A la recerca del vi fenici amb un nou projecte arqueològic a la vall del riu Foix

El Planot de la Timba de Santa Bàrbara és un jaciment arqueològic de la primera edat del ferro o època peibèrica (s. VII aC) situat en un promontori -amb precipici rocósdins del Parc Natural del Foix, al terme municipal de Castellet i la Gornal. El jaciment forma part del projecte de recerca de la Universitat de Barcelona El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva.

L'equip d'investigació, coordinat pels arqueòlegs Sergi Jiménez i Dani López, està format per un jove grup d'arqueòlegs/gues, estudiants i col·laboradors/es del municipi. Aquest equip també investiga en altres jaciments del territori com la Font de la Canya d'Avinyonet del Penedès. Un dels principals objectius és confirmar la mil·lenària tradició vitivinicola del Planot de la Timba de Santa Bàrbara i del Penedès.

L'objectiu d'aquesta primera intervenció arqueològica és caracteritzar-lo a nivell cultural, cronològic i tipològic, i comprovar si ens trobem davant d’un possible enclavament comercial al riu Foix que pugui donar llum, per exemple sobre l’origen de la viticultura al territori i els primers vins arribats al Penedès en àmfores fenícies.

Entre els dies 30 de maig i 12 de juny, unes desena de persones han estat treballant i els resultats no poden ser més positius. S'ha efectuat 3 sondejos a diversos sectors del jaciment per comprovar la seva riquesa arqueològica. En el sondeig 1, situat a l'extrem nord del Planot de la Timba, ha permés identificar dos sacrificis domèstics d'ovella o cabra del segle VII aC, interpretats com a rituals propiciatoris que es feien a l'època. Tot sembla indicar que aquests enterraments d'animalons es trovaben sota el nivell de paviment d'aquest sector. S'estan realitzant estudis carpològics per tal recuperar restes arqueològiques de llavors i fruits, com el raïm, el blat, l'ordi, etc., i estudis zooarqueològics per determinar amb més precisió els animals documentats.

Els resultats del sondeig 2, situat al sud del Planot de la Timba o zona més desprotegida, són realment espectaculars. S'han identificat dos murs de pedra de grans dimensions que semblen formar part d'alguna fortificació complexa. La continuació de l'excavació ha de confirmar aquesta primera hipòtesis. Els materials ceràmics trobats en aquest sector són principalment ceràmica fenícia i ceràmica autòctona, igual que el sondeig 1, la qual cosa ens porta a establir una cronologia del segle VII aC o primera edat del ferro. El sondeig 3 és el que ha aportat menys materials, tot i que un d'ells és una moneda de bronze de la ciutat de Bolskan (ciutat d'Osca en època antiga), en un estat de conservació excepcional.

El sondeig 3 s'ha efectuat en un gran retall antròpic, que es podria correspondre amb una mena de cisterna o de pleta, situat bell mig de l'extensió que ocupa el jaciment. També s'han realitzat prospeccions arqueològiques als voltants del jaciment, que han permés recuperar restes ceràmiques d'època ibèrica (segles IV-III aC) i una expecional moneda de plata de la ciutat de Massàlia (actual Marsella, França). Aquesta moneda de plata i la de bronze suggereixen que va ser un important centre comercial de l'antiguitat. En les properes actuacions es vol localitzar la fase ibèrica de l'assentament.

La campanya d’excavacions ha estat possible gràcies al recolzament logístic i ecònomic de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal i la gentilesa de les germanes Ribosa Botifoll, propietàries dels terrenys on s'ubica el Planot de la Timba, que han facilitat l'autorització per poder iniciar les excavacions. Així mateix, cal agrair les facilitats prestades al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.