Raimon Gusi: "la nova biblioteca i la Casa de la Festa Major són els projectes principals"

Raimon Gusi repeteix en aquest mandat com a regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, on també té la cartera de Gent Gran. Integrant de l’equip de govern des de l’any 2009, la seva actual presència al consistori va estar en entredit durant molta estona del recompte de vots de les eleccions municipals, però finalment hi va acabar entrant.

Mirant en perspectiva, com recorda la nit de les eleccions municipals en què la seva entrada a l’Ajuntament va ser incerta fins a darrera hora?

Amb molts nervis i seguint la ràdio, si bé sabia que les meses que faltaven per comptar tradicionalment ens havien estat favorables.

Un cop dins el consistori, i formant part de l’equip de govern, quins són els objectius des de Cultura pels propers quatre anys?

Primer de tot tancar la capitalitat cultural catalana del 2015. A partir d’ara tots els caps de setmana tenen actes potents. De fet, ho allargarem fins el 7 de febrer, ja que coincideix amb el centenari de la mort del bisbe Torras i Bages i farem un acte commemoratiu que servirà de traspàs de la capitalitat a Vic. És una connexió simpàtica entre totes dues poblacions.

Més a llarg termini tenim dos projectes cabdals: un és la nova biblioteca, que suposarà una ampliació que triplicarà l'espai actual existent, amb noves sales i la cobertura del pàrquing; l'altra és la rehabilitació, ampliació i definició de la Casa de la Festa Major. Les ampliacions potents seran a la biblioteca, que passarà a tenir uns 3.000 metres quadrats i estem gestionant per obtenir finançament per l’obra, que costarà uns 3 milions d’euros. En quan a la Casa de la Festa Major l'ideal seria que estigués tot a punt per la pròpia Festa Major del 2016.

Un altre tema a tractar és el de la possible realització del primer Congrés d'Enoturisme de Catalunya, tal i com va apuntar la Generalitat. Si es fa, Vilafranca s'oferirà com a seu, com a capital enoturística que som. És una línia a enfortir on hi ha moltes sinèrgies entre cultura, turisme i promoció econòmica. S'ha de dignificar la capital del vi.

La regidoria de Cultura la compagina amb el càrrec de conseller de la mateixa matèria al Consell Comarcal. Què implica aquesta combinació?

No suposa cap problema perquè sempre he tingut una visió comarcalitzada, no em deixo endur pel capitalisme vilafranquí. També és cert que al Consell no hi ha gaires recursos i la seva finalitat és d'ajudar als municipis a realitzar activitats culturals concretes. De la meva responsabilitat a l’ens comarcal destaco els premis d’edició de recerca històrica, que fan que anualment tinguem un llibre d’aquesta temàtica.

Com ha comentat anteriorment, entrem a la recta final de la capitalitat cultural catalana de Vilafranca. Quina valoració en fa abans del darrer trimestre?

Molt positiva. S’han fet molts actes i ben diversos. Només hi detecto un únic serrell: costa moltíssim que els mitjans d'abast nacional en parlin. A nivell comarcal, molt bé, però a nivell català sembla que al sud del Llobregat no existim, només s’informa de Barcelona i una mica de Girona. La capitalitat cultural, a excepció de la inauguració amb l'obra de teatre, ha tingut molt poc ressò en àmbit nacional i és un fet que em sap molt de greu.

Amb quines dificultats us heu trobat per gestionar tantes activitats en un sol any?

Al principi hi havia molts problemes logístics i de coordinació, que s’han anat solucionant amb la implicació de totes les regidories. A més, les entitats han ajudat molt. El que sí que és complicat és trobar patrocinadors, ja que hagués permès fer més coses.

Sent president del Consell Municipal i de la Fundació de la Festa Major, com valora els canvis establerts enguany?

D'entrada crec que estan molt bé pel sol fet d'haver-se decidit, però encara hi ha alguna cosa que grinyola. El dia 29 els horaris no van anar bé perquè ni els balls ni les colles castelleres s'hi van implicar del tot. Per exemple, hi ha qui no va respectar la primera ronda conjunta dels castells. És cert, però, que els dies següents sí va anar tot generalment bé i, per exemple, l'entrada de Sant Fèlix va ser molt abans del que era habitual els darrers anys. Per altra banda, crec que estem professionalitzant massa els goigs. Un altre aspecte on hi ha feina és amb la Fundació, on hem d’aconseguir fer prevaldre els drets d'autor perquè qualsevol producte relacionat amb la Festa Major que sigui comercialitzat tingui repercussió econòmica en la pròpia festa, cosa que ara no succeeix.

I de cara a l’any vinent una gran novetat podria ser l’actuació dels Xicots de Vilafranca per Sant Fèlix. Com ho valora?

La decisió està en mans dels administradors, si bé és important que primer de tot la colla s’ho pensi bé i tingui clar què suposa actuar al costat de les grans colles de Catalunya. En tot cas, primer els Xicots ho haurien de demanar i després els administradors decidir. Per altra banda, val a dir que estem encantats de tenir una nova colla de nou i, de fet, estem preparant un reconeixement públic.

Malgrat haver de prendre decisions compromeses com aquesta o la feina que implica, trobar administradors per la Festa Major és prou senzill. En canvi, per què no passa el mateix amb les Festes de Sant Raimon?

Aquest any ha costat, són tres amb opció a quatre, si algú més si ofereix voluntari serà acceptat. El protocol diu que el millor és entre quatre i sis. La capitalitat d'enguany fa que la gent de les entitats estigui cansada, hi ha hagut molta feina i hi ha influït. És un tema temporal.

Per acabar, canviant de regidoria, com tenim la gent gran de Vilafranca?

Fan moltes activitats, és bo per ells i per la vila que la gent gran estigui activa. Recentment vaig llegir un estudi que indica que qui participa en activitats i associacions té una vida més llarga i saludable. El principal problema que ens trobem és econòmic després del traspàs dels casals de Caixa Penedès, però anem solucionant els obstacles que ens anem trobant dia a dia.