'Matar ningú', la primera novel·la de Florenci Salesas es presenta avui a Vilafranca

Florenci Salesas, il·lustrador d’animació i de tot allò que s’hagi deixat figurar, també músic i escriptor sitgetà, ha publicat recentment la novel·la “Matar ningú”, una novel·la que recull les memòries de George Dissebelt, Jojó, en el seu pas pel Congo Belga en una pertorbadora història, si em permeteu, capaç d’aixecar indignació, despertar un humor seré i sarcàstic i fer-te plorar. Al menys així  ha estat en el meu cas i així li ho vaig poder confessar al mateix autor en una conversa per Eix Diari en la que vaig poder complir aquell somni agosarat de parlar amb un autor sobre el passat i el futur dels seus personatges, les interpretacions de determinades escenes, la voluntat de les paraules i en definitiva, aconseguir allò tan somniat amb un llibre com és que traspassi les seves pròpies pàgines.

La novel·la, a partir de les memòries de Jojó, podria ser una història que traspassa l’experiència personal. En una gosadia se m’acut que podria ser la història d’un crim contra la humanitat i en Florenci Salesas em deixa anar un si, “si, tot i que asseguraria que el criminal no és cap dels personatges del llibre” i així és. “Els criminals – en la novel·la- en són les víctimes”.

Les memòries de Jojó, apareixen introduïdes per un fragment d’una interpel·lació de Leopold II als seus agents al 1897: “Els països no civilitzats cal, crec jo, una ferma autoritat per a acostumar els natius a les pràctiques que són contràries als seus hàbits.” Un fragment que forma part de la documentació de l’autor per a la narració i que resulta, en la seva totalitat esfereïdor o si més no indignant, així com les seves conseqüències.

Però he promès no desvetllar aquí el contingut de la novel·la. Així que em limitaré a traslladar, de forma que no es percebi tampoc l’entusiasme i es dissimuli l’ admiració, allò que vam aconseguir en una conversa de dues hores: despullar de mica en mica els personatges, l’autor i un episodi de la història que resulta avui d’actualitat si anem una mica més enllà i ens endinsem en un paisatge boomerang on donar i rebre forma part d’un mateix passat.

El protagonista és un home d’una seixantena d’anys a la pell dels seus propis records de quan era un nen. “Avui es valora molt mantenir el nen que es porta dins, però al mateix temps això requereix una gran maduresa, en què quedem? “ Són paraules de l’autor, nascut al 1962 i que no ha dubtat en posar-se en la pell i el pensament d’un nen-adult de dotze anys al mateix temps que confessa que tot plegat va sorgir per un intent frustrat de fer un treball sobre Hergé, el creador de Tintín, a qui es fa referència òbviament en la novel·la com també hi ha una inspiració en la primera de les dones del seu admirat Buster Keaton amb la mare del protagonista,  però  les referències als gustos personals es podrien acabar aquí. “En la novel·la he aprofitat per a parlar de coses que no m’agraden especialment però coneixes, excepte el Citroën... que sempre m’ha agradat”.

Hem rigut. Calia riure i resulta inevitable, tot i que es tracta d’una novel·la que té com a intenció deixar una petjada no poc transcendent, “fer-nos entendre els uns als altres lluny del dogmatisme del bé i del mal”, això sí, a Florenci Salesas l’interessa saber com funciona el mal, al mode, si em permeteu en què Hannah Arend ho va desvetllar: sense prejudicis, sense embuts. El mal té la seva cara i es mostra tal i com és. “Matar Ningú” és possiblement una història del mal amb la innocència, el racisme, el colonialisme imperialista i les pors com a ingredients i amb els calors, els colors i els cels del Congo com a paisatge. Tot plegat amanit amb un llenguatge treballat, indispensablement cortès amb la història i lluït, amb la riquesa pròpia que el caracteritza.  Jo, ja espero la següent novel·la, amb copeta de cava inclosa si s’escau.