El director d'El cadáver de Anna Fritz', Hèctor Hernández Vicens. ACN
ACN/ Pere Francesch |
Sitges
12-10-2015 16:52
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Hèctor Hernández (Mallorca, 1975) tenia ganes d'explicar què "és capaç de fer una persona per sobreviure socialment i defensar la seva imatge" i com "l'ésser humà es pot convertir en un monstre". Aquest és el rerefons de la seva opera prima 'El cadáver de Anna Fritz', de producció catalana, que participa a la Secció Oficial a Competició del Festival de Cinema de Sitges. En una entrevista a l'ACN, Hernández ha destacat que la seva inspiració en aquest cas han estat pel·lícules amb un únic espai ja que generalment són molt psicològiques i els conflictes queden allà dins i l'espai és un personatge més. El film el protagonitzen Alba Ribas, Cristian Valencia, Albert Carbó i Bernat Saumell.
Una reconeguda actriu que es diu Anna Fritz ha mort. El seu jove i bonic cos es troba en un dipòsit de cadàvers on hi treballa un jove que deixa entrar dos amics seus perquè contemplin el cos inert. En aquest context, no podran resistir la temptació de traspassar els límits d'allò moral fins que succeirà un fet gairebé inexplicable que girarà completament la situació.
Pel director el més important en una pel·lícula són els personatges, "totes les històries estan més o menys explicades, però de personatges en queden milions per inventar. Volia explicar com l'ésser humà es pot convertir en monstre". Segons ha dit, hi ha mil coses perquè una persona es converteixi en un monstre i una d'elles "és la supervivència. Vaig pensar la por que podem tenir a la mort social i no la física, i què som capaços de fer per sobreviure socialment i per defensar la nostra imatge".
Hernández ha dit que el film tracta sobre uns joves que cometen "una acció terrible i que si algú sap què han fet no hi pot haver pitjor situació per ells". De fet, s'ha mostrat convençut que "és millor estar a la presó o torturats, a que se sàpiga què han fet i això pressionarà als personatges i despertarà en alguns d'ells els monstres que porten dins".
Ha destacat que la seva inspiració en aquest cas han estat pel·lícules amb un únic espai ja que generalment són molt psicològiques perquè els conflictes queden allà dins i l'espai és un personatge més. "Una forma de defensar la història amb pocs mitjans era estant dins un espai amb quatre actors i el thriller psicològic era el gènere que més ve si esqueia".
El director ha explicat que van treballar molt l'assaig i van fer molt treball per entendre els matisos de cada moment. "Vam treballar els personatges i el text fins que ells estaven a la desesperada. Vam començar la pel·lícula i els actors estaven tots destrossats i això va anar molt bé". En aquesta línia, ha indicat que els actors estaven "estressats, nerviosos, destrossats i tenien por. Tot el malament que ho passaven els actors anava a favor del personatge". L'actriu Alba Ribas també ha destacat el fet d'estar un equip quatre setmanes en un lloc tancat que es va convertir en un dipòsit de cadàvers "asfixiant".
Per buscar el lloc on rodar, el director ha dit que una part està rodada en un a hospital i ha explicat que també van buscar dipòsits de cadàver en hospitals, però no els van deixar rodar allí. Al final van construir un dipòsit real.
Alba Ribas és Anna Fritz
Ribas, que es posa a la pell d'Anna Fritz, ha ressaltat que per a ella va ser "un gran repte" fer aquest personatge. "Poques vegades se t'ofereix un personatge on durant molta estona no tens un temps on agafar-te i tot és més intern que extern". Ha reconegut que la primera vegada que va llegir el guió es va espantar. Ha assegurat que va ser un gran repte com preparar el personatge. "No tenia referents a la part física, de la mobilitat que va adquirint durant el film i van ser necessaris assajos i visites a un metge que em guiés una mica per construir l'esquelet del personatge".
La pel·lícula es projecta aquest dilluns a l'Auditori, però ja va tenir un passi a la Sala Tramuntana on la gent va aplaudir en un dels moments tensos del film. Hèctor Hernández ha admès que li va sorprendre que la gent aplaudís. Ho argumenta dient que venia de Londres "que són molt seriosos i després del passi vaig veure el públic blanc i amb les cares preocupades, però aquí vaig sentir crits i aplaudiments i em vaig sentir a casa".
Hèctor Hernández
Mallorca, 1975. Novel·lista, guionista i director de programes televisius. Va coescriure la pel·lícula Fènix 11·23 (12) i va ser el cap de guionistes de la sèrie infantil Los Lunnis. El cadáver de Anna Fritz és la seva opera prima.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!