L’arqueòleg Joan Garcia Targa explica les darreres troballes arqueològiques a Sitges

Sitges continúa avançant en l'exploració de l'època romana, després de les noves troballes arqueològiques, que s'han trobat recentment al voltant de l'ermita del Vinyet. Es tracta de petits framents d'àmfores, vidres, trossos de vaixelles de taula i un fragment de mur, que podria pertànyer a una habitació o la paret d'una casa.

Aquestes darreres troballes, que permetran continuar en el dibuix de la vil·la romana del Vinyet, han estat explicades aquest dissabte per l'arqueòleg Joan Garcia Targa, en la conferència que ha acollit l'Espai Cultural Pere Stämpfli, organitzada pel Grup d'Estudis Sitgetans.

Abans de parlar de les noves restes, Joan Garcia Targa va recordar els antecedents de les troballes. No va ser fins l'any 1988 quan s'hi va fer la primera intervenció arqueològica, on ara hi ha l'Arxiu Municipal. En aquella actuació s'hi va localitzar el fons de dues sitges, una d'època moderna i una altra d'època ibèrica.

L'any 2000 es van trobar les restes d'un mur d'època ibèrica davant la Biblioteca Santiago Rusiñol, i entre el 2001 i el 2002 es van excavar nou sitges i una petita fossa on hi ha l'ascensor de l'ajuntament, que es dataven entre la primera edat del ferro i època romana. El 2004 van aparèixer sis sitges antigues més, al número 4 de la plaça de l'Ajuntament. També es coneixen murs d'època romana al carrer Nou i se sospita que hi pot haver més sitges a l'àrea de la Torreta.

A l'any 2013 es va fer una  excavació al carrer de Fonollar de Sitges, amb motiu de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel, i que va suposar  la troballa de diverses peces arqueològiques de notable valor històric i patrimonial –entre els quals un anell d'or de l'època romana–, que apunten a una revisió de la història més antiga de Sitges..

Targa també va parlar de les obres que es van fer amb motiu de la reforma de la Biblioteca Santiago Rusiñol que van posar al descobert alguns trams de murs d'època ibèrica, restes ceràmiques, òssies de deixalles d'animals i algun element metàl·lic. Un fet que remarca la seva ubicació dins del Puig de Sitges, zona protegida des del punt de vista patrimonial. Altres troballes van ser l'any 2015 en les obres fetes al Carrer Major, on es va trobar una part d'una muralla.

Finalment l'arqueòleg va parlar del terme Subur, i que ha esdevingut una incògnita per a arqueòlegs, historiadors i investigadors. Les primeres tesis havien relacionat amb Sitges aquesta ciutat romana, esmentada per Plini el Vell, Pomponi Mela i Claudi Ptolomeu i una inscripció de Tarragona, però no hi ha proves suficients que ho hagin demostrat.