El 201, i el, i el 3... és el que importa

Amb tota la litúrgia, la pompa i la parafernàlia de les grans ocasions, dels moments importants per una comunitat és va presentar l’any Balaguer. Una cerimònia austera, amb els discursos institucionals que calen, amb una polifonia de veus dels directors i directores de la Biblioteca-Museu glosant els elements més importants, al seu entendre, de Balaguer, unes paraules de la Comissària de l‘any Balaguer i dos dels seus col·laboradors del món acadèmic que donen i recalquen la projecció de Balaguer en l’àmbit polític i literari i la seva visió internacions. Uns poema ben dit i interpretat i una conducció de l’acte notable començant i acabant amb dues interpretacions musicals amb arpa. Fantàstic, una delícia.

Les autoritats van fer unes intervencions en els que recalquen el llegat de Balaguer, i la necessitat de que en l’actualitat aquest llegat tingui la importància que li pertoca. El lema triat per la celebració és tota una declaració de principis: “L'univers que reviu”.

Traspassar o voler traspassar a l’actualitat l’esperit il·lustrat de Balaguer ens obliga lògicament a pensar com el seu patrimoni i el seu llegat també ha d’adquirir la projecció necessària perquè esdevingui un bon element de nous plantejaments culturals i institucionals. I possiblement aquests nous plantejaments hagin de fer referència al rellançament de la institució i tenir la implantació adequada al segle actual, al coneixement més ampli de la personalitat de Balaguer i la seva popularització, entendre i estendre el paper exemplar en la història de la nostra ciutat dels personatges que han singularitzat la seva actuació, i també com no cercar el paper actual que pot tenir el missatge de Balaguer en l’actual ciutat i en el seu necessari progrés físic i moral.

Crec que, amb molta humilitat i modèstia, m’atreviria a dir que d’ençà que la ciutat va acceptar el llegat balaguerià totes les generacions de vilanovins i vilanovines, les seves institucions i especialment els homes i les dones que han constituït les diverses juntes de patrons i personal que ha servit en els diversos llocs d’aquesta institució, han posat el bo i millor del seu esforç en ser fidels a superar les adversitats de la història perquè aquesta herència no sols es mantingués sinó que augmentés i es divulgués i que fos el que el seu fundador volia en el seu moment, que òbviament no és l’actual. Parlava Balaguer d’un centre difusor de cultura i coneixements, un indret on la sensibilitat quedi palesada a través de les obres fruit de la creativitat artística de les persones, un indret on, en definitiva, es podés respirar un ambient que ens reconciliés amb allò d’espiritual que tenim tots i cada un de nosaltres. El que cal preguntar-se ara, en els 200 anys de Balaguer, si això s’ha aconseguit plenament. I per nosaltres la resposta no seria del tot satisfactòria i assumim les responsabilitats que ens pertoquen (en el nostre cas, algunes) potser considerar que tot i que el Museu té una presència important no hem estat capaços de fer de la institució un centre d’irradiació i dinamització cultural. Potser pocs recursos? Potser poca ambició? Potser projectes poc clars? Potser poc recolzament del govern (dels governs) del país?. Més enllà de la feina lloable que fan els Amics del Museu, creiem però que queda diluïda en no haver-hi un lideratge com institució dels elements referencials de la cultura a la nostra ciutat.    

En les mateixes paraules de Balaguer a l’hora de fer la donació del seu patrimoni deixava ben entès que la condició que posava era la de perpetuar aquesta donació, que passés de generació en generació perquè fos destinada al foment, projecció i difusió de la cultura les arts i les ciències. Quiero que quede instituido para Biblioteca, para Museo, para Centro de Instrucción y de Enseñanza, para que aquí se fúnden cátedras, clases, centros artísticos y académicos, para que aquí finalmente, en este recinto, hallen amparo toda honesta espansión del espíritu, toda legítima aspiración del ingenio, toda noble emulación del alma”. Mes clar l’aigua. 200 anys més tard possiblement caldria matisar i entendre la voluntat primigènia de Balaguer

Certament la ciutat va agafar una gran responsabilitat en acceptar el llegat de Balaguer fet en agraïment per la confiança que durant molts anys van dipositar en ell perquè els representés políticament i dignament. El repte creiem que és encara acostar-lo molt més a la ciutadania si és possible, irradiar des d’aquí tota la persuasió necessària perquè esdevingui un equipament dinàmic i potent culturalment dotant-lo dels recursos imprescindibles. Ens cal afinar posar en relleu i valor les nostres dots de seducció visuals i narratives perquè en  travessar la reixa de l’entrada de la institució esdevingui un pas per retrobar-nos amb la sensibilitat de l’art i la cultura, de la difusió d‘idees i projectes, de la concreció dels referents culturals de la vila. Aquest és el repte perpetuar, adaptat a cada moment, l’enorme llegat del que som hereus però també heretem la responsabilitat de llegar-ho nosaltres amb els fonaments ben posats perquè els canvis imprescindibles i inqüestionables per adaptar-lo a les necessitats de cada moment no el facin trontollar ni caure en la rutina del dia a dia que masses vegades han avortat projectes rellevants.

Celebrar aniversaris requereix, com a mínim, un doble exercici: fer una mirada al passat i, en aquest cas, a un passat ple d’història, d’anhels, de treball de forces generacions, però, també ha de significar necessàriament, mirar al futur. Des d’aquest present realista i il·lusionat d’avui hem de plantejar el futur per seguir com un esglaó més la cadena que ha d’actualitzar aquesta institució i seguir augmentant l’herència que ens hem trobat i que tenim l’obligació de lliurar-la als nostre successors enriquida i augmentada. El bicentenari de Balaguer ens dóna aquesta possibilitat de reflexió, d’acció, de concreció del projecte que esdevingui una de les referències i indret de projecció i de la cultura de la ciutat.

Celebrar els 200 anys de Balaguer és important però encara ho és més que els següents 1,2,3,4,5 tinguem un projecte actualitzat, dotat de recursos i pensat per esdevenir centre clau, estructural, per dinamitzar la cultura a la ciutat...