Irene Polo, una reportera excepcional

És un projecte d’acostar la lectura fent-la fàcil per aquelles persones que potser no tenen la facilitat comprensiva o bé algunes dificultats. La mateixa editorial explica l’objectiu del projecte: Els destinataris dels materials de Lectura Fàcil són persones que tenen dificultats lectores, de caràcter permanent (discapacitats sensorials o psíquiques, senilitat, etc.) o transitori (immigració, incorporació tardana a la lectura, escolarització deficient, trastorns de l'aprenentatge, etc.). Segueixen les directrius internacionals de la IFLA quant al contingut, al llenguatge i a la forma. L'Associació Lectura Fàcil atorga el seu segell LF als llibres que segueixen aquestes pautes. Les col·leccions de La Mar de Fàcil (Aktual, Àgora i Tu pots) ofereixen narrativa contemporània i clàssica, i llibres de promoció de la vida autònoma. Els llibres van il·lustrats per a una millor comprensió del text i inclouen una reflexió lectora per a poder treballar-los a l'aula o en els clubs de Lectura Fàcil.

Una iniciativa per celebrar i encoratjar ja que posar a disposició de persones amb dificultat algun dels autors que han marcat pauta en el seu treball literari és important per la difusió de la cultura.

Irene Polo, una reportera excepcional posa de relleu a una periodista que va saber guanyar-se el lloc en un món fonamental d’homes com era el periodisme d’aquells efervescent i convulsos anys trenta. El llibre està confeccionat amb la cura de l’Ana Crespo. Crespo és llicenciada en Periodisme i en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a professora d'espanyol en la Universitat de Glasgow. Actualment exerceix com a traductora literària i col·labora amb l'Associació Lectura Fàcil en l'adaptació de textos per a editorials, empreses i administracions. Ha adaptat Platero i jo, Una història de xarxes i mentides d'Inma Chacón, El gat i els ocells i altres rondalles de Félix María de Samaniego, les Novel·les exemplars de Cervantes, La Casa de Bernarda Alba de García Lorca, les Llegendes de Gustavo Adolfo Béquer. I aquest de l’Irene Polo

No és la primera vegada que els articles d’Irene Polo són reproduïts per donar una visió biogràfica i professional de la periodista, cal recordar el llibre: La fascinació del periodisme, cròniques (1930-1936) de Quaderns Crema, 2003, amb edició a cura de Glòria Santa Maria i Pilar Tur on es van reproduir la majoria dels articles que al llarg del temps en que va fer de periodista va publicar l’Irene Polo. El llibre que comentem tot i que és del 2018 no perd cap mena d’interès ja que rellegir els articles de la periodista és un exercici que està per sobre del temps i, naturalment, sabent ubicar els comentaris en el moment en que ella els escriu i els publica,

Irene Polo és una periodista que neix fruit de la seva voluntat de saber més i d’informar. No té estudis i el seu humanisme i qualitat literària i d’expressió és fruit de la condició d’autodidacta.

Comença a escriure a l’any 1930 i segueix la seva tasca al llarg dels anys. Polo col·laborà en els mitjans de comunicació més importants de l’època.

L'any 1930, amb només vint anys, signa els seus primers treballs com a periodista a les revistes Mirador i Imatges, dirigit per un altre excel·lent periodista, per Josep Maria Planes. Hi col·labora fins al tancament de la revista i, el mes de novembre de 1931, comença a escriure al diari La Humanitat dirigit per Lluís Company i al setmanari La Rambla. També publica, en castellà, a les revistes Gran Proyector, Films Selectos (octubre de 1930 - juliol de 1931) i a la Mundo Gráfico (publicada a Madrid). L'any 1933 comença la seva col·laboració a L'Opinió, on treballa fins al mes d'octubre del 1934, quan el diari tanca. El 1933, Irene Polo també participa en la creació de l'Agrupació Professional de Periodistes, de la qual en serà escollida vicepresidenta i n'ocupa el càrrec fins al gener del 1935. El gener d'aquest mateix any comença a treballar al diari L'Instant, dirigit per Ignasi Agustí i col·labora també a Última hora, propietat de Lluís Companys.

Com veiem una trajectòria professional densa. Polo en aquesta darrera publicació fa una entrevista a Margarida Xirgu i de la mateixa surt una proposta de treball, la de gestionar tota la gira per sudamèrica de la gran  actriu. Ella accepta i ja no tornarà a Barcelona ja que a l’any 1942 mor a Buenos Aires.

En el llibre Irene Polo, una reportera excepcional es recullen 25 articles que van des del començament amb articles ja escrit a l’Argentina.

Fa un recull d’alguns dels més impactants com són els que donen una visió de la crisi que remou la conca Minera de Sallent amb successos greus, ella hi és i dona informació directa, informació que va generar malestar en alguns sector de l’anarcosindicalisme. Tracta una gamma àmplia de textos, moda, cinema, la ciutat, els costums, entrevistes, viatges... sempre amb un llenguatge vivaç, amb diàlegs interposats que donen ritme als articles.

Un llibre molt interessant, per conèixer la figura enorme d’Irene Polo, una periodista que es va obrir pas i va guanyar-se una reputació com a periodista als anys 30 i per poder gaudir d’aquesta antologia dels articles que es llegeixen amb interès pel seu ritme, narració, forma i llenguatge. A més  val la pena assenyalar que el llibre es complementa amb un seguit d’annexes que permeten aprofundir en el coneixement i la comprensió dels articles de l’Irene Polo i la seva persona.

Benvinguda la iniciativa de l’editorial “La mar de fàcil” per la publicació d’aquest volum.

Irene Polo, una reportera excepcional
Recull d’articles 1930-1938
Versió d’Ana Crespo
Il·lustracions de Judit Canela
Col·lecció Aktual
La Mar de Fàcil editorial
Barcelona març del 2018