Identifiquen un jaciment entre Castellet i l’Arboç que constata que el vi fenici va arribar al Penedès a través del Foix

Unes excavacions realitzades aquest passat estiu al Planot de la Timba de Santa Bàrbara, entre els termes municipals de Castellet i la Gornal i l’Arboç (Alt i Baix Penedès) han permès constatar que el riu Foix va ser una via d’entrada del vi fenici al Penedès durant el segle VII a.C. La recerca arqueològica ha fet sortir a la llum una fortificació que indica que aquesta muntanya va actuar com a enclavament d’intercanvi de mercaderies, gràcies a la seva proximitat al riu Foix, al mar i al pas de la Via Augusta. Segons ha explicat aquest dijous el director de l’excavació, Dani López, les hipòtesis de treball es centren en aquesta direcció degut a l’aparició de una gran quantitat de restes d’àmfores fenícies. El proper pas serà analitzar si existeix una relació amb el jaciment Font de la Canya, d’Avinyonet del Penedès, per corroborar si el Foix va ser l’únic punt d’entrada del vi a aquest territori o bé si en va haver d’altres.

La campanya ‘A la recerca del vi fenici a la vall del riu Foix’ s’ha endinsat al bosc del Planot de la Timba de Santa Bàrbara, a cavall de Castellet i l’Arboç, després de tenir constància de l’aparició de diverses restes d’àmfores a nivell del terra. Un cop fetes les primeres prospeccions, però, junt amb les restes de ceràmica ha aparegut també un mur amb parets de fins a dos metres, que indica a l’existència d’una fortificació.

Aquest dimecres l’equip ha fet la presentació oficial dels resultats, dels quals Dani López ha destacat que tot apunta que la construcció localitzada era un punt de control de béns de valor. “El vi, quan arriba a aquesta zona durant el segle VII abans de Crist, era un element de prestigi”, ha recordat, destacant que el jaciment es troba en un punt estratègic pel que fa a les comunicacions, just a tocar de la Via Augusta i del riu Foix (proper on actualment hi ha el pantà).

Tot i que el material que més abunda entre les troballes són les restes d’àmfores fenícies que haurien estat construïdes al sud de la Península Ibèrica, també s’han localitzat restes de pedres de molins per moldre farina, fragments d’esquelets d’animals domèstics i salvatges, així com també dues monedes. Es tracta d’una peça de bronze del segle II a.C. corresponent al poblat d’Osca, mentre que la segona moneda és de plata i provindria de la colònia grega de Marsella.

“Això indica que, a banda del poblat del segle VII a.C., per la zona hi ha passat diversos col•lectius fins que es va produir el canvi d’era”, ha explicat López, assegurant que es “reafirma que Santa Bàrbara era un centre de comunicacions i intercanvi de mercaderies”. Per seguir aprofundint en els punts d’excavació i ampliar la recerca, l’equip d’arqueòlegs prepara una nova campanya que desplegarà durant tot el mes de juny que l’any que ve.

Vincles amb Font de la Canya

Els resultats de la recerca al Planot de la Timba de Santa Bàrbara arriben simultanis a les constants troballes que el mateix equip arqueològic està identificant al turó de Font de la Canya, a Avinyonet, on es van localitzar les primeres llavors de vinya del Penedès. Al mateix jaciment d’Avinyonet, també han aparegut diverses restes d’àmfores, de manera que l’equip vol analitzar si existeix una relació directe entre els dos. Dani López ha senyalat que “és molt probable que les àmfores de vi d’Olèrdola i de Font de la Canya vinguessin a través del Foix fins a Castellet i, posteriorment, s’endinsessin a la resta de pobles de l’interior Penedès”.

Alhora, López ha destacat que les troballes a Castellet i l’Arboç “demostren que Font de la Canya no és cap excepció” pel que fa a jaciments històrics, i ha recordat que des del segle V a.C., la vinya i el vi es van “democratitzar” arreu del territori, marcant un precedent que després van continuar els romans amb l’expansió de nous conreus “deixant el paisatge que contemplem a dia d’avui”, ha conclòs.