Dues obres del Cau Ferrat obren l’Any Casas a Sitges

Divendres comença l’Any Ramon Casas a Sitges amb la dedicació de la Peça del Mes a dues obres de l’artista que formen part del fons del Cau Ferrat: l’oli del Ball al Moulin de la Galette (1901-91) i la carta de 1890 de Ramon Casas a Santiago Rusiñol, on li anuncia la seva arribada a París. L’acte se celebrarà a les 18h. a la sala gòtica del Museu de Maricel.

La presentació de les dues obres anirà a càrrec de Vinyet Panyella, directora de Museus de Sitges, i que ha estat nomenada comissària de l’Any Ramon Casas per la Generalitat de Catalunya. Amb motiu de la sessió s’editaran les habituals fitxes de les dues, que es lliuraran a tots els assistents, i se saludarà l’Any Casas amb una copa de cava.

El Ball al Moulin de la Galette és una de les obres més emblemàtiques del Cau Ferrat. Està situat al Gran Saló del Cau i és de les peces més sol·licitades dels Museus de Sitges en préstec a exposicions temporals. Per la seva part, la carta forma part del primer volum dels Àlbums de records de l’artista.

Amb aquest acte comencen els actes de l’Any Ramon Casas a Sitges, que commemoraran durant tot l’any, amb diferents iniciatives, el paper i la figura d’aquesta artista i els seus estrets lligams a Sitges, on va ser propietari de Can Rocamora, l’edifici que enllaça el Cau Ferrat i l’actual Museu de Maricel. La seva obra està àmpliament present a les col·leccions dels Museus de Sitges: al Cau Ferrat hi ha 15 olis i 80 dibuixos, mentre que al Museu de Maricel hi ha tres dibuixos, un oli i un plafó de rajoles.

Ramon Casas és una autèntica icona de la pintura catalana i una de les figures més destacades del Modernisme. La seva creativitat i influència es perllonga fins el primer terç del segle XX. La seva obra ha esdevingut un referent cabdal de la modernitat importada de París, de la visió social de les multituds, d’una determinada manera de copsar la figura femenina i del potencial publicitari del cartellisme. El seu traç decisiu i segur com a dibuixant, es manifesta des de les pàgines de La Vanguardia (1890-1892) i de L’Avenç. La seva àmplia galeria de retrats dels personatges de la vida social retratats al carbó i els nombrosos cartells del que és autor contribueixen a la seva popularitat i visibilitat com artista. L’obra de Casas atreu l’atenció de tota mena de públics captivats per la seva força, expressivitat i qualitat. Les facetes menys conegudes de mecenes, col·leccionista i viatger arrodoneixen el perfil d’un artista apassionat per l’art, la modernitat i la bona vida.