El canibalisme de ‘Raw’ aterra a Sitges per fer “reflexionar” sobre la condició humana

'Raw’ és una de les pel•lícules que més expectatives ha creat al Festival de Sitges 2016, després d’haver provocat més d’un desmai en la seva estrena a Toronto. El canibalisme és l’element protagonista d’una cinta que la directora Julia Ducournau planteja com a “reflexió” sobre la condició humana. La història presenta a Justine, una noia jove, vegetariana per tradició familiar, que tot just inicia els estudis de Veterinària quan comença a experimentar amb la ingesta de carn crua. Ducournau ha reconegut aquest dijous en roda de premsa que el fet de mostrar el canibalisme era tot un “repte” i ha instat els espectadors a “anar més enllà” del que exposen les imatges.

Ducournau ha explicat que la història de ‘Raw’ pretén mostrar la representació del cos femení d’una manera “gloriosa”, just en una etapa de la vida de la protagonista en què s’inicia en el canibalisme coincidint amb el seu despertar sexual. Per a la directora, la ingesta de carn humana de la pel•lícula està plantejada com a “una forma de controlar les persones” per part d’una protagonista que es troba immersa en diversos canvis vitals.

Julia Ducournau ha negat categòricament tenir cap temor vers la reacció del públic del Festival de Sitges i de les sales comercials, i ha defensat que la cinta ofereix “una manera de representar les condicions humanes”. “Espero que el públic vagi més enllà del que ofereix la pel•lícula i reflexioni sobre els aspectes universals i els sentiments de la humanitat”, ha afegit, assegurant que el film representa una societat sense normes “on la violència genera més violència”. Per això ha afirmat que “tothom s’hi pot sentir identificat”.

Davant l’explicitat d’algunes de les escenes de ‘Raw’, la directora francesa ha assegurat que en cap moment va optar per “l’autocensura”, ja que considera que “tindria molt poc sentit”. Segons Ducournau, la cinta no s’encasella en l’estil gore, si bé ha apuntat que mescla alguns recursos amb els del cine d’horror “buscant l’equilibri” per explicar com és el personatge i com evoluciona. D’aquesta manera, ha assegurat que la trama va ascendint per acabar mostrant com la protagonista “afronta el canibalisme sense límits”.

Pel que fa a la reacció que va tenir part del públic de Toronto quan la cinta es va estrenar provocant desmais a la sala, Ducournau hi ha restat importància i ho ha atribuït a “una qüestió cultural”. Ha descartat així la possibilitat que els fets de Toronto es repeteixin a Sitges i ha posat com a exemple la projecció a Londres, on el públic va mostrar molta “concentració”, sense cap repercussió emocional per les escenes més cruents.