Albert Espinosa: “No tinc res a l’agenda més enllà de dilluns”

Ja fa uns quants anys que Albert Espinosa és sinònim d’èxits editorials. No és d’estranyar, doncs, que el nou llibre que va publicar a finals d’octubre, ‘Els secrets que mai no t’han explicat’ (Rosa dels Vents), s’hagi situat ràpidament al cim dels títols més venuts aquí i a la resta de l’Estat. Després de quatre novel·les Espinosa torna a la no ficció per explicar de forma concentrada, planera i gràfica, els “secrets” de vida que va aprendre a l’hospital de jove quan lluitava contra el càncer. Són aprenentatges que l’han fet ser més feliç, com ara viure el moment, creure en un mateix, positivitzar els errors i les pèrdues i, sobretot, no buscar la felicitat. El llibre que vol “inspirar” més que aconsellar, matisa Espinosa davant el risc d’aparèixer com un títol d’autoajuda.

“Sí, és un llibre d’autoajuda, en el sentit que m’ha ajudat a mi a superar una pèrdua i m’ha canviat”, insisteix l’autor per desfer qualsevol equívoc sobre la intenció amb què l’ha escrit. El propòsit és “inspirar” aquells que el llegeixen, apunta, i no tant dir a ningú “què s’ha de fer per ser feliç”.

Albert Espinosa explica que va escriure tot el llibre d’una sola tirada la nit que va morir el seu pare, ara fa un any i mig. Va ser, de fet, una aplicació pràctica d’un dels principis que recull el propi llibre, el de convertir les pèrdues en guanys. De la mort del pare en sortia quelcom de nou, un llibre no planificat on revela uns “secrets” -aprenentatges vitals- que sempre havia cregut que guardaria fins poc abans de la seva pròpia mort. “M’agrada aquest element de sorpresa que té el món”, diu sobre aquest canvi de plans sobtat.

El llibre és una recopilació de frases, reflexions, consells i històries personals. Rastres dels seus anys d’hospital i de lluita contra el càncer viscuts a una edat molt curta en què “allò que t’expliquen i els consells que et donen et marquen molt i et configuren el caràcter”. Alguns d’ells resultaran familiars als lectors, perquè es deixaven entreveure a ‘El món groc’, perquè ja traspuen en l’esperit optimista i de superació de la sèrie ‘Polseres vermelles’, o en la idea d’acceptació personal de la seva darrera novel·la, ‘El món Blau. Estima el teu caos’ (2015).

“El llibre intenta potenciar molt la idea que, a la vida, has de fer allò que creus que necessites, sabent que l’important és que no existeix la felicitat sinó ser feliç cada dia, i que cal gaudir les 24 hores de tu mateix”, resumeix Espinosa. L’escriptor i guionista destaca –també al llibre- la seva visió sobre la “senzillesa” del món i la felicitat enfrontada a la idea “que ens venen”, afirma, que calen moltes coses i molt temps per ser feliç.

Per l’autor és senzill: “Només cal estar bé amb un mateix, saber què necessites en cada instant i recordar que la vida és finita”. I és que al seu parer el mal no és morir sinó no haver viscut intensament. Una frase del llibre conté tot aquest missatge. “Recorda: ja has viscut prou; ara et toca gaudir”.

Les reflexions d’Espinosa no es mouen –o no només- en el terreny de les idees, sinó de la praxi. Almenys ell predica amb l’exemple, i assegura que ja fa molt temps que no planifica res a llarg termini i que procura dedicar-se només a allò que l’omple (per exemple, llargues estones escoltant música, que és un company de viatge indispensable segons explica al llibre). “Si t’ensenyés la meva agenda veuries que tinc plans fins dilluns i a partir d’aleshores res”.

Pensar al dia, no viure “amb la sensació d’haver de fer coses”, improvisar i sentir allò que un necessita a cada instant, són algunes de les màximes recollides a ‘Els secrets que mai no t’han explicat’ (Rosa dels Vents). Un llibre que s’ha publicat simultàniament al castellà (Grijalbo), l’alemany i l’italià i que en poques setmanes ja ocupa els primers llocs dels rànquings de vendes espanyol i català.