Codorníu dóna el fons fotogràfic a l'arxiu comarcal de l'Alt Penedès

El fons fotogràfic de Codorníu, custodiat durant anys a la residència de la família Raventós, ha passat a formar part de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. La presidenta del grup, Mar Raventós, ha oficialitzat aquest dimarts la cessió de la documentació, un fons amb un total de 1.023 fotografies, moltes d'elles inèdites, que ara s'han digitalitzat perquè es pugui consultar de manera pública i es podrà també utilitzar amb finalitats educatives, divulgatives i culturals. L'objectiu de la companyia amb aquesta cessió és el de contribuir a la divulgació de la història del món del cava i, alhora, de la tasca empresarial de Manuel Raventós i Domènech, artífex de la modernització de les feines agrícoles, la revolució tecnològica i el creixement de la producció de Codorníu i la consolidació de la marca.

Els 1.023 negatius fotogràfics, de vidre i molt ben conservats, il·lustren una part de la història del Penedès, entre 1900 i 1930, un període cabdal per a la història de la vinya i el cava, just després que la fil·loxera provoqués la crisi més greu que ha viscut mai aquest sector a tota Europa.

Va ser a partir d'aquella crisi que Raventós va voler donar un gir a un petit negoci de vins i misteles i va portar la innovació al sector, tant en els mètodes al camp i al celler com en la seva distribució. Es va crear un producte nou que es va comercialitzar en ampolles, una autèntica revolució en aquell moment en un sector dominat per la venda dels vins a l’engròs

Les imatges del fons fotogràfic que Codorníu ha fet públic expliquen aquesta revolució, que donaria peu a la primera gran empresa catalana del sector. En aquell moment històric es fa la canalització per a l'aprofitament de les aigües de l’Anoia i l'obtenció d'energia elèctrica; s'instal·len les primeres premses hidràuliques, i s'implanta un procés d'elaboració de les ampolles de cava ja molt similar a l'actual.

Els negatius trobats també mostren la construcció, entre 1900 i 1906, dels quatre recintes modernistes –els cellers, les premses, la torre familiar i l'expedició, on s'etiquetaven i s’encaixaven les ampolles–, que van ser obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, per qui Raventós tenia una gran devoció.

El fons també inclou reportatges fotogràfics destinats a ensenyar als cambrers la forma correcta de servir el cava a les taules de les famílies benestants i als restaurants de categoria, imatges dels estands de Codorníu a diferents fires o diferents varietats d’ampolles de Codorniu de l’època.

També hi ha un reportatge de grans moviments de terres que encara no s'ha aclarit si pertany a les excavacions a pic i pala per a soterrar-hi els nous cellers (1902) o a la construcció del llac de can Codorniu (1907); fotografies de quan Manuel Raventós era diputat a Corts integrat a la candidatura de Solidaritat Catalana, o de la colonització de la finca de 3000 hectàrees que Manuel Raventós va comprar a Raïmat a partir de 1914.

Bona part d'aquesta fotografies es podrien atribuir al fotògraf sadurninenc Jaume Font i Ribera, establert a Igualada però que també es guanyava la vida fent de retratista ambulant pels pobles de les comarques de l’Anoia i el Penedès. Algunes les podria haver capturat un altre fotògraf de nom Josep Fatjó, que podria ser familiar de la dona de Manuel Raventós, Montserrat Fatjó i Tintorer. També n'hi ha que podrien ser del mateix Josep Puig i Cadafalch, que acostumava a fotografiar l'evolució de les seves obres.