicat una atenció especial a la ceràmica, al gravat, a les arts del llibre i a les arts aplicades en general. La predisposició a l’estudi de l’art va néixer, cap al 1955, a partir del coneixement personal i de l’admiració de l’obra dels artistes Enric C. Ricart, Josep F. Ràfols, Ramon Rogent, Armand Cardona Torrandell i, després, Jaume Pla.

Ha estat membre de la Junta de Patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou president entre el 1973 i el 1983; membre fundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs (1975); membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona des del 1984, de la qual ha format part de la Junta Directiva, i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

És autor de diversos llibres i articles sobre història de l’ensenyament tècnic, sobre la gestió universitària, i també d’història local, social i política de Vilanova i la Geltrú i del Penedès. En el camp de les arts i de la seva història, és autor dels llibres següents: El pintor vilanoví Rafael Sala (1891-1927) (Vilanova i la Geltrú, Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1975) —sobre aquest pintor, mort a Mèxic, figura destacada de l’avantguardisme català, és el primer estudi que després és citat en les històries de l’art català contemporani—; Els Serra i la ceràmica d’art a Catalunya (Barcelona, Selecta, 1978); J. F. Ràfols, Enric C. Ricart, introducció epíleg i notes (Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, 1981); Jaume Pla. Una trajectòria artística (Barcelona, La Rosa Vera, 1982); Josep F. Ràfols, escriptor (Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca, 1989); Les arts plàstiques al Penedès (Vilafranca del Penedès, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1991 i 1994); Miquel Plana (1943-2012). Artista del llibre (Barcelona, Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2013); La Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Aproximació a 125 anys d’història (en curs d’edició). Està treballant, entre d’altres, en les col·leccions i el col·leccionisme.

Puig Rovira també ha estat autor de treballs monogràfics sobre diversos artistes, publicats en diaris, revistes, fulletons i catàlegs d’exposicions, entre els quals destaquen Enric C. Ricart, Josep F. Ràfols, Joaquim Mir, Rafael Sala, Damià Torrents, Martí Torrents, Joan Llaverias, Alexandre de Cabanyes, Pau Roig Estradé, Salvador Masana, Armand Cardona Torrandell, Oscar Estruga, Joaquim Budesca, Pere Brull Carreras, Rosa Altès, Ramon Rogent, Jaume Carbonell i Concha Ibáñez, entre d’altres.   Ha publicat articles sobre els gravadors Enric C. Ricart, Jaume Pla, Antoni Ollé Pinell, Antoni Gelabert, Enric Cluselles, Oriol M. Diví, Miguel Plana i d’altres. També ha escrit sobre artistes de la ceràmica i altres arts aplicades: Jordi Serra Moragas, Paulí, Elisenda Sala, Barbaformosa i Camil·la Pérez Salvà, entre d’altres. S’ha interessat pel gravat i la bibliofília.

El desaparegut historiador ha tingut cura de l’organització i muntatge de diverses exposicions, i ha impartit nombroses conferències. Sobre les arts del llibre, ha escrit diverses obres, entre les quals destaquen «Unes notes sobre el llibre il·lustrat al segle xx», al catàleg de l’exposició «Aureum opus. Cinc segles de llibres il·lustrats» (Barcelona, Museu Marés i Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2000); Els goigs dels segles xviii i xix al Penedès (2000); Arquitectes i editors de llibres de bibliòfil (Barcelona, Fundació Jaume I i Nadala, 2002); Bibliofília per al segle xxiI (2002), i «L’interès pel llibre. Gabinets de lectura, bibliofília i exlibrisme», a Pilar Vélez (ed.), L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum (Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 2008). Ha col·laborat a la Gran enciclopèdia catalana, el Diccionario de la Real Academia de la Historia i al Diccionari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.