La directora Anna M. Bofarull, a punt d’estrenar el film sobre la fibromiàlgia ‘Sonata per a violoncel’

La fibromiàlgia afecta un milió i mig de persones a Espanya i, tot i això, “hi ha molta ignorància” sobre què comporta aquesta malaltia, segons la directora tarragonina Anna M. Bofarull, que ha dirigit ‘Sonata per a violoncel’, un film que intenta fer una contribució per “entendre” les persones afectades de fibromiàlgia. “En això pot ajudar la pel·lícula, que se centra en un aspecte humà d’algú que, de cop, sent dolors en una part del cos o una altra i no pot fer la vida que està acostumat a fer”, ha explicat a l’ACN Bofarull, que ha dirigit, coproduït i escrit el guió del llargmetratge que es preestrenarà el 17 de novembre a Tarragona. La pel·lícula retrata la història de la Júlia (Montse Germán), una violoncel·lista professional que està al cim de la seva carrera quan comença a patir “forts dolors” que interfereixen en la seva feina i a la qual li diagnosticaran fibromiàlgia.

La cineasta considera que durant els últims anys s’ha començat a parlar de la fibromiàlgia però que “és difícil entendre realment com és la vida d’un afectat” si no hi ha “gent propera que la pateix”. “És algú que pateix forts dolors però que no pot rebre cap tractament específic que permeti que es curi”, ha explicat Bofarull, que ha recordat que la malaltia no és degenerativa. Segons la directora de ‘Sonata per a violoncel’, l’avantatge de veure la pel·lícula és que l’espectador veu “elements molt íntims” dels afectats i que pot “ajudar familiars i amics”. “Quan comences a parlar de fibromiàlgia gairebé tothom coneix algú que té fibromiàlgia però no acaben de saber ben bé què és i com viu aquella persona en el dia a dia o els seus problemes amb el dolor”, ha afirmat Bofarull.

Fins ara, no hi havia cap pel·lícula en l'àmbit internacional que parlés de la fibromiàlgia. A Bofarull li va interessar explicar el tema perquè la seva mare pateix fibromiàlgia i, diu, la seva vida “ha estat marcada per aquesta malaltia”. Per fer la pel·lícula, la productora ha comptat amb l’ajuda d’associacions d’afectats de fibromiàlgia i ha explicat que, durant el rodatge, han estat “en contacte” amb afectats a través de les xarxes socials.

A més de Montse Germán, la viol·loncelista professional “forta i lluitadora”, al llargmetratge també hi apareix Juanjo Puigcorbé, amb el paper del mànager de la Júlia; Jan Cornet, “un jove alumne que té una relació més personal amb ella”; i Marina Salas, que interpreta la filla de la Júlia. “És una història que pilota al voltant de la música i el dolor de la malaltia”, ha dit Bofarull. “No és una pel·lícula fàcil”, ha admès Bofarull, que diu que “veient el cartell de la pel·lícula l’espectador ja pot veure que no anirà al cine “a riure”.

És el primer llargmetratge de ficció que dirigeix Bofarull i porta treballant-hi sis anys. “És com un part”, ha reconegut la directora, que ha dit que és “emocionant” escriure el guió, intentar aixecar el pressupost, adaptar la pel·lícula, fer el càsting, tenir les localitzacions i poder-la rodar i mostrar. Fins ara, 'Sonata per a Violoncel' ja ha recorregut diversos festivals de cinema. S'ha vist al festival de Màlaga, al FIC-CAT a Catalunya, a Saragossa i a Lleida. Però també a les Filipines i a Mont-real, al Canadà. A més, es veurà a Valladolid, la República Dominicana, Guatemala i Argentina. A partir del 20 de novembre es projectarà en sales de cinema i Bofarull espera “que el públic tingui interès en veure-la” per poder-la mantenir en cartellera “força temps”.

Molts dels escenaris de la pel·lícula són rodats a Tarragona. “Són localitzacions properes, interessants i que es coneixen poc”, ha explicat Bofarull, que ha detallat que hi ha escenes que s’han rodat a la platja de l’Arrabassada de Tarragona, al cementiri de la ciutat o a alguns auditoris del Vendrell o Reus.

Altres projectes

Bofarull també està enllestint la pel·lícula Barcelona 1714, que ja està rodada i en fase de postproducció. El film que dirigeix la tarragonina retrata una història d'amor en ple setge a Barcelona, fa gairebé tres segles, per part de les tropes castellanes i franceses. El llargmetratge és un projecte "innovador", segons descriu la directora, perquè s'ha rodat amb actors reals però amb fons creats en 3D, és a dir, en un plató croma. "Estem acabant de treballar aquests espais de la Barcelona del 1714", ha detallat Bofarull, que ha admès que està sent un "procés llarg" però que els permet tenir una "estètica molt personal". La pel·lícula, que en un principi s'havia d'estrenar sobre l'11 de setembre de 2014, encara no té data d'estrena.