Alverson, Pálfy, Winans, Lopushanski, Levrig, Kervern+Delépine i Questi, protagonistes de Seven Chances 2015

Seven Chances és l’espai de la crítica al Festival de Sitges –la programació s’elabora en col·laboració amb l'Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics (ACCEC)– i un any més reuneix set títols imprescindibles que, malgrat el seu interès cinematogràfic, no havien arribat a les grans pantalles del nostre país.

Malgrat el seu títol, The Comedy de Rick Alverson no és una comèdia sinó un retrat àcid, nihilista i particularment incòmode de la societat americana que segueix els actes vandàlics i amorals d'un grup de personatges adinerats, cruels, joves i avorrits que busquen excitació en les seves vides a costa dels altres. Una relectura, en certa manera, d'Els idiotes de Von Trier en un entorn hipster (un dels actors és el líder de LCD Soundsystem James Murphy). The Comedy constata el talent de Rick Alverson, que amb cada nou film dóna una altra volta de rosca al concepte de comèdia nord-americana. Ho podreu corroborar descobrint també el seu títol més recent, Entertainment, que arriba a Noves Visions després de passar pels festivals de Sundance i Locarno.

L'hongarès György Pálfy -vell conegut de Sitges, on l'any 2006 va presentar un plat no apte per a estómacs delicats com Taxidermia- torna al festival amb Free Fall, una història coral surrealista on s'entrecreuen les trajectòries de diversos personatges, veïns tots ells, que viuen instal·lats en situacions absurdes. Els protagonistes són des d'una dona que es llença des del terrat sense patir ni una rascada fins a una parella embolicada en plàstic i obsessionada amb la neteja i la seguretat.

Jamin Winans dirigeix The Frame, un film sorprenent que es podria situar al terreny del thriller si no fos perquè va més enllà i duu a terme una interessant aproximació a la ciència-ficció, tot evitant amb astúcia els clixés propis del gènere. Una oportunitat única per descobrir, en sessió doble, l'obra d'un dels directors més creatius del cinema independent nord-americà, la imaginació i l'interès pel fantàstic del qual s'han comparat amb la de Christopher Nolan. La sessió es completarà amb Ink, el primer llargmetratge de Winans, imprescindible per copsar el talent d’un cineasta que ha creat un món completament al marge de la indústria.

Ajudant de direcció d'Andrei Tarkovski a Stalker, Konstantin Lopushanski ha desenvolupat una carrera amb pocs però rotunds títols com Dead Man's Letters (1986) i The Ugly Swans (2006). El seu darrer film, The Role, resulta una proposta inclassificable. Cinema d'època, reflexió sobre les obsessions, els dobles i la capacitat per transformar-nos en altri, The Role està ambientada a la Rússia de principis del  segle passat i narra la història de Nikolai, un actor brillant que decideix assumir el paper d'una altra persona, un líder revolucionari.

Un any més, Seven Chances retorna al western, aquest cop de la mà d'un dels antics integrants del Dogma 95, Kristian Levring, que va firmar The King Is Alive (2000). Amb un marcat accent danès, The Salvation explora la pulsió violenta inherent en el gènere a través de la història d'un colon provinent de Dinamarca que emprèn la venjança contra els bandits que  assassinen la seva esposa i el seu fill recent arribats a Estats Units. La pel·lícula reuneix dos intèrprets adorats per qualsevol fan del fantàstic: Mads Mikkelsen i Eva Green.

Michel Houellebecq es deixa arrossegar a una experiència radical per Gustav Kervern i Benoît Delépine a Near Death Experience. El tàndem de directors francesos, que han treballat amb  monstres de la pantalla com Yolande Moreau a Louise-Michel o Gérard Depardieu a Mammuth, converteixen l'escriptor en un empleat d'una companyia telefònica que s'endinsa a la muntanya amb l'objectiu de suïcidar-se. Molt més que una pel·lícula al servei de l'estrella terrible de la literatura francesa, Near Death Experience funciona com un poema fílmic al voltant del pes del buit existencial en el cos fràgil i heterodox d'Houellebecq.

I Seven Chances ret homenatge a Giulio Questi, un dels noms de culte del cinema fantàstic europeu, desaparegut a finals de l'any passat, amb la recuperació d'Arcana (1972), una peça que ell mateix definia com a “fantàstico-etnogràfica”, protagonitzada per Lucia Bosé, on es duu a terme un retrat implacable de la Itàlia dels anys de plom a través de la malaltissa relació entre una presumpta mèdium i el seu fill, dotat de poders psíquics genuïns.

Com és habitual, totes les sessions de Seven Chances seran presentades per un crític membre de l'ACCEC.