Antoni Dalmau: "La luxúria, l'avarícia i la ira són pecats que donen de si en la història de Catalunya"

Antoni Dalmau (Igualada, 1951) ha publicat el primer dels set volums que conformaran la col·lecció ‘Pecats capitals de la història de Catalunya’ (Columna), dedicat a la luxúria. L'escriptor i polític inicia així un itinerari pels fets i personalitats històriques marcades per les set faltes considerades tradicionalment més greus per l'Església catòlica: la gola, l'avarícia, la peresa, la ira, l'enveja i la supèrbia, a més de la luxúria. Cada llibre documentarà una dotzena d'episodis de la història recent del país sobre un pecat capital. En una entrevista a l'ACN, Dalmau reconeix que l'avarícia, la luxúria i la ira són els pecats més "senzills" de documentar i que "donen de sí" en la història de Catalunya.

El primer dels volums, dedicat al sexe de la història recent dels catalans, s'inicia investigant l'origen eròtic de l'himne del país, 'Els Segadors' que, inicialment, tenia una lletra amb una clara connotació sexual. El capítol narra com es va passar d'una lletra eròtica a un text vinculat a la guerra dels Segadors del segle XVII.

Després d'aquesta primera part, el volum analitza les interioritats maritals de la reina Isabel II, obligada a casar-se amb un marit que, segons sembla que ella mateixa va reconèixer, portava més "encaixos sota la camisola" que la monarca i que va tenir nombrosos amants. Va tenir nou fills, cap del seu marit.

El llibre dedicat a la luxúria també ressegueix els excessos del Paral·lel barceloní, el cas del bisbe de Calahorra, la llegenda al voltant de la sensual Carmen Broto, la prostitució a la capital catalana al segle XX, la repressió de la homosexualitat durant el franquisme , les vedets del music-hall a la postguerra o el consultori radiofònic de la cèlebre Elena Francis.

Un dels capítols que més responen al tarannà "tradicionalment atribuït als catalans" –en paraules de Dalmau- és el que fa referència als 'meublés', els espais de trobades sexuals clandestins on la discreció i la intimitat són el tret distintiu. El volum parla de la popular Casita Blanca, però també d'altres de menys coneguts.

Si bé la luxúria, però també l'avarícia –i la cobdícia per extensió- d'un país amb un enorme potencial econòmic i industrial i la ira per les nombroses revoltes dels catalans seran pecats fàcils de documentar, Antoni Dalmau reconeix a l'ACN que per a altres pecats com la peresa o la gola "tindrà dificultats" per trobar dotze episodis històrics catalans "potents".

Properament, la col·lecció –que té una voluntat "divulgadora" d'episodis poc coneguts de la història del país- tindrà un segon volum i el tercer arribarà per Sant Jordi. En el termini d'un any apareixerà a les llibreries el quart i Antoni Dalmau preveu que en un termini màxim de tres anys es completaran els set pecats capitals de la història de Catalunya.