L'església de Sant Antoni Abat restaura la façana principal

Netejar i consolidar els elements escultòrics de la façana principal de l'església de Sant Antoni Abat de Vilanova és l'objectiu de la primera fase d'unes obres que van començar fa dues setmanes i acabaran al novembre. Es tracta d'una intervenció d'urgència pressupostada en 70.000 euros que pretén lluitar contra la degradació de l'edifici, especialment agreujada per l'acció dels coloms. La parròquia ha iniciat una campanya de micromecenatge entre la ciutadania a més d'adreçar-se a les empreses de la ciutat per aconseguir fons per a les obres.

La primera fase inclou la neteja i la consolidació dels balustres, la  barana i els capitells; la reposició de les zones malmeses del passamà de la balaustrada dreta, i diversos tractaments biocides. D'altra banda, es netejarà tota la façana mitjançant decapants i sabons no abrasius. L'actuació també preveu reintegrar amb morter de pedra artificial i consolidar el bàcul deteriorat de l'escultura de Sant Antoni, que també es netejarà. Així mateix, es repararà la unió entre la façana i la teulada, que també està deteriorada i en el futur podria patir humitats.

Els coloms, un problema per a l'edifici

“El problema més gros que tenim són els coloms”, ha explicat el rector de la parròquia, Pere Milà, aquest dimarts al matí en una visita d'obres a l'església. Per tal d'evitar el deteriorament que els animals produeixen en l'edifici, està previst instal·lar més de 500 metres de pues anticoloms. Milà ha assegurat que la façana “no és només una qüestió de la parròquia”, tenint en compte que “té una incidència important en la ciutat”. La parròquia ha publicat uns tríptics disponibles a la mateixa església que expliquen el projecte i demanen la col·laboració econòmica de la ciutadania.

Una “intervenció de mínims”

L'arquitecte responsable de la restauració, Antoni Palacios, ha deixat clar que es tracta d'una “intervenció de mínims”. “No tenim pressupost per refer els elements. No refarem, consolidem”, ha assegurat Palacios. La visita d'obres, a la que també ha assistit l'alcaldessa, Neus Lloveras, i el regidor d'Obres i Serveis, Joan Giribet, ha permès als mitjans de comunicació accedir a la bastida de la façana, des d'on s'han pogut observar les tasques que s'estan realitzant a la part superior, especialment les que afecten l'escultura de Sant Antoni i els capitells. Lloveras s'ha mostrat satisfeta amb la intervenció, tenint en compte que “el manteniment del patrimoni és una de les màximes prioritats de tots els governs municipals”. L'alcaldessa ha agraït la iniciativa de la restauració tant a la parròquia com al Bisbat. “Som un ajuntament amb recursos limitats”, ha assegurat Lloveras en referència al fet que l'Ajuntament no té prevista cap aportació econòmica a les obres. L'alcaldessa, però, ha afirmat que l'Ajuntament està “a disposició del Bisbat perquè la façana no es torni a malmetre” per l'acció dels coloms.

La primera pedra va col·locar-se el 1734

L'església de Sant Antoni Abat va projectar-se l'any 1710, si bé la Guerra de Successió va paralitzar el projecte, i fins al 1734 no va posar-se la primera pedra. L'any 1800 estava pràcticament finalitzada la façana de Sant Antoni Abat, però les obres es van aturar, i no es va donar per acabada fins l'any 1879 segons un projecte de l'arquitecte Josep Oriol Mestres Esplugues, responsable del Liceu i de la façana de la catedral de Barcelona. L'any 1936, la façana de Sant Antoni va perdre la seva part superior, que va refer-se entre els anys 1977 i 1977.