El recull de contes 'El llibre més alt dels castells' explica als nens els conceptes bàsics del fet casteller

Quina és la importància de la música en els castells, la funció de l'enxaneta, o les vivències d'una jornada com la diada de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, són només alguns dels conceptes castellers que s'expliquen en 'El llibre més alt dels castells' (Brau Edicions), que han escrit conjuntament Raquel Sans i Francisco Montoya. Una parella amb un perfil –periodistes, castellers i pares d'una nena des de fa dos anys– que els ha fet idonis per posar-se davant del full en blanc i recollir, en deu contes curts, l'essència del fet casteller. És un món que els fascina, motiu pel qual voldrien "que tothom tingués la sort de poder-lo tastar", manifesta Sans, i decidir, després, si li agrada o no.

Els dos periodistes –Sans, una de les encarregades de les retransmissions castelleres de Televisió de Catalunya, i Montoya, treballador del Diari de Tarragona i membre dels Xiquets de Tarragona– van rebre l'encàrrec d'escriure aquest llibre al mes de maig, en el marc d'una col·lecció sobre cultura popular que ja ha tret al carrer dos exemplars sobre gegants i un més sobre bestiari. L'objectiu? "Familiaritzar els nens amb conceptes castellers" que a l'àrea tradicional –Tarragona, Penedès i Garraf–, apunta Sans, "potser estan molt assumits", però no tant en altres indrets de Catalunya.

En aquest sentit, "si un nen creix sabent què és una enxaneta, què és una pinya, o que a la pinya d'una colla castellera hi cap tothom, és igual el físic, el gènere, la raça o l'origen", continua l'autora, "ens va semblar que podia ser interessant". Tot plegat, assenyala, explicat de manera didàctica i envoltat d'un "mon màgic", barrejant realitat i ficció, per fer-ho atractiu als més petits.

A més, tal com explica Montoya, van triar els elements que volien que apareguessin en els contes, els escenaris on succeiria cada història i les colles que les protagonitzarien "mirant de ser representatius" i "fer una radiografia" del món casteller. I tot això, amanit amb unes il·lustracions que "tenen un paper essencial", segons l'autor, i que "són l'ànima del llibre" per a l'autora. L'únic que ha seguit un criteri totalment objectiu és la pàgina final del llibre, on apareixen les dotze millors colles castelleres segons els rànquing del 2014 i els millors castells que es van alçar durant la temporada.

Un cop llegit el llibre, no seria estrany que més d'un lector s'animés a formar part d'una colla castellera. "No hem escrit els contes amb aquesta intenció", aclareix Montoya, però "era molt difícil explicar el món casteller i no plantejar-lo com una cosa atractiva, donat el nostre perfil de castellers apassionats". "Quan coneixes el món casteller des de dins te n'enamores", afegeix Sans, i "voldries que tothom tingués la sort de poder-lo tastar, i després decidir si li agrada o no". Tots dos coincideixen, a més, a ressaltar els valors que transmeten els castells, on "tothom és necessari però ningú és imprescindible".

L'obra arriba a les llibreries fora de la temporada castellera, però després d'un any històric i en què aquest món està totalment a l'alça. "Els castells estan de moda perquè s'han convertit en un símbol de país, sense connotacions polítiques", indica Sans, i és que "són la demostració d'un col·lectiu de persones que treballen per un mateix objectiu". El fet que les colles cada cop es posin el llistó més alt fa que més gent s'hi apunti, i quan la gent s'apunta s'aconsegueixen més fites. "La roda s'està fent grossa", conclou Montoya. Precisament, l'anàlisi d'aquest punt en què els castells es converteixen en un símbol de país és una qüestió que interessa especialment Sans, i que podria ser la temàtica d'un nou llibre, en aquest cas per a adults.