Christopher Walken: “Ser actor és quelcom que has de sentir dins teu, és una professió que no es pot ensenyar”

L’actor Christopher Walken ha visitat aquest dijous per primera vegada el Festival de Sitges, on ha aclaparat totes les mirades del sector. Walken, que demà divendres rebrà el Gran Premi Honorífic, ha repassat la seva llarga trajectòria de més de 60 anys a les pantalles assegurant que la feina d’actor és quelcom que “es porta dins” i ha dubtat que algú pugui ensenyar la professió a ningú. Preguntat per la seva carrera, ha lloat la relació que ha mantingut amb el director Abel Ferrara, amb qui va compartir fins a sis rodatges, alhora que ha confessat petits secrets del seu mètode de treball. Walken ha reconegut que memoritza els guions amb un procés “lent” i s’ha declarat amant de la improvisació, ja que considera que és un element que converteix els textos en “més vius i reals”.

Walken ha rebel•lat que es va endinsar al món del cinema “gairebé per accident”, davant la incertesa professional en què es trobava quan va acabar els estudis a l’institut. “No tenia habilitats i vaig pensar de provar sort en el món de l’espectacle”, ha explicat l’artista nord-americà en una sala de premsa plena de gom a gom, on ha assegurat que la professió d’actor rau en un talent innat. “No crec que es pugui ensenyar”, ha afirmat.

Amb sis dècades de trajectòria cinematogràfica, Christopher Walken ha assegurat que inicialment s’endinsava als personatges de les pel•lícules fent un profund procés de documentació, però ha explicat que no li era un mètode eficaç i que fins i tot el “perjudicava”. Actualment, Walken es cenyeix a un mètode de treball basat en un estudi lent i repetitiu a la cuina de casa seva, on ha confessat que sovint opta per les imitacions: “A vegades parlo com Elvis, com a Bugs Bunny o Woody Allen...però no sóc gaire bon imitador”, ha apuntat entre rialles.

Alhora, Christopher Walken ha explicat que gaudeix afegint elements “inesperats i espontanis” als guions. De fet, ha assegurat que sovint ja visualitza aquesta improvisació en el moment de llegir els textos per primera vegada, anant “més enllà” del que posa al guió, ja que considera que això aporta un element “viu i real” a la història. Walken ha assimilat la improvisació a “petits accidents” que ocorren quan el rodatge està en marxa, i ha apuntat que els bons directors busquen, precisament, aquest tipus de detalls.

Pel que fa a la llarga llista de papers i pel•lícules en què ha treballat, Christopher Walken ha esquivat escollir una cinta o personatge que l’hagi marcat especialment, ja que considera que és una tria “difícil” perquè entren molts elements en joc. Així, ha dit que hi ha hagut pel•lícules que l’han marcat pels actors, d’altres per la història o pel lloc de rodatge, i d’altres per la impressió que han provocat a la gent. Ha posat com a exemple ‘El rei de Nova York’: “ningú pensava que pogués impactar i encara em paren per destacar-me el paper en aquella pel•lícula”.

Per contra, ha reconegut el “fracàs” que va suposar l’estrena de ‘La porta del cel’, fet que ha atribuït, en part, al calendari i pressupost que es va destinar al rodatge. “Tothom es pensava que acabaria sent una pel•lícula com ‘Allò que el vent s’endugué’, però no va ser així”, ha lamentat, recordant que la cinta ja va arribar als cinemes envoltada de “controvèrsia”. Amb tot, ha celebrat que actualment la percepció de la cinta hagi canviat entre el públic, que l’ha rebut de forma més positiva en l’última re estrena.

L’àmplia trajectòria cinematogràfica de Christopher Walken ha passat per diversos gèneres cinematogràfics, si bé destaca la seva interpretació com a Nick a ‘El caçador’, cinta per la qual va guanyar l’Òscar al millor actor secundari l’any 1978. A banda d’aquesta pel•lícula, a Walken se’l recorda especialment també per ‘Sleepy Hollow’, ‘Batman retorns o ’Seven sycopaths’. El Festival de Sitges 2016 retrà homenatge a la seva carrera amb l’entrega del Gran Premi Honorífic durant la gala de cloenda de demà divendres. És la segona estrella cinematogràfica que enguany rep aquest distintiu, després que l’actor suec Max von Sydow també fos premiat durant la gala d’inauguració.