Les televisions catalanes mostren un nivell baix d'integració en el model de televisió social

Un estudi de l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) del Departament de Comunicació de la UPF ha conclòs que les plataformes corporatives de les televisions catalanes encara es troben en un model tradicional de radiodifusió que no permet la seva integració en un model mediàtic cada vegada més social. A més, la participació dels usuaris en els continguts digitals descriu un model on l’usuari encara és un consumidor passiu, ja que, moltes vegades, no té l’oportunitat d’interacció en l’espai digital.

L’estudi ha estat dirigit pel professor Joan M. Corbella i realitzat per l’investigador Pablo Gómez-Domínguez. S’ha fet sobre el perfil de 53 televisions catalanes durant els mesos de gener i febrer de 2016. Aquest informe elabora un llistat actualitzat de les televisions locals amb emissió per internet i TDT.

Xarxes Socials, webs i aplicacions mòbils

Un indicador fiable per conèixer la integració de les televisions en el nou ecosistema mediàtic és la presència de les televisions en les xarxes socials. L’estudi ha valorat que l’ús que en fan les televisions se centra en crear un marc referencial, com a font d’informació i no d’interacció. De fet, la mitjana de publicacions diàries es troba entre 0 i 2 en un 62% dels perfils corporatius que existeixen.

En quant als espais web, l’informe destaca que la majoria de les pàgines webs utilitzen unes plantilles predissenyades en que bàsicament l’única diferència amb el canal de televisió és que presenta una plataforma de continguts a la carta. Així mateix, la comunicació i la creació de comunitat dins dels espais web, dues de les característiques més rellevants per mesurar la interacció social, només arriben a un 1,9 i 11,1% de les pàgines web corporatives, respectivament.

D’altra banda, les aplicacions mòbils són utilitzades com extensions del propi espai web, és a dir, com un contenidor de continguts a la carta o de televisió en directe. De la mateixa manera que els espais web, les plataformes mòbils no ofereixen cap eina d’innovació en relació amb la creació de comunitat i interacció. De fet, no existeix cap aplicació mòbil que inclogui noves eines de comunicació o de sincronització.

L’estudi destaca la prevalença de televisions com TV3, 8TV o BTV. El nivell d’integració és més alt en les tres plataformes esmentades, degut a la seva pertinença a corporacions amb més recursos econòmics i de personal, en comparació amb tota la xarxa de televisions locals catalanes. Tot i això, l’informe de l’OPA remarca que la seva capacitat d’interacció social tant en els espais web com en les aplicacions mòbils continua sent molt limitada. En el cas de TV3, l’extensió mòbil és una versió més bàsica a nivell de disseny de la plataforma web però amb la mateixa funció.

Índex d’Integració de la Televisió Social (IITS)

L’estudi també inclou la proposta d’un Índex d’Integració en la Televisió Social (IITS) creat pels investigadors Pablo Gómez-Domínguez i Reinald Besalú. Aquest permet fer una valoració del rang de participació i interacció que ofereixen els diferents perfils corporatius de les televisions catalanes a través de tres variables: producció mitjana diària dels perfils corporatius en les xarxes socials, les característiques de la televisió social en l’espai web corporatiu, i les de la televisió social en l’aplicació mòbil corporativa.

Els resultats de l’índex mostren que les televisions amb més integració en els tres àmbits són el Canal Terrassa Vallès, Olot Televisió i BTV. Si es té en compte només la variable, es veu que els punts de màxima integració es troben en l’espai de xarxes socials, mentre que l’espai web està encara en una fase inicial o sense cap integració. Finalment, les dades de l’espai mòbil accentuen la manca de desenvolupament d’aquest entorn.