Bienve Moya: "La cultura si és tradicional és cultura, i ser cultura implica qualitat"

Tres taules rodones han tractat aquest divendres a Vilafranca del Penedès conflictes d'abast qualitatiu que es troben invisibilitzats per a l'opinió pública. A la tarda s'ha tancat l'àmbit científic de la Fira que amb la taula «De les txoznes a les barraques; de Tots Sants a Halloween; del silenci al bombo», amb intervencions de Jaume Cruset de les Fires de Sant Narcís; Salvador Palomar de la festa de la Carrutxa de Reus i l'investigador vilanoví Bienve Moya.

Moya ha destacat com «la cultura evoluciona i ho fa més quan ho fa anònimament, mentre que quan algú la signa, no evoluciona»; la referència és alhora a un fenomen recent, aquell en què s'està produint una confusió entre els professionals de la cultura com puguin ser els membres d'una companyia de teatre de carrer o músics mercenaris i les formes d'expressió popular festives: «La coincidència no és anecdòtica. Un ball de panderos o uns castells són exercicis festius, que en altres territoris com la plaça de Marraqueix han esdevingut circ o exercicis paragimnàstics, quan abans tenien clarament posades en escena i funcions diferents».

D'altra banda, amb «Grans celebracions a l'Estat» s'iniciaven les taules rodones d'aquest matí a l'espai L'Escorxador de Vilafranca del Penedès, que han parlat molt de l'equilibri entre tradició i actualitat. Andoni Oleagordia ha exposat amb detall una de les necessitats principals que tenen avui dia les festes i és la de fer «un esforç per la qualitat en els dispositius de seguretat i assistencials». En aquest sentit ha parlat de la seva feina a l'Aste Nagusia (Semana Grande de Bilbao) on durant els nou dies que dura hi ha més de 500 actes públics i es necessita controlar bé els fluxos de persones.

Han pres bona nota els altres ponents que també pateixen grans concentracions humanes a les seves festes. Per exemple, José Luis Mosquera de les Fiestas de San Fermín de Pamplona, on la població passa de 200.000 habitants a més d'un milió. Però Mosquera, com Miquel Àngel Limón, expert de les Festes de Sant Joan de Ciutadella han obert una segona línia de debat en dir que hi ha elements irrenunciables a la mateixa festa, en el cas de Ciutadella el fet dels cavalls entre la gent o a Pamplona, que hi hagi doble tanca de seguretat però que encara hi hagi persones incontrolades, sovint estrangeres que no es fixen en la normativa.

«Nosaltres no tenim ni cavalls ni banyes», ha bromejat Carmen Blasco de les Fiestas del Pilar de Saragossa, que poden aplegar 80.000 persones en un concert o haver passat de 2000 persones que anaven l'any 1958 a l'ofrena de flors, a les 250.000 d'enguany fent durar aquest acte popularíssim 12 hores seguides amb riuades de gent. La polèmica de l'ús polític que es fa de les festes majors s'ha encetat en la primera taula amb la intervenció de Manel Vilanova, expert en festa valenciana i Falles, on ha fet una genealogia de la batalla de València pels símbols que arriba fins als nostres dies.

La polèmica ha continuat i amb debat viu amb tres representants de la següent taula rodona «De la integració a l'exclusió; del desconeixement a la perifèria cultural», que han parlat del desconeixement profund de l'arrelament i la popularitat de les festes taurines no només a les Terres de l'Ebre. D'aquest territori (on de 52 municipis, una quarentena fa festes de bous embolats) provenien Joaquim Martí i Santi Albiol, que s'han queixat amb molts exemples de la poca defensa de la tradició familiar i popular d'unes festes de bous amb certificats veterinaris que no maltracten els animals, però que sumen expedients administratius que suposen una despesa pública innecessària i molesta pels defensors de la festa.

Per tallar el debat de posicions, en to sorneguer en el torn de paraules, les de Paco Cruz (ponent d'ahir de Granollers): «Encara es farà un estudi sobre el patiment del calçot a l'hora de ser arrencat», fent la clucada d'ull a una altra ponent convidada, la professora Hilda Calbet que ha parlat anteriorment de la feina divulgativa que s'ha fet a Valls de les Festes de les Decennals. I en aquest sentit, Jordi Bertran, en una intervenció entre el públic però sent el coordinador de les jornades ha anotat la necessitat de fer una feina institucional i pedagògica per tal que es vegin castells i bous com a «fet patrimonial històric. Les músiques de la Patum o de les Santes de Mataró no serien un repertori emblemàtic sense la tasca prèvia des de les Terres de l'Ebre».