Dani Alba a la terrassa de la Pastisseria Pascual de Ribes, citada a la novel·la. Eix
Bàrbara Scuderi |
Sant Pere de Ribes
07-04-2016 16:58
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Som allò que fem, els nostres pensaments, les nostres pors i els nostres somnis, una mena de “matxembrat” emocional. Encadellat seria més correcte! Així, en aquell instant en que menys ho sospitem, quelcom o algú, ens provoca un impuls que demana deixar enrere el passat, el present i també aquell possible futur que ens espera però que potser no havíem desitjat o potser sí.
Dani Alba ens situa en “una ficció conceptual”, segons ell mateix ens explica, per fer un retrat de la seva pròpia generació. Una generació que ha superat els quaranta anys i que té en el llindar de l’any 2035 una oportunitat o un dilema: el moment de la jubilació.
Però no ens enganyem, “illa 2035” no tracta de plans de pensions, ni de tenir cura de néts i nétes. Tracta de les nostres vides i de la probabilitat de prendre una decisió impossible: esborrar la nostra memòria. Jugar amb la memòria és la proposta.
Diferents històries, basades en vides reals, són les encarregades d’afegir a una ficció i transcendental reflexió, una dosi de realitat, unes vegades emocionant, d’altres plàcida; en uns casos obscura i en uns d’altres són vides plenes de color i llum; unes vides solitàries i unes altres massificades. Però totes elles són “històries ficcionades” en paraules de Dani Alba, que en un moment donat, que no desvetllaré, protagonitzen la idea que l’autor ens suggereix per a fer una viatge: “si esborrar-se la memòria és una ficció, perdre la memòria és la por”.
“La temptació no és el primer pas sinó l’últim” potser sigui d’Illa 2035 la frase que jo escolliria com a resum particular del que ens provoca l’autor amb la seva proposta. Els personatges representen escenes de la vida real que serveixen per fer un periple per diferents espais de les nostres vides: les amistats, la professió, la família, amors i amants, passions, pors i somnis.
La música també hi és present. Coldplay, Love of Lesbian... l’autor es confessa escriptor sempre acompanyat de música, “només instrumental per corregir”. Gaudeix de la música i de les seves lletres,”una poesia en molts casos”, ens diu. D’aquí també que sigui senzill veure tota una generació reflectida en l’obra i no només les històries que hi apareixen.
Les expressions, per un altre costat, de les que es serveix Dani Alba per estimular el nostre pensament i els nostres dubtes més interns, són expressions elaborades, amb un llenguatge proper i al mateix temps acurat en la reconstrucció dels diàlegs, una expressió transparent i al mateix temps plena d’imatges per interpretar. Sovint, una escena podria ser un quadre o una cançó. De vegades és cruel, com la realitat que retrata. De vegades tendre.
Una idea em ve ara al cap: fugir no sempre és la millor opció. De fet, coincidim amb l’autor, potser quedar-se sigui més valent.
D’ara endavant, “illa 2035”, potser esdevingui el pensament per a refugiar-nos, cada vegada que les circumstàncies ens recordin que cal sempre anar endavant... enrere queda la memòria i ella en sap molt de tot!
Consultem agenda que arriben les “festes de presentació d’illa 2035”, llibre que a més a més ha estat seleccionat per la Llança de Sant Jordi 2016 d’Òmnium Cultural, aparador de les novetats editorials en català.
14 d’abril, Manresa
21 d’abril, Reus
22 d’abril, Vilanova i la Geltrú
23 d’abril, Sant Pere de Ribes
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
