Aina Mallol: "amb un gran gruix de gent als assajos, els Xicots no tindríem límits"

Els Xicots de Vilafranca viuen en una etapa dolça que ha tingut un dels seus punts àlgids amb la recent victòria en la jornada sabatina del Concurs de Castells de Tarragona. La cap de colla, Aina Mallol, ha atès l’Eix Diari, per analitzar aquest bon moment.

Fa un any ens comentava que teníeu l’inconformisme de no haver descarregat el 3 de 9. Ho heu fet per Festa Major i, a més, heu guanyat la jornada sabatina del Concurs de Castells. Què us falta ara?

De reptes sempre n’hi ha. Ara estem a un nivell en què tot són portes per obrir, noves il·lusions i reptes. D’entrada hem de seguir amb els castells nous, 5 de 8 i 3 de 9, i a partir d’aquí marcar-nos nous objectius. De cara a la Diada del Roser, l’objectiu clar és el 4 de 9, el tenim al nostre abast i el vam deixar al tinter al concurs. Els esforços d’aquests dos mesos van centrats al màxim en aquest castell.

Els Xicots us trobeu en clara línia ascendent des de fa temps. Què heu de saber aprofitar d’aquesta situació?

Hem estat capaços de transformar una mica la nostra imatge i això la vila ho està llegint. Entra molta gent al local que abans mai hi hagués entrat. Ara entrar als Xicots suposa oportunitats per a tot. Tot el que fem genera il·lusió i nous reptes.

On teniu el sostre?

La nostra progressió sempre ha anat molt lligada al volum de la gent. És la nostra limitació, en dies puntuals podem reunir-ne molta, però en el dia a dia ens costa tenir el volum adequat. Si aconseguíssim un gran gruix de gent als assajos, no tindríem límits.

Ja ha passat més d’una setmana del Concurs. Quina valoració en fa ara que les emocions ja no estan tan a flor de pell?

Tinc la sensació que estàvem preparats per la lluita, si bé és cert que ens vam posar nerviosos quan ens vam trobar en un escenari que no esperàvem pel brillant 3 de 9 dels Xiquets de Hangzhou de primera ronda. Estàvem preparats a nivell mental però això ens va trastocar, ens va suposar pressió i ens va condicionar, ja que estàvem obligats a fer-ho molt bé per guanyar. En aquest sentit hi ha un punt de millora per saber vèncer la pressió.

Però malgrat aquest ‘handicap’, vàreu guanyar...

Sí, i la satisfacció és màxima. Teníem armes per seguir lluitant, amb el 4 de 9 assajat per si fes falta. El cert és que qualsevol altra cosa que no hagués estat la victòria hauria estat una decepció. Estem molt satisfets però també estàvem molt preparats.

Com es gestiona un esdeveniment així, diferent de les típiques diades castelleres?

Has d’estar pendent dels altres per fer estratègia. Teníem estudiat què faríem en funció de què fessin en cada moment les altres colles. I així vam anar fent, ronda a ronda, prenent decisions. El concurs és una competició però una gran part es resol per l’estratègia dels castells.

Amb tanta repercussió que està tenint, creus que estaria bé que fos anual?

Crec que no, part de l’essència del concurs és que sigui bianual. Una competició d’aquest nivell requereix molts esforços de tot tipus i és bo gestionar-ho sense tanta pressió. Evidentment que qualsevol cosa exposada al món és positiva però és important que no se’ns escapi només per les imatges: els castells tenen sentit en un marc molt concret, no han d’arribar a semblar només un esport de risc, hem d’explicar bé què signifiquen a nivell cultural.

Passant al pla individual, fins quan tindrem Aina Mallol de cap de colla dels Xicots?

Crec que ja toca un canvi, buscarem quina és la millor opció de relleu per fer-ho enguany. L’estil, el què som, és una línia marcada i qualsevol persona que entri seguirà la mateixa línia. El canvi no ha de ser gens traumàtic, la colla té corda i energia per seguir.

Heu pensat qui pot ser?

Es comencen a sentir veus, però per respecte, fins passada la Diada del Roser, no ho tractarem. Ens queda un objectiu gran i no és bo despistar-nos.