El penedesenc Fèlix Vinyals reivindica l’’art biotrònic’ per “ensenyar els límits del cos humà a través de la tecnologia”

El penedesenc Fèlix Vinyals, nascut a Vilafranca i instal•lat en un antic molí paperer de Torrelavit, s’ha proposat dissenyar obres d’art amb les quals poder “ensenyar els límits del cos humà a través de la tecnologia”. Amb el concepte ‘art biotrònic’, del qual s’erigeix com a impulsor, ha combinat la seva formació d’enginyer electrònic i biomèdic amb la seva vocació creativa. Actualment treballa en el disseny de tres noves obres que ampliaran les que ja té en catàleg, que va començar a preparar l’any 2013. Convertir els batecs del cor en la il•luminació d’una bombeta o traduir el tacte entre dues persones en sons i llums són dues de les seves obres. En una entrevista a l’ACN, Vinyals assegura que vol “plantejar preguntes sobre el cos i la intimitat, i veure com la tecnologia pot explotar els secrets del cos humà”.

Fèlix Vinyals explica que es va endinsar en el món de la creativitat després d’acabar els estudis d’enginyeria electrònica i biomèdica, quan es va adonar que “al sector empresarial no es poden explotar les capacitats artístiques i creatives”. “No em volia cenyir a un producte comercial”, apunta, de manera que va adequar un petit taller-laboratori per idear obres a base de “barrejar l’electrònica i la biomedicina, creant, jugant i investigant”.

Va ser així com recorda que fa tres anys va “néixer” el concepte d’’Art Biotrònic’, del qual se’n considera el creador. Relata que l’objectiu és generar preguntes entorn el comportament del cos humà, amb qüestions sobre la intimitat, el contacte físic i l’estat emocional. A partir d’aquesta base, Vinyals ha creat fins ara tres obres: ‘A cor obert’, ‘El so de la pell’ i ‘Torval’.

Aquesta última es basa en l’ús d’un casc d’electroencefalogrames que permet llegir les ones cerebrals i determinar quin és l’estat emocional d’una persona. Fèlix Vinyals ha creat unes fórmules que tradueixen aquesta lectura de les emocions en impactes de llum, de manera que “a l’espai es reflexa l’interior de la persona”. “Allò que amaguem passa a ser l’espai comunitari”, afegeix.

En el cas del ‘so de la pell’, la base de l’obra és el contacte entre dues persones, que l’artista converteix en impactes de so i, sovint, hi introdueix efectes de colors. La temperatura corporal, la rugositat de la pell o la humitat determinen el tipus d’efectes que s’activen, com es va poder comprovar aquest estiu passat a la Pujada de Sant Domènec de Girona, durant el Festival Internacional de Mapping. Aquella nit, centenars de persones van experimentar amb els impactes acústics i lumínics del contacte físic entre amics, parelles o desconeguts.

Fèlix Vinyals admet que gaudeix observant com són les relacions entre les persones que participen a les obres. En el cas d’‘A cor obert’, aquesta creació es basa en bombetes que s’encenen al ritme dels batecs dels cors dels participants. Vinyals garanteix que es pot comprovar si els visitants es senten neguitosos, o fins a quin punt els condiciona el fet d’exposar-se en públic i mostrar el ritme del cor davant de desconeguts. De les exposicions fetes fins ara, l’artista conclou que les obres permeten comprovar la incidència de la cultura i l’educació personals.

Mentre participa a diversos festivals i exposicions interactives, Fèlix Vinyals prepara tres creacions més, amb previsió de tenir-les enllestides a mitjans del 2017. En tots els casos, assegura que mai pensa les obres per a un públic o lloc determinat, i celebra que cada creació “agafa un to diferent en funció de la gent i de l’entorn”. D’aquesta manera, explica que han estat completament diferents les reaccions observades a la Nit dels Museus a Barcelona, al Festival de Mapping de Girona o al Lluèrnia d’Olot, per citar uns exemples. Les properes parades a que té a l’agenda són a Vilafranca del Penedès i a la Universitat de Ciències aplicades Hanze de Groningen, a Holanda, on impartirà una setmana de docència i hi exposarà les seves obres.