Museus de Sitges

El món i l’obra d’Enric Morera, en una exposició que retrata el llegat del compositor a Sitges

La sala de Can Rocamora, als museus de Sitges, homenatja el músic amb motiu del 150 aniversari del seu naixement

Enric Morera va arribar a Sitges –com tants altres artistes, escriptors i músics– de la mà de Santiago Rusiñol durant les Festes Modernistes

El món i l’obra d’Enric Morera configuren una exposició que retrata el llegat del compositor. Museus de Sitges

El món i l’obra d’Enric Morera configuren una exposició que retrata el llegat del compositor. Museus de Sitges

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L’univers personal i l’herència i llegat de l’obra d’Enric Morera protagonitzen l’exposició que acull la sala de Can Rocamora de Sitges, integrada en l’estructura del Cau Ferrat i el Museu de Maricel. Enric Morera i el seu món va ser inaugurada dilluns pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i l’alcalde de Sitges, Miquel Forns. L’exposició –que estarà oberta fins l’1 de novembre– és un dels actes centrals de la commemoració del 150 aniversari del naixement del compositor i estarà acompanyada avui d’un concert al Racó de la Calma de la Coral Sant Jordi – Ciutat de Barcelona dedicat al compositor català.

Enric Morera i el seu món aplega prop d’un centenar d’obres de fons i procedències diverses, que configuren un retrat detallat del compositor català, el seu univers artístic i el seu escenari personal. L’exposició està comissariada per Pol Cruells i Francesc Parra i coordinada per Ignasi Domènech. La producció ha anat a càrrec de la Biblioteca de Catalunya, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges i Museus de Sitges. L’exposició es podrà veure a final d’any a Girona i Barcelona.

Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865 – 1942) és autor de més d’un centenar de peces, entre sardanes (per a cobla i per a cor), obres simfòniques, partitures per a escena i poemes corals. Entre les seves obres destaquen l’emblemàtica sardana La Festa Major –una de les músiques més representatives de la Festa Major sitgetana–, La Santa Espina, La sardana de les monges, L’Empordà i Baixant de la Font del gat, entre moltes altres.

L’exposició permet posar Enric Morera en el context de la seva obra i el seu destacat pes com a compositor i figura rellevant en el Modernisme a Sitges, al qual hi va estar present a través de les Festes Modernistes organitzades per Santiago Rusiñol. Aquelles estades a Sitges van marcar també la seva trajectòria personal, ja que hi va acabar residint uns anys de la seva vida, amb la seva esposa, la sitgetana Maria Riera i Mestre.

Enric Morera i el seu món exposa un complet catàleg d’objectes relacionats amb la seva obra, així com també peces personals, com les seves ulleres, la seva pipa, la seva ploma o el seu flabiol. L’exposició mostra també una col·lecció de partitures manuscrites originals i d’altres impreses i reuneix cartes, fotografies, cartells i programes d’època en què hi apareix el compositor o la representació d’algunes de les seves obres.

Els materials exposats procedeixen majoritàriament de la Biblioteca de Catalunya –on es conserva el fons personal de Morera–, així com d’altres col·leccions, com el Cau Ferrat, el MNAC, el Museu de la Música de Barcelona, el Museu de les Arts Escèniques, l’Arxiu Històric de Sitges, el Grup d’Estudis Sitgetans i diverses col·leccions particulars. L’exposició es complementa amb el Retrat d’Enric Morera dirigint el cor Catalunya Nova (1897), de Santiago Rusiñol, i exposat al Saló Gran del Cau Ferrat.

Enric Morera i el seu món s’ha presentat aquest matí en roda de premsa. La directora de Museus de Sitges, Vinyet Panyella, ha destacat que l’exposició neix de la voluntat per ressaltar els vincles d’Enric Morera amb Sitges i de la suma d’esforços entre la Biblioteca de Catalunya, l’Ajuntament de Sitges i Museus de Sitges. La directora de la BC, Eugènia Serra, ha subratllat que “com a Biblioteca de Catalunya que som volem exposar el nostre fons també fora de Barcelona” i ha ressaltat l’important aportació feta per la néta de Morera a la institució. Per la seva part, Pol Cruells ha apuntat que “la particularitat d’aquesta exposició és que es mostren originals de l’obra de Morera, que fins ara no havien sortit de la Biblioteca Nacional o bé dels llocs on els seus propietaris ho tenien guardat”.

Enric Morera i Sitges

Enric Morera va arribar a Sitges –com tants altres artistes, escriptors i músics– de la mà de Santiago Rusiñol durant les Festes Modernistes. El 1893 va participar en la segona Festa Modernista amb la interpretació al Prado de fragments de les seves Sonata en do menor i Quartet en si menor. A la quarta Festa (1897) hi va estrenar l’òpera simbolista La fada, i a la cinquena (1899) hi va posar música a l’obra de Rusiñol L’alegria que passa. La seva participació a les Festes Modernistes va traçar una intensa relació amb Santiago Rusiñol, que va tenir continuïtat més enllà d’aquests esdeveniments.

Morera s’hi va casar amb la sitgetana Maria Riera i Mestre i va residir durant un temps a la platja Sant Sebastià i posteriorment al Mas d’en Puig. El seu vincle amb Sitges es va palesar també en la seva obra, musicant l’emblemàtica sardana La Festa Major.

El Cau Ferrat exposa en la seva col·lecció permanent un ampli retrat seu pintat per Santiago Rusiñol el 1897 i exposat al Saló Gran. Els fons de Museus de Sitges també conserven cartells originals d’obres amb el seu segell estrenades a les Festes Modernistes, com La fada o L’alegria que passa.

Sitges ja va homenatjar Enric Morera en quatre ocasions: 1911, 1936, 1966 i 1993. El seu nom també bateja un carrer de la zona del Vinyet, a tocar dels de Pintor Sisquella, Josep Carbonell i Gener i el Doctor Benaprès.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local