Marcel Barrena roda amb Dani Rovira i Karra Elejalde el seu primer llargmetratge de ficció, ‘100 metros’

Marcel Barrena, director del premiat documental sobre Albert Casals ‘Món petit’ (2013), roda aquests dies a diverses localitzacions de Catalunya el seu primer llargmetratge de ficció, ‘100 metros’. Una cinta protagonitzada per Dani Rovira, en el paper d’un home diagnosticat d’esclerosi múltiple que decideix preparar-se igualment per competir en una dura competició física, l’anomenat ‘Ironman’. La ficció està basada en el cas real de Ramon Arroyo, un atleta que ha competit en aquest tipus de proves malgrat la malaltia. Lluny, doncs, del registre còmic que l’ha fet popular, Rovira s’enfronta a un paper dramàtic i de gran exigència física, al costat de Karra Elejalde, Alexandra Jiménez o Maria de Medeiros.

Diagnosticat d’esclerosi múltiple, a en Ramón (Dani Rovira) li comuniquen que en poc temps no podrà caminar “ni cent metres”. Malgrat la pèssima notícia, la seva determinació el durà a competir en un esdeveniment esportiu molt dur, l’anomenat ‘Ironman’.

Així es resumeix l’argument de ‘100 metros’, la pel·lícula de Marcel Barrena basada en el cas real de Ramon Arroyo, un atleta que ja havia competit en diverses competicions d’aquest tipus abans de ser diagnosticat d’esclerosi múltiple.

Barrena és també el director del documental ‘Món petit’, sobre el jove Albert Casals, que va viatjar per mig món sense diners i assegut a una cadira de rodes per culpa d’una leucèmia. Aquest divendres ha explicat que per estrenar-se en la ficció “necessitava una història que li comuniqués tantes coses com l’Albert”.

A través de la televisió, el director va conèixer la història de Ramon Arroyo, el va trucar per explicar-li la possibilitat de fer-ne una pel·lícula i aquest li va donar permís per fer “el què volgués”. El director li va prometre que l’única cosa que no canviaria és explicar el seu repte de fer un ‘Ironman’ amb esclerosi múltiple, “intentant ser justos amb la malaltia”.

En bona mesura, l’objectiu de Barrena ha estat “donar nom” a aquesta malaltia força desconeguda, afirma, malgrat afecta a unes 50.000 persones a tot l’estat espanyol. “La proesa de l’Ironman ha funcionat com a excusa”, ha senyalat.

‘100 metros’ es roda des de fa vuit setmanes a diversos indrets de Catalunya, des de Calella de la Costa, passant pels cingles de Tavertet o els paratges del Montseny. Alguns dels interiors es rodaven aquest divendres en una nau de Sant Just Desvern, quan falten pocs dies perquè finalitzi la gravació (el 31 de març).

Des del set de rodatge, l’actor Dani Rovira s’ha referit inevitablement al canvi de registre que ha afrontat amb aquesta producció, i que l’allunya de la seva imatge habitual com a còmic. I és que malgrat que aviat estrenarà un altre film que s’aparta de la comèdia (‘El futuro ya no es lo que era’), Rovira reconeix ‘100 metres’ és “un pas definitiu” cap a un paper més complex i seriós. “Es la primera vegada, i em sento molt a gust. No renuncio a la comèdia, que ha estat la meva millor amiga des de que he nascut, però provar altres coses em sembla interessant”.

El paper de Ramon ha estat exigent en l’aspecte emocional, però també en l’aspecte físic. Rodar nedant al mar en ple hivern, fent descensos en bici pel Montseny o corrent per Tavertet, com ho faria el seu alter ego a la vida real, Ramon Arroyo. Rovira (que és llicenciat en ciències de l’activitat física i l’esport) s’ha posat en forma.

Abans i durant el rodatge ha empatitzat força amb Arroyo, ha explicat. Ara, els dos han rebut un dorsal de la mitja Ironman que s’organitza a Calella de la Costa, convidant-los així a participar-hi. “Ha estat bonic poder-nos motivar l’un a l’altre, jo per ell, i ell perquè estava passant una època fotuda per la malaltia”, ha revelat l’actor. Si tot va bé, hi participaran plegats el proper mes de maig.